Ucraïna: la bogeria de la Comissió Europea

La Comissió Europea, presidida per Úrsula von der Leyen, continua avançant per dur a Europa a un carreró sense sortida. Ara han aprovat per la via d’urgència una impossible integració d’Ucraïna a la Unió Europea. No els arregla cap problema perquè és un brindis al sol que serà efectiu qui sap quan, però d’aquesta manera donen aire a un Zelenski en hores baixes, que veu cada cop més difícil recollir diners i material per prosseguir a la guerra.

Malgrat que determinats mitjans de comunicació amb el seu sectarisme habitual que practiquen a pinyó fix criticant a Urban, el primer ministre hongarès, aquest té tota la raó del món quan afirma que l’acord de la CE per integrar Ucraïna s’ha fet de manera forçada, cremant totes les etapes per raons estrictament d’interès polític, que res tenen a veure amb els interessos de la Unió.

El que està dient el govern europeu és que volen integrar a un país en guerra amb el nostre veí Rússia malgrat que la UE té una clàusula de defensa mútua. Per tant, un futur conflicte amb Ucraïna i Rússia implicaria necessàriament tots els estats europeus, perquè tindria l’obligació d’acudir en la seva defensa. Més imprudència impossible. I a més això es fa el mateix dia que Putin anuncia en la seva espectacular roda de premsa anual, que no aturarà l’ofensiva fins a assolir els objectius de la neutralitat d’Ucraïna. Tot el contrari de la dinàmica que s’està produint amb el procés accelerat d’integració i la seva candidatura a l’OTAN.

I a més, tot això es produeix quan ha fracassat l’ofensiva ucraïnesa. Una derrota anunciada perquè avui en dia no es pot pensar en una guerra convencional sense disposar d’una força àrea potent, que no és el cas d’Ucraïna, i al mateix temps Rússia manté la pressió amb avanços al llarg de tot el front a les regions de Járkov i Donetsk i a més si fem cas als russos, han pres la ciutat de Màrinka a l’est d’Ucraïna després de mesos de combat.

Ucraïna té moltes baixes militars

No es coneixen les xifres perquè no en donen, però estimacions del Pentàgon i de la BBC situen els morts entre 50.000 i 70.000 i els ferits entre 100.000 i 120.000. En contrapartida, i a diferència del que està passant a la franja de Gaza, les baixes civils són reduïdes. En els últims mesos han mort 2.000 civils i 11.000 han resultat ferits.

Junt amb l’augment de la pressió militar hi ha el fet de la destrucció continuada de les infraestructures, que accentuarà els problemes amb l’arribada de l’hivern, perquè afectarà el subministrament d’energia i a les rutes de transport. També pateix una crisi de matèries primeres en productes bàsics com la carn. A més del desplaçament de persones, el més gran des de la II Guerra Mundial, majoritàriament dones, però també cada vegada més homes que intenten evitar anar a la guerra.

Europa i els EUA públicament volen ignorar que la base de l’exèrcit ucraïnès està format pel mig milió de voluntaris que a l’inici de la invasió es van apuntar. Però que després, i a mesura que la guerra s’ha prolongat, cada vegada ha estat més difícil incorporar nous homes al front i ha crescut la corrupció per evitar el reclutament, de tal manera que Zelenski es va veure obligat a destituir els caps regionals de reclutament per la corrupció generalitzada que hi havia per evitar anar al front a canvi de diners i altres favors. Ha estat un afer de milions de dòlars. La majoria d’homes menors de 60 anys, edat límit de reclutament, intenten evitar-lo. Milers proven de marxar cap a Romania a través dels Carpats i altres ho fan per diverses fronteres del país molt controlades. La majoria procuren evitar-lo senzillament dins del país a força d’esquivar les patrulles d’agents de reclutament. A Telegram hi ha xats per a les diferents regions i ciutats del país, algun amb més de 100.000 membres que informen dels llocs on patrullen les unitats de reclutament en temps real. Hi ha, per tant, una desmoralització i una desbandada interna real a més de totes les altres dificultats. A les quals se li afegeix els creixents problemes per rearmar-se.

Tothom sap com acabarà la guerra, amb Crimea i l’àrea russòfila ocupada en mans de Moscou. Aquests territoris no tornaran a Ucraïna de la mateixa manera que Finlàndia va perdre part de Carèlia per guanyar la pau. Prolongar aquesta desfeta no té sentit perquè els únics beneficiaris reals de tot plegat, al marge d’interessos polítics molt concrets, són les fàbriques i traficants d’armament. La pregunta segueix en peu: a què fuga la CE a Ucraïna?

T'agrada el pessebre de la plaça Sant Jaume?

Loading ... Loading ...

Entrades relacionades

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.