Un debat inesperat s’ha obert, gairebé sense fer soroll, en els darrers temps. Contra tot pronòstic, cada vegada són més les veus —i sobretot les dades— que apunten a un retorn dels joves, els més joves, a la fe religiosa i, en particular, a l’Església catòlica o a altres confessions cristianes.
El fenomen és sorprenent perquè contradiu una convicció àmpliament estesa: que a l’Europa occidental, i de manera molt especial a Espanya i Catalunya, la religió institucional havia entrat en una fase terminal, relegada a una pràctica residual i associada gairebé en exclusiva a les generacions més grans.
Durant dècades, la narrativa dominant ha estat clara: la secularització avançava de manera inexorable, la pràctica religiosa normativa s’extingia i fins i tot la idea mateixa de Déu desapareixia de l’horitzó cultural compartit. Tanmateix, en els darrers anys han començat a aparèixer indicis que qüestionen aquest relat lineal.
No es tracta només d’una inquietud espiritual difusa, sinó de pràctiques concretes, visibles i, en alguns casos, intensament compromeses: adoracions nocturnes, contemplació eucarística, trobades massives de joves, música i cultura explícitament vinculades a la fe.
El relat oficial: la secularització continua
Diverses institucions i informes han sostingut, però, que no hi ha cap retorn significatiu del jovent a la religió. Mitjans especialitzats com Religión Digital, així com estudis com el Barómetro sobre Religión y Creencias en España (BREC) de la Fundación Pluralismo y Convivencia —adscrita al Ministeri de la Presidència—, o els informes de la mateixa Generalitat de Catalunya, insisteixen en una tesi clara: la pràctica religiosa entre els joves continua desplomant-se.
Segons aquestes fonts, més de la meitat dels joves espanyols es declaren ateus, agnòstics o indiferents, enfront d’un 33% entre els majors de 65 anys. La conclusió és taxativa: no hi ha rebrot del catolicisme juvenil; la secularització segueix el seu curs sense alteracions substancials.
Les dades catalanes: una imatge diferent
Ara bé, quan baixem al detall de les dades específiques de Catalunya, el panorama esdevé molt més complex. El setembre de 2025, la Generalitat de Catalunya, a través del Departament de Drets Socials i Inclusió i la Direcció General de Joventut, va publicar l’informe La religiositat de la joventut catalana. Aquest document, però, es basa en enquestes del 2022 i 2023, de manera que no capta els moviments més recents.
És precisament aquí on emergeix un element clau: la sèrie de dades del Centre d’Opinió de la Generalitat de Catalunya (CEO). A partir dels seus baròmetres d’opinió —en concret, els referits a l’assistència als oficis religiosos—, es pot traçar una evolució entre març de 2014 i juliol de 2025 que resulta reveladora.
Entre els joves de 18 a 24 anys, el canvi és profund. El 2014, el 84,2% afirmava que no assistia mai a oficis religiosos; el 2015 aquesta xifra arribava fins i tot al 89,1%. El 2025, però, el percentatge cau fins al 55,4%. És a dir, una reducció propera als 30 punts en poc més d’una dècada. El gir es produeix de manera clara en el període immediat posterior a la COVID-19.
Encara més espectacular és l’evolució del nucli més compromès. Els joves que declaren assistir als oficis un cop a la setmana o més passen d’un testimonial 1,2% el 2014 a un sorprenent 21,6% el 2025. En termes absoluts, són vint punts de creixement; en termes relatius, un increment gairebé inaudit. De ser pràcticament inexistents, passen a representar un de cada cinc joves.
A això s’hi afegeix el grup que hi assisteix un cop al mes: de l’1,4% al 10,8%. En conjunt, els dos grups acumulen un creixement agregat de prop de 30 punts i arriben al 32,4% del total, és a dir, gairebé un de cada tres joves. El guany és, en magnitud, equivalent a la pèrdua dels que declaren no anar-hi mai. Mentrestant, els que mantenen un vincle molt feble (un cop l’any) es mantenen estables al voltant del 12%.
Aquest patró també apareix, encara que amb molta menys intensitat, en el grup de 25 a 34 anys, però no es detecta entre els majors de 35.
Identitat religiosa: menys ateisme, més compromís
Quan s’analitza l’autodefinició religiosa del conjunt dels joves de 18 a 24 anys, les tendències reforcen aquesta lectura. Els ateus passen del 50% el 2014 al 32% el 2025, una caiguda de 18 punts. Els agnòstics creixen del 14,9% al 25,5%, fet que pot interpretar-se com un espai de dubte més que no pas de rebuig frontal. Els catòlics baixen lleugerament del 27% al 24%, però amb fortes fluctuacions: després de la COVID arriben puntualment a superar el 38% i fins i tot el 40% l’octubre de 2024.
Al mateix temps, el cristianisme evangèlic i l’islam arriben cadascun al voltant del 7%, quan el 2014 partien de nivells molt inferiors. Es tracta de minories, però amb una tendència sostinguda a l’alça sobretot en el cas de l’islam que és el que creix més.
Una síntesi possible
La conclusió no és que Catalunya visqui un retorn massiu i acrític a la religió del passat. Però tampoc no és cert que tot continuï igual. El que mostren les dades és una caiguda profunda de l’ateisme, un creixement notable de l’agnosticisme i, sobretot, una transformació qualitativa del fet religiós juvenil: menys adhesions culturals vagues, però més compromís intens entre els qui hi són.
La novetat no és quants joves es declaren creients, sinó com ho són. Els que romanen o s’incorporen a una confessió ho fan amb vincles més forts, pràctiques més exigents i una presència comunitària molt més visible. Potser no estem davant d’un “retorn” clàssic, però sí d’un canvi de cicle: menys religió social, més fe viscuda.
Potser no estem davant d’un “retorn” clàssic, però sí d’un canvi de cicle: menys religió social, més fe viscuda. Share on X
