A poc a poc s’obren camins que permeten un millor coneixement de l’estranya forma en què el SAR-Cov-2 ataca l’organisme. No es tracta només de les múltiples tasques per trobar una vacuna en el menor temps possible, o l’ús d’anticossos monoclonals, o l’aplicació de fàrmacs existents com el Remdesivir, totes elles qüestions fonamentals, sinó de l’aparició de dades, pistes que poden ajudar al combat i la prevenció.
De totes les que les publicacions científiques i les declaracions dels especialistes s’han produït, en destaquen tres.
Una és la nicotina. En els estudis realitzats a afectats pel coronavirus, s’ha constatat que la presència de fumadors és molt inferior a la que correspondria en proporció a la seva presència en el conjunt de la població, la qual cosa indueix a pensar, per l’amplitud de casos observats, que pot existir una relació no ben coneguda entre la reacció de l’organisme a l’atac del SAR-Cov-2 i el paper que juga algun derivat de la nicotina. I aquesta és la pista que s’està seguint. No es tracta, per tant, del fet de fumar, que és totalment perillós, sinó de l’efecte del seu component fonamental, la nicotina o part d’ell. Ningú ha de posar-se a fumar com un boig per aquesta raó, però sí que assenyala un camí d’interès.
Un altre factor interessant és el paper de la vitamina D. Es creu que els malalts més afectats per la COVID-19 presenten també, en molts casos, un dèficit de calci, un hipocalcèmia, i s’està estudiant el seu metabolisme per veure si es troba una relació mèdicament útil. En tot cas, sí que és evident que aquest dèficit, més freqüent del que sembla, està molt més generalitzat en les persones de més edat, i podria ajudar a explicar el seu pitjor diagnòstic davant la malaltia. En aquest cas sí que la resposta casolana és fàcil i sense contraindicacions: produir de manera natural vitamina D que afavoreix el metabolisme del calci. Per a això n’hi ha prou amb una alimentació sana i ben dotada en calci i, condició necessària, la disponibilitat de la vitamina D necessària. Per a això no cal cap suplement alimentari, llevat que es pateixi un dèficit crònic, cosa que és el metge qui ha de diagnosticar-ho. Només cal prendre el sol entre 15 minuts i mitja hora al dia, un temps més que sobrat en aquesta època de l’any, i suficient per evitar els danys d’una exposició solar excessiva.
La tercera basa, aquesta ja d’aplicació regular en hospitals del nostre país i dels Estats Units, és l’ús dels anticoagulants. És sabut que aquest coronavirus produeix una perfusió de microcoagulacions que poden causar el col·lapse orgànic si afecta diversos òrgans, ictus, i infarts. Entre el 20% i el 55% dels ingressats presenten trastorns de coagulació, segons el doctor Trilla. Una construcció que en paral·lel ha realitzat el cardiòleg Valentí Fuster de l’Hospital Mount Sinaí de Nova York. La resposta és l’aplicació profilàctica d’anticoagulants als ingressats. S’ha d’aprofundir en l’efectivitat de les dosis, però en tot cas se sap que s’obtenen resultats de millora, amb independència de si es tracta de fàrmacs injectats o ingerits. També en aquest cas ningú pel seu compte ha de dedicar-se a fer servir anticoagulants, però pot ser que les persones que ja ho prenen com a prevenció tinguin una pal·liació, no per aturar la infecció, però sí per frenar possibles complicacions.
Més informació sobre el coronavirus a ESPECIAL CORONAVIRUS
S'obren camins que permeten un millor coneixement de l'estranya forma en què el SAR-Cov-2 ataca l'organisme Share on X
