A ningú li hauria passat pel cap que un dia l’empresa automobilística més capitalitzada del món seria Tesla, una marca que el gran públic desconeixia totalment fa tan sols 10 anys.
Però encara més improbable hauria semblat que aquest intrús del mercat de l’automòbil tindria com a competidor més proper el grup coreà Hyundai (principal accionista també de Kia) i considerat durant dècades com un constructor de segona, de productes assequibles.
Però vet aquí que en plena frenesí dels governs i de la indústria de l’automoció per l’electrificació, Tesla i Hyundai se situen cada cop més com a capdavanteres d’aquest sector encara a les beceroles.
A finals d’agost del 2022, Tesla encara regna en el mercat mundial i ocupa la primera posició de vendes de vehicles elèctrics a escala global, així com en els mercats nord-americà i europeu. Però, atenció, perquè Hyundai i Kia combinades ocupen ja la segona posició tant a escala mundial com en aquestes dues regions clau per a l’electrificació.
Un de cada quatre cotxes elèctrics que es venen al món és un Tesla
Un de cada quatre cotxes elèctrics que es venen al món és un Tesla, mentre que Hyundai i Kia omplen el 14% de les vendes mundials.
Tesla continua comptant amb nombrosos avantatges que li permeten mantenir-se a una còmoda distància dels seus inesperats rivals coreans.
D’entrada, Tesla gaudeix del misticisme que envolta la seva marca, i que s’assembla al que en el seu moment catapultà Apple i el seu iPhone. A més, disposa d’una cadena de subministrament i d’uns mitjans de producció molt ben planificats, així com d’una xarxa de càrrega ràpida pròpia i d’un programari que es millora contínuament gràcies a la ingent quantitat d’informació que arriba als seus enginyers provinent dels seus usuaris (una pràctica per cert contestada per alguns).
En ser un fabricant “pur” de cotxes elèctrics, Tesla treballa actualment amb marges operatius d’entorn al 16%, quasi tres vegades més que el 6% amb que s’ha de conformar Hyundai de moment.
Però Hyundai està retallant posicions a una velocitat inesperada. La primera gran sorpresa que generà fou el Ioniq 5, un crossover 100% elèctric d’un elegant i trencador disseny i d’unes prestacions similars a les d’un Tesla. Tot plegat li ha valgut el títol de cotxe de l’any 2022 dels World Car Awards. També s’ha convertit en el líder de vendes dels cotxes elèctrics d’importació als Estats Units.
Més recentment, la presentació del seu germà gran Ioniq 6 anuncia una autonomia d’uns 610 km teòrics, xifra que supera lleugerament la de la versió de llarg abast del Tesla Model 3.
Serà molt interessant veure com Hyundai i Tesla evolucionen en els pròxims anys en un context geopolític tens i amb dificultats de subministrament de les matèries primeres essencials per a fabricar cotxes elèctrics.
S’ha de dir que Hyundai parteix amb un cert avantatge en aquest punt, ja que gaudeix de la proximitat de la Xina, principal extractor de liti del món, així com de proveïdors locals. Però Tesla, ben conscient del desafiament que suposen les bateries (fins al 40% del cost total d’un automòbil elèctric) està apostant molt fort per a proveir-se directament de certs minerals als Estats Units mateix.
Fort contrast amb Europa
Sens dubte, estem davant de dues empreses dirigides per equips extraordinàriament visionaris i competents, però que a més gaudeixen del ple suport dels seus governs respectius. No en debades el president nord-americà Joe Biden exclogué recentment els vehicles fabricats fora dels Estats Units de les subvencions per la compra de cotxes elèctrics. Una amarga sorpresa per Europa que, en canvi, subvenciona abundosament els Tesles fabricats als Estats Units.
Europa, la regió on les autoritats més estan insistint en l’electrificació del parc automobilístic, no té cap fabricant que per ara pugui competir amb les marques nord-americana i coreana
Finalment, cal subratllar que Europa, on les autoritats més estan insistint en l’electrificació del parc automobilístic, no té cap fabricant que per ara pugui competir amb les marques nord-americana i sud-coreana. Fet paradoxal que amaga una trista realitat: Europa potser manca d’empreses amb suficient ambició, però el que li falten sobretot són polítiques que permetin desenvolupar un ecosistema productiu propici als vehicles elèctrics.
A diferència dels Estats Units i l’Extrem Orient, Europa no disposa ni de fàbriques de microprocessadors ni de bateries elèctriques. I el que és pitjor, no té cap palanca per influir en la producció dels productes químics imprescindibles per a aquestes últimes i que encara provenen essencialment de fora del Vell Continent.
Així doncs, en la frenètica cursa pel vehicle elèctric hi trobem, d’una banda els encara molt potents Estats Units, i de l’altra, l’increïble ascens dels països de l’Extrem Orient. I Europa? Anar-hi anant, anar-hi anant, com hauria cantat La Trinca.
