“Tot i això, no s’esperava realment que esclatés. Fins i tot durant els últims dies de la crisi internacional del juliol del 1914, quan la situació ja era desesperada, els estadistes, que feien passos fatals, no creien realment que estiguessin iniciant una guerra mundial”. En aquests termes descriu l’inici de la Gran Guerra l’historiador Eric Hobsbawm a La era del imperio, 1875-1914.
Una de les interpretacions mainstream sobre les causes que la van originar, que té el consens de grans historiadors, com el mateix Hobsbawm, sosté que cap crisi no hauria d’haver conduït a la conflagració, perquè no era més greu que les anteriors (1905, 1908, 1911 i 1912-1913). El que la va convertir en una gran guerra va ser, simplement, la incompetència o l’estupidesa de la generació de dirigents de l’Europa del 1914. Aquesta és la gran lliçó.
Naturalment, no existeix una raó pura en la lògica històrica. També hi va influir el desequilibri estructural que s’havia anat produint al cor d’Europa, i el violent i inestable est europeu, més que la rivalitat entre França i Alemanya, o la cursa naval anglogermànica, com a motius de la guerra. Les tres causes, sobretot la primera, tornen a planar en l’actual crisi amb Rússia. I com que ho sabem, no podem repetir els errors del passat: han de desactivar el conflicte a Ucraïna.
L’enfrontament amb Rússia està destruint una ja feble i dividida Unió Europea. És hora de recuperar les grans visions, i apartar-se del vol gallinaci que ara dirigeix la ment col·lectiva de la Comissió i el Consell de la UE, i la seva supeditació als Estats Units, perquè ni els seus interessos, ni el seu punt de vista sobre Rússia no són els nostres. Necessitem una Europa de l’Atlàntic als Urals. La tasca d’Europa és construir la pau i evitar el conflicte.
El repte dels estadistes no és com sancionar Rússia, sinó com pactar-hi i cooperar-hi. Rússia és un soci i no un enemic, ho ha estat fins a temps recents i ho ha de tornar a ser. Aquest és l’únic camí. Els altres només poden culminar amb l’autodestrucció de la Unió, de manera semblant a com la Gran Guerra del 1914 va liquidar els imperis centrals europeus i rus.
Article publicat a La Vanguardia
Loading ...
Josep Miró i Ardèvol: El més important que he fet a la meva vida és casar-me amb la Muntsa, tenir fills, el Marc i el Josep i, però això ja és una feliç derivada, una néta, l'Anna. El més gran que m'ha passat és haver disposat del do de la fe. A partir d'aquí, tota la resta són conseqüències o complements.
1 comentari. Leave new
El problema és que no tenim grans estadistes a Europa i som massa depenents dels Estats Units. També penso que no s’ha de trencar amb Rússia, sinó arribar a acords. Tots ens hi juguem molt.