Trias torna a la palestra política. Ho fa, ho diu clarament, per guanyar i tornar a ser alcalde.
Per assolir-ho necessita dues condicions.
La primera és quedar per davant de tots, per sobre de Colau, Collboni i Maragall. Però encara haurà de complir-ne una segona, poder pactar per tenir la majoria necessària per aconseguir l’alcaldia.
No ho té gens fàcil, però és factible si sap recollir el clam que hi ha a la ciutat contra el govern de Colau i aconsegueix expressar clarament la complicitat dels Maragalls i Collbonis amb el desori actual, malgrat que ara aquests subalterns de l’alcaldessa intentin desmarcar-se.
L’última intervenció pública del candidat socialista és francament “brillant” en afirmar que la ciutat ha perdut una dècada. Doncs bé, ell és corresponsable del 80% d’aquesta pèrdua. El ciutadà no pot acceptar que persones com Collboni i Maragall que s’han rendit a les polítiques de Colau ara vulguin presentar-se com una realitat diferent. Aquest és l’avantatge de Trias si aconsegueix explotar-lo.
En aquestes eleccions hi haurà una qüestió clau:
La destrucció del Pla Cerdà amb la superilla de l’Eixample que crearà una ciutat de primera i una altra de segona, tot el contrari del que volia el gran constructor de la Barcelona moderna. El programa de la superilla asfixia la mobilitat i l’economia, hi haurà carrers on els cotxes no circularan, un de cada tres, i que seran ràpidament colonitzats per terrasses de bars i la gentrificació, com ja mostra la zona de Sant Antoni. Es multiplicarà el model d’Enric Granados on tots els baixos estan ocupats per bars i restaurants i que representen una tortura quotidiana pels veïns; això sí, hi haurà jardineres i testos. Mentrestant els altres carrers suportaran l’asfíxia dels cotxes i autobusos que veuran incrementada la seva intensitat en un 50%.
Els candidats s’han de definir clarament sobre això.
Per aquesta raó Converses a Catalunya s’ha adreçat a tots els partits del Consistori perquè exposin de manera concreta quina és la posició sobre aquesta qüestió en la qual es juga el present i futur de Barcelona. Converses el que demana és aturar la transformació, efectuar una consulta a la ciutadania per una qüestió tan extraordinària i, si aquesta resultés afirmativa, tramitar el canvi com el que és, una modificació substancial del pla general d’urbanisme i no com ho està fent l’Ajuntament per mitjà d’un pla d’obres, com si es tractés de pavimentar un carrer com altres tantes vegades es fa.
Trias s’ha de pronunciar clarament sobre aquesta qüestió, i encara no ha dit de manera taxativa com creu que ha d’aturar el projecte.
La presència de Trias modifica substancialment el panorama electoral. La seva opció afeblirà a ERC en aquell votant que se sent fortament catalanista o independentista i vol recuperar una Barcelona ordenada, i per l’altra banda de l’espectre, també captarà el votant menys ideològic del PSC.
Trias posa difícil la candidatura de Rossell i és molt possible que aquest acabi no presentant-se. Si ho fa el que aconseguirà serà dividir el vot d’aquest espai més central i, per tant, l’afeblirà. També deixa molt tocada la sempre possible i mai nascuda candidatura d’un centre catalanista sorgit del que queda del PDeCAT, de Centrem i d’altres grups. La presència de Trias fa molt difícil que aquesta opció es pugui configurar, molt dependrà de si presenta un candidat amb força i disposa de mitjans.
De fet, la principal limitació de Trias seran les acusacions d’independentisme que li abocaran, sobretot, com a reacció defensiva per part dels sectors més espanyols que intentaran frenar, així, la fuga de vots. En aquest sentit, el grau de responsabilitat i respecte de JxCat per l’opció Trias és molt decisiu, perquè si carrega molt les tintes amb l’independentisme l’exalcalde tornarà a perdre vots com ja va passar a l’última contesa electoral.
El grau de responsabilitat i respecte de JxCat per l'opció Trias és molt decisiu, perquè si carrega molt les tintes amb l'independentisme l'exalcalde tornarà a perdre vots com ja va passar a l'última contesa electoral Share on X
Loading ...
