El dijous 4 de maig a la coneguda pàgina d’entrevistes de La Vanguardia “La Contra” és entrevistat Juan Carlos Unzué que va ser jugador del FCB entre altres clubs, i que el 2020 li van diagnosticar l’esclerosi lateral amiotròfica (ELA). Aquesta malaltia degenerativa incurable porta necessàriament a la mort per mitjà d’un procés que va limitant les capacitats del mateix cos. És sens dubte una de les malalties més terribles perquè és l’anunci d’una mort assegurada, percebuda a més a través del continuat deteriorament de la mateixa persona.
En aquesta entrevista Unzué explica el seu desencís amb els polítics i assenyala que la seva relació amb ells en motiu de la malaltia ha estat una de les més decebedores de la seva vida, perquè coneixent els malalts i les seves necessitats, resulta que els ajuts no arriben.
Però és que per si això no fos prou, des del 8 de març del 2022 està entrada a la mesa del Congrés una llei que regula els ajuts als malalts d’ELA per iniciativa de Cs. Cal dir que en el seu moment, fa més d’un any, el plenari va aprovar per unanimitat la presa en consideració, necessària per procedir a la seva tramitació, amb 341 vots a favor i cap vot en contra ni abstenció. Des d’aleshores la mesa del Congrés, que és qui regula la tramitació de les lleis i que està dominada pel govern del PSOE i UP, a més de la presidenta Batet també del PSOE, ha ajornat ¡44 vegades! la seva presa en consideració. És escandalós però és així.
L’última ha estat aquesta setmana passada quan Cs va registrar una iniciativa amb la qual urgien la tramitació de la llei i demanaven un posicionament a cada partit després de “414 dies de paràlisi”. Però, una vegada més la majoria governamental es va negar a desencallar la tramitació d’una llei que no té altra finalitat que facilitar una vida digna als afectats d’ELA. Perque la característica comuna de tots aquests malalts i les seves famílies no és la d’acollir-se a una mort anticipada com pugui ser l’eutanàsia, sinó viure els anys que li queden amb les millors condisions possibles. Com deia Unzué en les declaracions a La Vanguardia: “tenim ELA i volem continuar gaudint de la vida”.
Cal subratllar que en la mesura que la malaltia avança, la necessitat d’atenció personal i de màquines que ajudin a la vida de la persona, que tenen una important despesa en electricitat, creix i que no hi ha res en l’actual sistema nacional de salut que prevegi aquesta circumstància. Per tant, es troben indefensos davant una malaltia que els hi exigeix més i més despesa. Es produeix aleshores una terrible discriminació, perquè els afectats d’ELA de menors ingressos no només pateixen l’estrall d’aquesta terrible malaltia, sinó que l’han de viure en molt pitjors condicions precisament per la falta de recursos econòmics. I això és la llei que el govern no vol tramitar.
I no serà perquè no hagi abusat de la tramitació parlamentària reduint terminis. L’actua és de tots els governs que hi ha hagut en la democràcia el que més ha utilitzat el recurs del decret llei i la via d’urgència. Un exemple paradoxal i ben dolorós és el de l’eutanàsia. En plena pandèmia Sánchez va urgir a aprovar aquesta llei amb l’excusa del “bon morir”. Però, ara no té cap mena d’interès a procurar que hi hagi entre els malalts de l’ELA un bon viure. De fet, tampoc és que sigui una novetat, perquè quan la tramitació de la llei de l’eutanàsia, i amb posterioritat en l’aprovació dels subsegüents pressuposts generals de l’Estat, el govern sempre s’ha negat a dedicar més recursos als serveis de cures pal·liatives malgrat saber que, amb el que disposa en l’actualitat, no poden atendre les necessitats. Tenim un govern que dona més importància a la mort que al bon viure.
Precisament una pel·lícula actualment en cartellera “Plan 75”, del director japonès Chie Hayakawa, relata una distopia ben recent en la que la forma de reaccionar, per part del govern, al progressiu envelliment de la població és un programa que proposa als més grans de 75 anys una quantitat de diners i unes atencions finals perquè posin fi a la seva pròpia vida. És una forma “amable” de dir que sobres en aquest món.
Loading ...
