suïcidis

Suïcidis: la nova plaga

Pel que es veu, la cultura mediàtica i política de la nostra societat confereix un valor diferent a les morts. La seva importància no depèn del seu nombre absolut, sinó de la qualificació política.

Aquest fet és escandalosament clar en el cas dels morts per covid, la destrossa més gran produïda després de la Guerra Civil, i que estem passant com un fet trivial, sense despertar especials investigacions, ni reclamacions, ni exigències de comptes. Contrasta aquesta escassa atenció governamental amb, per exemple, l’extrema notorietat que assoleix el feminicidi de parelles, que de mitjana representen uns 50 morts d’any. En aquest cas en cada ocasió que es produeix una víctima, l’atenció política i mediàtica és màxima.

Només la ideologia i l’interès polític poden explicar aquestes diferències tan poc equitatives. El suïcidi pertany a la categoria dels morts que compten relativament poc, malgrat que a Espanya el seu creixement el transforma ja en un problema, perquè és la primera causa de mort entre els joves i causa estralls importants entre els homes. Però no només en ells.

Un recent estudi publicat per l’acreditada revista de medicina BMJ, que té més de 180 anys de vida a les espatlles, ha estudiat la importància del suïcidi en relació amb l’embaràs. Aquest sempre ha estat un tema controvertit i ara amb el present treball, centrat en les dones finlandeses, aporta segurament les dades més completes que mai s’han assolit.

Aquest estudi abasta totes les dones mortes en edat fèrtil de 15 a 49 anys a Finlàndia entre 1987 i 1994, a partir dels registres de defunció. Del conjunt de morts, 1.347 van tenir el suïcidi com a causa principal de la mort. I el resultat revela un fet que ja es coneixia, però que es reafirma, i és que hi va haver en total 73 suïcidis associats a l’embaràs, el que representa el 5,4% del total de suïcidis en dones d’aquest grup d’edat.

La taxa mitjana de suïcidi per 100.000 persones va ser d’11,3%. I aquí ve el factor interessant. La taxa de suïcidis associats amb el naixement va ser pràcticament la meitat, 5,9%, mentre que les que es van produir en dones que havien avortat, triplicaven la taxa mitjana, 34,7% i foren les més altes de tot el conjunt de la població i dels diversos grups. Aquest factor de risc de suïcidi va ser major entre les adolescents associades amb l’avortament, en aquest cas en tots els grups d’edat.

Les dones que es van suïcidar tendien a provenir de classes socials més baixes i tenien més probabilitats de no estar casades, que altres dones que havien tingut un embaràs complet. La conclusió de l’estudi és rotunda: l’augment de risc de suïcidi després d’un avortament induït indica factors de risc comuns nocius en la salut mental. I els missatges clau que la mateixa revista assenyala són: “el risc de suïcidi després del naixement és la meitat de les dones en edat reproductiva general”, és a dir, el fet de tenir un fill actua com a protector de la tendència general al suïcidi. “Els suïcidis són més comuns després d’un avortament espontani i especialment després d’un avortament induït molt per sobre de la població general”. “El resultat assenyala que l’avortament genera efectes perjudicials en la salut mental de les dones”.

És un fet ben conegut que la postnatalitat presenta a curt termini, característiques de depressió no sicòtica, però l’estudi assenyala que aquest és un efecte transitori i que en general tenir fills té efectes positius en la salut mental de les dones.

A Espanya els suïcidis han crescut de manera important i s’han multiplicat per 1,8 des de la dècada dels 80, si bé amb diferències substancials entre homes i dones, no en la taxa de creixement, que és pràcticament la mateixa, sinó que la base de partida dels suïcidis dels barons és més elevada. En l’actualitat és de 12,62%, mentre que la dona està en 4,18%. Entre els països mediterranis, Espanya és la que presenta el nivell més elevat de suïcidis.

En la sèrie i l’evolució, pel que fa a la dona es pot observar com a partir de 1985, data de la primera llei d’avortament, però sobretot a partir del 2010 que és quan s’aprova la segona, i molt més normativa, el nombre de suïcidis entre les dones ha tendit a augmentar.

Tenim així assenyalats uns problemes que no estan a l’agenda política. Un és l’augment del suïcidi amb caràcter general i en termes absoluts molt més greu entre homes i joves. L’altra qüestió és que l’elevat nombre d’avortaments que es produeixen tenen conseqüències sobre la taxa de suïcidis femenins i probablement, però hi ha un forat negre en els estudis sobre aquesta matèria, també sobre la salut mental de les dones que avorten.

Creus que hi haurà una guerra a Europa per Ucraïna?

Mira els resultats

Loading ... Loading ...

 

Print Friendly, PDF & Email

Entrades relacionades

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.