Els paral·lelismes històrics són sempre arriscats, i més quan és tan difícil demostrar les veritables intencions dels governants. Però el cert és que l’estratègia xinesa respecte un dels seus campions tecnològics, TikTok, recorda cada cop més una venjança contra l’episodi clau que donà peu al Segle d’humiliació xinesa.
Efectivament, la primera Guerra de l’Opi esclatà al 1839 entre l’imperi xinès i el britànic, arran de la prohibició per part del primer de les importacions d’opi del segon. En aquell temps, l’opi era una droga de gran popularitat a la Xina. Causant d’una veritable epidèmia d’addicions, el govern de Pequín adoptà una postura inflexible envers l’opi que els anglesos feien entrar massivament a l’Imperi del Mig.
Avui, no són els britànics sinó els xinesos els que estan exportant amb gran èxit i arreu del món occidental un altre producte altament addictiu: la xarxa social TikTok.
Més que no pas el simple fet d’oferir aquesta aplicació per a telèfons intel·ligents destinada a un públic jove d’entre 12 i 25 anys, el que crida més l’atenció, com Converses ja explicava recentment, és que el govern xinès ha restringit severament l’ús de TikTok entre la seva pròpia joventut.
Les diferències entre TikTok, el producte d’exportació, i la seva versió local, Douyin, són flagrants: a la Xina, les publicacions que adolescents i joves reben consisteixen únicament en experiments científics, visites a museus, paisatges del país i vídeos pedagògics de caràcter històric. A més, l’aplicació s’auto-bloqueja entre les deu del vespre i les sis del matí, i el temps d’ús està restringit a 40 minuts diaris pels menors de 14 anys.
TikTok, en canvi, utilitza (suposadament) els mateixos algoritmes de Douyin per a proposar un contingut totalment diferent, on abunden danses absurdes de tot tipus, bromes de mal gust i contingut eròtic. Els seus usuaris passen a l’aplicació una mitjana d’una hora i 35 minuts al dia, segons dades de l’any passat, i TikTok té minuciosament estudiats el mecanisme de “scroll” i la seqüenciació dels vídeos per fer-los altament addictius.
Les diferències entre TikTok i Douyin són simplement massa flagrants per obviar que ens trobem com a mínim davant d’una política xinesa de protecció i potenciació de la seva joventut, i en el pitjor dels casos d’un esforç orientat a tornar intel·ligents els seus nens, i estúpids els occidentals.
Paradoxalment, en els darrers 20 anys la Xina ha aprofitat el màxim les oportunitats que li brindava el sistema universitari occidental, enviant-hi massivament els seus estudiants. Sumats al know-how que les empreses nord-americanes i europees compartiren amb els seus socis locals xinesos d’una forma que ara ens sembla totalment naïf, la Xina ha aconseguit preparar autèntiques legions d’enginyers i personal altament qualificat.
Al cap i a la fi, TikTok no és més que una conseqüència particularment nefasta de causes purament occidentals
L’altra pilar de la mateixa estratègia, emmarcada dins de l’objectiu explícit del Partit Comunista Xinès d’esdevenir la primera potència mundial al 2049, seria el sabotatge de les noves generacions occidentals.
Però de fet, per aconseguir aquest segon objectiu, no semblen necessaris tants esforços: al cap i a la fi, TikTok no és més que una conseqüència particularment nefasta de causes purament occidentals: desvinculació dels valors i tradicions occidentals, substitució de l’autèntica cultura per un succedani “pop”, consumisme desfrenat i emotivisme com a base per a la presa de decisions.
Les diferències entre TikTok i Douyin són simplement massa flagrants per obviar que ens trobem com a mínim davant d'una política xinesa de protecció i potenciació de la seva joventut Share on X
Loading ...
