Malgrat que en la seva justificació com a televisió pública catalana i que, entre les seves finalitats, hi té un lloc destacat la normalització i promoció de la llengua i cultura catalana, el cert és que amb el pas dels anys aquesta missió ha anat desapareixent fins arribar a un estadi en el qual es produeix l’oblit de la nostra cultura i la degradació del llenguatge, justificat per l’argument de parlar com es parla al carrer.
Aquesta és evidentment una lògica perversa perquè si els nostres autors, els que van donar forma i nivell al català, Carner, Riba, Pla, Espriu i tants altres, haguessin pensat de la mateixa manera, avui tindríem un patuès groller com a llengua pròpia de Catalunya.
L’oblit de la literatura és brutal. No hi ha promoció d’activitats, de tant en tant es publicita algun títol per raó de conveniència política i de relació de la casa amb l’autor o autora, però TV3 dissortadament no té cap mena de política cultural. Tot el què podria haver fet amb les sèries de televisió i amb la coproducció de pel·lícules ha quedat en el no res. És evident que hi ha hagut sèries de qualitat i alhora de bona resposta del públic, però en cap cas han servit per aixecar el llistó cultural d’aquella casa.
Ara, amb el cas de L’enigma Verdaguer, la destrossa és d’escàndol i molts crítics ho han fet notar. TV3 ha promogut un film de llarga durada signat per Lluís Maria Güell i Guix, el realitzador de Ventdelplà, que en aquesta ocasió ha fet un treball fílmic desastrós.
Els responsables del contingut del telefilm han estat Bru de Sala, Enric Gomà i Narcís Garolera, que han transformat la dimensió gegantina d’un dels més grans poetes de Catalunya i una de les figures de la literatura europea dels anys vuit-cents, en un personatge ínfim, practicant, fins i tot, una lliure interpretació que refrega la calúmnia, dins la tònica habitual de TV3 de transformar tot fet per important que sigui, en una qüestió de pit i cuixa. Realment, els responsables de la casa tenen obsessions sexuals gens secretes que ventilen en els continguts de les seves programacions.
L’alçada literària del personatge, l’exploració de la seva fe i la complexitat de la seva vida religiosa, la seva dimensió social, totes aquestes grans qüestions han quedat deformades, per no dir destruïdes. Esperem que, almenys, les escoles ignorin aquesta pel·lícula, perquè si no haurem traspassat a les futures generacions una visió de l’autor de L’Atlàntida perfectament destructiva. I tot això amb diner públic.
4 comentaris. Leave new
Qui ho ha escrit?
La idea sembla q va ser d’en Bru de Sala (no de Salas), i en un primer guió hi va intervenir en Gomà. En Garolera, expert en Verdaguer, només va ser assessor de la pel.lícula. El guionista es diu David Plana, i l’autor del film és Lluís M. Güell, un veterà realitzador de tv.
Qui ho ha escrit, això?
Qui hagi perpetrat aquest article-pamflet s’erra de mig a mig, i -cosa pitjor- aprofita un telefilm sobre l’autor de “Canigó” per atacar la televisió que ha contribuït a la realització de la pel·lícula, ignorant que TVE s’hi va interessar abans que TV3, i que l’emetrà, en versió castellana (realitzada simultàniament amb la catalana, en un esforç brutal dels actors) per a tot Espanya.
Això són “converses a Catalunya”? L’escrit és un lamentable pamflet, apriorístic, sense ni un argument sòlid contra una tv-movie que ha costat molts anys de dur a terme. Director i actors hi han fet un bon treball, i les dues televisions públiques que han fet possible el film hauren de ser objecte d’agraïment i de respecte.
“Ab inimicis meis libera me, Domine!” hauria dit Mossèn Cinto si hagués llegit la vostra crítica anònima…