Tot va començar dimarts 24 de gener quan al programa d’humor Zona Franca de TV3 es va presentar un gag que ha donat lloc a un gran enrenou. Consistia en una paròdia de Manel Vidal, un humorista del programa, que representava un consultori polític que analitzava el posicionament dels partits a partir d’un gràfic que es veia a la pantalla amb un eix horitzontal, dreta/esquerra, i un altre vertical, autoritari i liberal. Quan li va tocar l’hora al PSC, la sobreimpressió del quadrant de la confluència autoritari i dreta es va substituir per una gran esvàstica. No hi va haver paraules, simplement aquest grafisme. I a partir d’aquí la crisi.
El director de TV3, Sigfrid Gras, va comunicar l’acomiadament de l’humorista perquè considerava que “hi ha límits que no es poden traspassar”.
Cal afegir que la televisió catalana declara que la cadena i la productora “revisen tots els guions del programa”, el que equival a subratllar que hi ha censura prèvia. Els criteris d’aquesta censura pertanyen al secret de sumari.
En aquest cas, però, no va funcionar perquè es tractava d’un grafisme que no apareixia en el guió del programa. Gras ha afirmat que “nosaltres sabem que sou irreverents –referint-se a la productora de Zona Franca, Atomic Beat Media-, i vosaltres que a la televisió pública hi ha uns límits. El gag de Vidal no s’adequa a TV3. És greu”.
Però òbviament la història no s’ha acabat aquí, perquè aquesta setmana s’ha produït un nou afer amb la dimissió de Joel Díaz, el presentador del programa. Renuncia en protesta per l’acomiadament de Manel Valls i explica les seves raons a través de Twitter: “una decisió que considero injusta i inacceptable tant en el fons com en la forma en què s’ha pres el comunicat”. També ha plegat un guionista, Magí Garcia.
El resultat ha estat que TV3 ha emès un comunicat que anunciava que ahir, dimarts 30, no s’emetia el corresponent programa i que s’estudia la seva continuïtat. Per tant, un enrenou considerable.
La frase és: “puta nit i bona Espanya”.
Aquest programa també ha sofert la retirada d’un dels seus anunciants, la cervesa Heineken, sembla ser a conseqüència de la campanya a la xarxa demanant que retiressin la publicitat perquè el programa s’obria amb una frase que es considerava insultant per a Espanya, i que amb posterioritat ha desaparegut de la presentació. La frase és: “puta nit i bona Espanya”.
Tot aquest afer situa un cop més la qüestió de la llibertat d’expressió i més encara quan aquesta afecta programes d’entreteniment. Ara s’ha considerat que el grafisme de l’esvàstica era intolerable, perquè afectava el PSC. Queda l’interrogant de si és el grafisme o és el partit qui assenyala el límit de la llibertat d’expressió.
En altres termes, si l’afectat hagués estat el PP o Vox s’hauria produït la mateixa decisió per part de TV3?
I la resposta que la televisió de Catalunya ha de donar no és una qüestió menor, perquè assenyala que el límit de la llibertat d’expressió no s’atén a un protocol previ establert amb voluntat d’objectivar els límits i l’aplicació, sinó que va a gust del qui mana. I en aquests moments qui mana són els socialistes, ERC i els Comuns i aleshores sembla que aquests tinguin una més gran protecció.
Només cal recordar els excessos que reiteradament ha comès un programa emblemàtic de TV3 com és Polònia contra l’església, els esquetxos, per exemple, que es van dur a terme en diverses ocasions contra el papa Benet XVI, perquè era evident que no els hi agradava, depassaven els límits de l’humor amb molt i en alguns casos eren pitjors que l’al·lusió a l’esvàstica del PSC. Però TV3 no va fer cas de les reiterades protestes en aquest sentit.
I en un moment llunyà en el temps, quan la televisió de Catalunya volia ser realment una televisió pública, de tots, va establir un protocol després de llargues converses amb l’organització e-Cristians sobre la forma d’abordar la qüestió religiosa en els programés d’entreteniment. Era un principi de la necessària objectivació dels límits de la llibertat d’expressió en lloc de sotmetre’ls al criteri del poder que és el principi de tota censura.
Però aquell intent, que hauria d’haver-se aprofundit i desenvolupat, no ha tingut continuïtat. Ara aquest afer entre l’esvàstica i el PSC durament castigat, assenyala que el problema continua vigent i augmentat i no només perquè es pugui limitar la llibertat, sinó perquè és el poder l’únic criteri que es fa servir per establir els límits, i això és tant o més intolerable que la mateixa ofensa.
És el poder l'únic criteri que es fa servir per establir els límits, i això és tant o més intolerable que la mateixa ofensa Share on X
Loading ...
