El govern independentista de la Generalitat deu ser l’únic de naturalesa democràtica que fa el que sigui possible, i una mica més, per destruir a la seva pròpia policia. Els Mossos d’Esquadra.
El cos dels Mossos d’Esquadra és la policia integral de Catalunya i disposa de totes les competències ordinàries en matèria de seguretat ciutadana i ordre públic, així com el control de la seguretat viària. És la cristal·lització més visible d’una demanda històrica, que no es va aconseguir amb l’Estatut d’Autonomia de la Segona República, on si bé el president de la Generalitat era la primera autoritat, també en el comandament policial, els Mossos eren una petita unitat residual, i la seguretat era a càrrec de la policia i de la Guàrdia Civil, anomenada a partir de 1936 “Guàrdia Nacional Republicana”.
De fet, la policia catalana és una de les poques “estructures d’estat”, concepte popularitzat pel procés, que realment estan disponibles i funcionen, i sens dubte la de major dimensió i responsabilitat.
Malgrat tot això, les topades i menyspreus, quan no indicacions contradictòries per part del govern de la Generalitat, són continuades. L’anòmala situació que, mentre per una banda s’encoratjaven les manifestacions al carrer, per una altra es manava a la policia de Catalunya a contenir-les, per després obrir expedients en la perspectiva de possibles sancions per actuacions policials indegudes. Normalment, la direcció política d’aquests cossos peca d’intentar protegir-los, en el cas català tendeix a funcionar en sentit invers. El resultat és que, per a amplis sectors de l’independentisme, el que era “la seva” policia, s’ha convertit en un enemic més de la seva llarga llista.
Però ara aquesta sèrie de desencontres i conflictes han arribat a un zenit perquè afecta la salut dels propis policies, i per extensió a les seves famílies. Es viu l’absurda situació que 1.500 agents, inclòs l’intendent major, es troben confinats en quarantena com a possibles portadors del coronavirus i per falta de proves de contagi que ho confirmin o desmenteixin.
El sorprenent del cas és que tot i els conflictes d’aquesta magnitud i de resultats pèssims en la gestió del coronavirus, que converteix Catalunya, juntament amb Madrid, en un dels territoris amb més morts per habitant de tot Europa, l’independentisme sembla seguir registrant bons suports electorals. És clar que també hi ha una explicació per a aquesta anomalia: les alternatives no són precisament per llançar coets. Podríem anomenar això un carreró sense sortida?
Més informació sobre el coronavirus a ESPECIAL CORONAVIRUS
La policia catalana és una de les poques estructures d'estat, concepte popularitzat pel procés, que realment estan disponibles i funcionen Share on X