La immensa majoria de periodistes i de la informació publicada sobre la ja famosa sentència del TJUE sobre el cas Junqueras es fonamenta en el comunicat de premsa número 161/19, Luxemburg, 19 desembre 2019 que tracta sobre la sentència en l’assumpte C-502/10 Junqueras Vies.
Aquest text incorpora el resum de la sentència, però en un punt crucial ho fa d’una manera particularment desestabilitzadora per als interessos de l’estat espanyol. Concretament la frase en qüestió diu així: “antes de la celebración de estas elecciones se había acordado la situación de prisión provisional del interesado en el marco de un proceso penal promovido contra él por su participación en la organización del referéndum de autodeterminación celebrado el 1 de octubre de 2017 en la Comunidad Autónoma de Cataluña”.
Per tant, el que fa la nota de premsa és referir-se a la mobilització de l’1-O en els termes formals de “Referèndum d’autodeterminació celebrat a Catalunya”. Naturalment, si això formés part del cos de la sentència estaria establint una formulació que dotaria d’un cert reconeixement a la validesa del Referèndum de l’1-O, qüestió sempre negada per l’estat i, que la majoria dels propis autors de la mobilització també reconeixen que no reunia les condicions per ser qualificat d’aquesta manera.
El que succeeix és que aquest resum del comunicat de premsa no respon al contingut real del punt 17 sobre Qüestions prejudicials, que és el que intenta resumir. En aquest punt el que es fa és informar-se de les lleis que va aprovar el Parlament el dia 6 i 8 de setembre i referir-se al Referèndum d’autodeterminació “previsto por la primera de estas dos leyes, cuyas disposiciones habían sido suspendidas entretanto en virtud de una resolución del Tribunal Constitucional”. És a dir, el que fa el paràgraf és simplement descriure el que va succeir, incorporant l’important afegit que tota aquella legislació va quedar sense efectes per decisió del més alt tribunal espanyol.
La interpretació que es pot fer del comunicat de premsa, on es considera el referèndum com un fet donat sense cap mena de referència a la seva suspensió pel Tribunal Constitucional, és evident que no respon al contingut determinat pels jutges europeus. El més interessant del cas és que aquesta anomalia no ha estat recollida en cap cas pel govern espanyol, que no ha sol·licitat la pertinent rectificació del servei de premsa i informació de la cúria del TJUE.
