En un extens article publicat a El País del diumenge 19 de febrer, Jürgen Habermas s’ha manifestat a favor de les negociacions de pau a Ucraïna.
Assenyala com una actitud bel·licista d’una opinió publicada gairebé sense fissures, deixa sense paraules una gran part de la població que no comparteix aquest punt de vista, perquè s’hi oposa o té dubtes. Les seves raons no apareixen i no són escoltades.
Prossegueix Habermas: “sembla que tot l’argument se situa al voltant de la necessitat de derrotar Rússia, com deia el ministre d’Afers Estrangers de Lituània, hem de vèncer la por de voler derrotar Rússia, sense aturar-nos ni un sol instant a preguntar-nos què entenem i en què consisteix la victòria”.
Un cop més, ha desaparegut la memòria històrica europea.
La qüestió és, si es tracta d’una victòria com la que es va aconseguir davant d’Alemanya el 1919, que només va ser el pròleg d’un règim tan terrible com el nazisme i de la segona gran Guerra Mundial, que va acabar triturant allò que el primer conflicte bèl·lic havia deixat malparat però en peus d’Europa.
El que s’està impulsant a tots els països europeus és simplement el rearmament. Però, per què? Si l’Exèrcit rus ha fracassat reiteradament a superar unes Forces Armades clarament inferiors com són les ucraïneses, com la Unió Europea i l’OTAN poden témer una agressió russa, que en cap cas no es produirà perquè seria detinguda i destruïda en poc temps?
El poder de Rússia rau en dos punts:
La capacitat nuclear, tant tàctica per a escenaris més o menys immediats, com l’estratègica per a àmbits intercontinentals.
L’altre poder és la seva extensió territorial, que li confereix, juntament amb el clima, una capacitat defensiva única al món.
Però és clar, ningú vol envair Rússia i per aquest costat no hi ha cap problema; pel vessant nuclear, és clar que n’hi ha i gran. És un factor, que es vulgui o no, forma part de l’equació perquè si Rússia perd o està a punt de fer-ho, és possible que utilitzi les seves armes nuclears. Potser no les de llarg abast, les que poden afectar els Estats Units i rebre una resposta, però sí les que es puguin desplegar a la mateixa Ucraïna o fins i tot en algun escenari europeu, quedant llavors la resposta en mans de la limitada força de dissuasió francesa.
Només imaginar-ho, ja defineix un escenari terrible de conseqüències absolutament aclaparadores. Si les dues primeres guerres mundials van destruir gran part del que era la civilització europea i ara vivim de les seves restes, més o menys reconstituÏdes, un conflicte com el descrit simplement destruiria per sempre Europa. Això també és el que està en joc.
La petició continuada d’Ucraïna d’armes de més abast i capacitat, primer els tancs Leopard, després avions, míssils de més abast, vaixells de guerra i submarins, és un camí que condueix a on?
Alhora, Ucraïna està sent destruïda d’una forma important en les seves infraestructures, ciutats, producció d’energia, indústries. Només el ferrocarril sembla quedar fora dels objectius russos. No se sap quants morts s’han produït, però totes les previsions assenyalen que oscil·laran entre els 50.000 i els 100.000 morts, a més dels ferits, bàsicament militars, però també civils, per a una població de poc més de 40 milions d’habitants. Seran, sobretot, homes joves que són els que ocupen el seu paper al front. És una sagnia extraordinària. Per equiparar-la a les baixes russes, haurien de ser més del triple.
Com la Unió Europea i l'OTAN poden témer una agressió russa, que en cap cas no es produirà perquè seria detinguda i destruïda en poc temps? Share on X
