L’exuberant disputa entre el president dels Estats Units Donald Trump i el seu exconseller i soci Elon Musk té un fons que resulta molt més interessant i revelador que no pas les malaurades formes.
Molts analistes ja havien comentat que l’aliança entre Trump i Musk era, com tantes vegades succeeix en la política, un matrimoni de conveniència.
Però cal afegir que tant Trump com Musk sí que comparteixen en part una ideologia: tots dos s’han caracteritzat per una crítica ferotge al progressisme de la discriminació positiva, esdevingut el moviment woke.
Els dos rebutgen també la primacia de l’estat sobre la societat civil, i anteposen els actors privats, com famílies i evidentment, empreses. Almenys en aquest sentit, es podria considerar que Trump i Musk defensen una base comuna.
Tanmateix, i malgrat la seva pròpia experiència vital, Trump afavoreix els vincles socials tradicionals, com la família, la comunitat religiosa, la nació, etc. com a fonament de la societat (vegeu el llibre que propulsà a la vicepresidència J.D. Vance, Hillbilly, una elegia rural). Trump és conservador.
En canvi, Elon Musk està impregnat d’un individualisme típic dels magnats de Silicon Valley i que tendeix a analitzar-ho tot en funció de costos i beneficis individuals. En aquest sentit, Musk és progressista com ell mateix reconeixia en una de les seves piulades més conegudes.
El que ha succeït, exactament com la seva piulava explicava gràficament, és que en el món woke, el seu utilitarisme descarnat ha acabat passant per carca.
Per exemple, Musk ha insistit repetidament en el foment de la natalitat. Però contràriament als conservadors, la seva defensa no té res a veure amb el valor de la família tradicional, sinó amb l’imperatiu de disposar de més i millor capital humà per a seguir innovant.
En un context nord-americà on el 2021-2022 les principals institucions de poder, tant públiques com privades, estaven corrompudes pel moviment woke, tenia molt sentit que els dos homes s’aliessin. Però un cop aconseguida la victòria, i en el moment de fer política de veritat, els desacords han esdevingut de seguida massa grans.
Per exemple, Trump se centra a protegir l’accés al mercat de treball als ciutadans nord-americans. Restringir la immigració és una eina de cohesió social i una forma d’incrementar els salaris, com ja aconseguí de fet durant el seu primer mandat.
En canvi, Musk, ell mateix vingut d’Àfrica del Sud, entén la immigració com una eina per atraure talent escàs al país. Però que els progressistes no s’excitin, la posició de Musk envers la immigració massiva i escassament qualificada és molt menys favorable, com ha demostrat repetidament recolzant els candidats més antiimmigració a Europa.
La guspira que ha fet esclatar la relació entre els dos homes ha estat un altre àmbit on les seves visions resulten difícilment reconciliables. Per a Trump, el monumental deute públic dels Estats Units no és un problema de per si sempre que un creixement econòmic dinàmic el pugui continuar finançant. Reduir-lo per la via de la destralada no és una opció degut als costos electorals que implica (de fet, Trump incrementà notablement la despesa durant el seu primer mandat).
Per a Musk, en canvi, acumular una pila de deute que no para de créixer és inconcebible. La llei fiscal que Trump cerca aprovar i que tindrà un impacte negatiu en la recaptació resulta doncs incomprensible, fins al punt d’haver desencadenat els adjectius més durs en les piulades d’atac de Musk.
Tant Trump com Musk comparteixen una crítica ferotge al progressisme de la discriminació positiva, esdevingut el moviment woke Share on X
Loading ...
