Té la Xina la clau de la resolució del conflicte bèl·lic que està assolant Ucraïna? Relegarà Pequín a la Unió Europea a la segona fila, a pesar de que pel Vell Continent la pau al país d’Europa de l’est és un interès vital?
Encara és massa aviat per aventurar-se a preveure el resultat del joc diplomàtic que el president xinès Xi Jinping està desplegant a Ucraïna, però hi ha una cosa clara: el president ucraïnès Volodymyr Zelenski para més atenció al que es diu a Pequín que no pas a molts dels seus aliats occidentals, almenys els europeus.
Resulta en efecte molt revelador que Zelenski critiqui amb acidesa països com Alemanya o Hongria, que de fet estan contribuint a l’esforç bèl·lic de Kíev, mentre es guarda de desencadenar atacs verbals similars contra la Xina, a pesar que aquesta manté una “associació sense límits” amb l’agressor, Rússia.
En efecte, en la cimera bilateral entre Vladimir Putin i Xi Jinping a Moscou el passat 21 de març, se signà una declaració conjunta per “aprofundir l’associació estratègica global” entre els dos països.
A més, Moscou s’alineà formalment (almenys sobre el paper) amb els 12 principis proposats per la Xina com a punt de partida per la resolució del conflicte a Ucraïna, i que inclouen el respecte a la integritat territorial dels estats sobirans.
La realitat és que Ucraïna no pot prescindir de la Xina, sinó que busca mantenir-la com a inversor, soci comercial i intermediari.
Primerament, per una raó d’estratègia militar: si Kíev alça el to contra la Xina, aquesta pot tenir la temptació d’incrementar la seva ajuda militar a Rússia. Cal tenir en compte a més que els recursos financers, tecnològics i industrials xinesos són ingents.
En segon lloc, la Xina és un comprador crucial de les exportacions ucraïneses. De fet, abans que la guerra esclatés, la Xina era el primer soci comercial d’Ucraïna i un mercat descomunal pels productes agrícoles ucraïnesos.
En tercer lloc, la Xina té interessos econòmics a llarg termini a Ucraïna. El gegant asiàtic ha invertit massivament en les infraestructures del país, incloent en aspectes clau com els ports i les xarxes de telecomunicacions.
En quart lloc, la Xina necessita a Europa (i en particular, l’accés als seus mercats) molt més que no pas precisa d’Ucraïna, i no pot per tant permetre’s el luxe de fer un acostament incondicional a la Rússia de Putin sabent que aquest és l’enemic públic numero u del Vell Continent. A més, Xi Jinping sembla pensar que si aconsegueix una bona pau a Ucraïna, consolidarà, i molt, la seva influència a Europa.
La realitat és que, en comptes de compartir l’escepticisme o inclús rebuig frontal dels 12 principis xinesos per aconseguir la pau entre els seus aliats occidentals, Zelenski ha demostrat tenir-hi molt interès, declarant en repetides ocasions que pensava que la Xina podia jugar un paper positiu pel seu país.
Després de la visita de Xi a Moscou, la tan esperada trucada entre el president xinès i el seu homòleg ucraïnès podria ser imminent. Seria el primer contacte telefònic directe entre els dos líders des de la invasió russa el febrer de l’any passat.
En qualsevol cas, mentre nombroses veus polítiques a Occident insisteixen en assenyalar que la Xina no és un mediador creïble ja que no ha senyalat clarament Rússia com agressor, Kíev, a pesar de ser la víctima, sembla no pensar el mateix.
Loading ...
