TV3, Toni Soler i la Verge del Rocío

La nostra societat, marcada per la  cultura de la desvinculació, viu sota greus i perjudicials contradiccions que les pròpies institucions i determinats comportaments de grups de poder generen. És el que ha passat amb TV3, Toni Soler i la Verge del Rocío.

Un tipus de contradicció espectacular és el de l’existència d’una  censura creixent  i molt agressiva davant d’obres i autors del passat i del present, perquè no són políticament correctes, fins a l’extrem de reescriure els seus textos, cosa que ni tan sols va practicar la censura franquista, i a la vegada un creixement de l’escarni sobre Déu, la Mare de Déu i altres vivències religioses, sota el pretext de la llibertat d’expressió. Quan en un mateix règim polític es dóna la censura i la llibertat més radical d’expressió en funció de la naturalesa del subjecte, es pot dubtar que sigui una democràcia.

Avui, les bromes de  Chiquito de la Calzada  sobre els “marietes” serien pastura de jutjat, i ningú gosa, ni tan sols ironitzar, amb els “trans”, la dona i el feminisme. Ni sobre l’Islam, si bé en aquest cas és per altres raons res vinculades a la llei. Els càstigs i els privilegis assenyalen on és el poder.

Però quan es refereix a la fe cristiana, només explica l’anomenada llibertat d’expressió, concebuda en aquests casos com el poder il·limitat per ofendre deliberadament, provocar la burla, assenyalar negativament els cristians.

Tot això és molt greu perquè assenyala l’existència d’uns ciutadans que, per les seves creences, tenen menys drets. Però encara ho és més, si l’atropellament es comet des d’una  televisió pública , i un cop ha esclatat l’escàndol, no només no hi ha cap actitud d’expressar el seu pesar per l’ofensa que han creat, sinó que els responsables es regodeen aprofitant el poder a la mateixa televisió, i es dediquen a acusar els qui els han criticat.

Tot això és molt perjudicial per a la convivència i el recte ús de les lleis, però és el que ha passat  a Catalunya, a la seva  televisió autonòmica, TV3,  amb la  paròdia de la Mare de Déu del Rocío  al programa « Està passant» de Toni Soler i Jair Domínguez , constitutiu d’una ofensa molt greu a les creences religioses dels catòlics i de les altres confessions cristianes: evidentment pel tractament ofensiu donat a la Verge, però també al mateix Déu, per la forma com el programa va tractar la figura del nen Jesús. És denigrant per als cristians i blasfema.

És un exercici inacceptable de fòbia catòlica i una ofensa deliberada al sentiment religiós duna part important de la població de Catalunya i de tot Espanya. De fet, ofèn tothom concernit per la fe catòlica i ortodoxa en el cas de la Mare de Déu, i els cristians en el tractament al nen Jesús, encara que entenc que fins i tot altres sensibilitats religioses puguin sentir-se maltractades per la forma xaveriana i grollera de la ofensa.

També constitueix una manifestació de fòbia sobre la parla i la cultura andalusa, particularment divisiva en el cas de Catalunya, on una part dels seus ciutadans la consideren com a pròpia, a més de la seva dimensió més àmplia a Andalusia i al conjunt d’Espanya.

I també és un mal difícil de reparar per al prestigi de Catalunya i de les seves institucions. No hi ha dubte que aquest cas es farà present als informes anuals sobre cristianofòbia de l’Observatori espanyol i europeu. Però és que, a més, la presentació del fet com una cosa “catalana” i no només pròpia d’uns  oportunistes sectaris afavorits per TV3, que ni de lluny expressen la realitat catalana, ja està a l’ordre del dia.

I com que els dolents tendeixen a fer mal, els autors del conflicte, per defensar-se, es refugien precisament en aquell darrer fet. Ells només fan broma, i són els mal intencionats que, per raons polítiques, l’utilitzen per atacar Catalunya. Per això és evident la necessitat d’aïllar el focus i identificar amb claredat els responsables.

La  Tarraconense , la conferència Episcopal dels Bisbes de Catalunya , s’ha pronunciat assenyalant la gravetat del fet. I en aquest àmbit, és ben útil la  declaració  d’e-Cristians , primer per la claredat i la contundència, però sobretot perquè recorda una cosa molt important que sembla que tots obliden:

El ple del  Consell Audiovisual de Catalunya  (CAC), va aprovar el 9 de maig de  2002  els « Criteris per al tractament del fet religiós als programes d’entreteniment». Era la conclusió d’un llarg procés iniciat per  e-Cristians i  concretat en la iniciativa de presentar diversos informes jurídics per establir una autoregulació, a causa de les desconsideracions i ofenses de la televisió pública de Catalunya cap al fet religiós catòlic.

Aquells “Criteris” van ser el resultat  i segueixen vigents . Estableixen, entre altres qüestions:

•  Respecte a totes les confessions o entitats religioses, així considerades i reconegudes per l’ordenament jurídic.

•  Respectar els sentiments individuals i col·lectius, de manera que no s’utilitzin indegudament, encara que es faci en clau d’humor, aquells símbols representatius per a les persones que professen una confessió religiosa.

•  Actuar amb especial responsabilitat i rigor en el cas d’expressions que puguin suscitar discriminacions per motius religiosos.

•  Rebutjar que, en virtut de la llibertat d’expressió, s’emetin apel·latius o expressions formalment injurioses, desconnectades de la crítica legítima i innecessàries per al missatge que es vol difondre i que pugui produir un dany injustificat al prestigi de les institucions religioses o a la dignitat persones que les representen.

Els operadors han de  ser conscients  a priori -atesa la societat cada cop més plural, heterogènia, multicultural i secularitzada- mitjançant l’establiment de codis deontològics, de l’actitud a adoptar quant al tractament de les creences o dels símbols religiosos als programes de entreteniment i de la seva posterior repercussió i abast que aquest tindrà al conjunt de la ciutadania.

Tots aquests criteris han estat greument conculcats per la paròdia de la Mare de Déu del Rocío del programa Està passant de Toni Soler i Jair Domínguez .

El primer que cal exigir és acatament cap a les normes que el CAC es va dotar, i que TV3 va assumir. Aquest respecte obliga. Si no són capaços de respectar-se a si mateixos en el seu acord, difícilment poden reconèixer res de valuós, i per extensió no són mereixedors del respecte ciutadà.

Si no es tallen aquests comportaments anticristians, i xovinistes, i no es rectifica de forma clara i notòria, significarà que Catalunya es va transformant en una mena de  república bananera, on els qui controlen parcel·les de poder, cas de TV3 i de  Toni Soler i la seva productora, campen al seu gust.

Ara cal aconseguir que la televisió pública, el CAC, la presidència de la Generalitat, el Parlament de Catalunya, la Síndica de Greuges, els partits polítics i, si escau, els mateixos anunciants, que són col·laboradors necessaris dels programes, restitueixin el bé i reparin el mal. És vital que aturem d’una vegada per totes aquesta degradació de Catalunya, que els excessos de Soler i l’acollida de TV3 constitueixen una component decisiva i reiterada, atès que el seu primer precedent es remunta al 2002.

Cal evitar que tant aprofitat dels pressupostos públics continuï refugiant-se a la bandera.

Article publicat a La Vanguardia

 Loading ...