En referir-nos als “idus de març”, evoquem el dia fatídic en què Juli Cèsar va ser assassinat a Roma, símbol de traïcions i crisis imminents. Aplicat a l’economia, aquest concepte alerta sobre els possibles riscos que podrien amenaçar l’aparent estabilitat actual.
L’actualització del PIB per l’INE (Institut Nacional d’Estadística) mostra que l’economia espanyola continua creixent, amb un augment nominal de la renda bruta disponible de les llars d’un 11% el 2023, mentre que el consum només va créixer un 6,1% . Això assenyala una taxa d’estalvi elevada, que a primera vista és un signe positiu. Tot i això, en analitzar l’escenari més a fons, sorgeixen preocupacions:
Creixement impulsat per la immigració
El principal motor de l’augment de la renda disponible ha estat el creixement de la població, impulsat pels fluxos migratoris. L’últim any, la població estrangera a Espanya ha augmentat en més de 492.000 persones, fet que ha estimulat la creació de noves llars (un 1% interanual, segons Caixabank). Aquest augment demogràfic exerceix pressió sobre el mercat immobiliari, especialment en habitatges accessibles per als sectors de menys renda.
Aquest tipus de creixement planteja dubtes. Si bé la població augmenta, el PIB per càpita no millora al mateix ritme que la mitjana europea. Espanya està creixent en termes absoluts, però no per un increment de la productivitat. L’economia es recolza en sectors de baixa productivitat, com ara l’hostaleria i el turisme, alimentats per aquest flux migratori.
Dèficit d’inversió
A més, un factor inquietant és la debilitat de la inversió productiva, que ha contribuït de manera negativa al creixement del PIB, en contrast amb el modest augment registrat a Europa. Tot i la disponibilitat dels fons europeus Next Generation, aquests no han aconseguit generar una transformació visible del teixit productiu. Els experts adverteixen d’un dèficit crònic d’inversió que debilita les perspectives futures.
Mercat immobiliari i la inversió
La manca d’inversió productiva s’entrellaça amb el dèficit d’habitatge creixent, agreujant la situació econòmica per a les classes treballadores. La manca d’oferta accessible i la pressió inflacionària alimentada per la demanda immigratòria han creat un escenari complex per als sectors més vulnerables.
Conclusió: Alerta dels “idus de març”
Tot i les bones dades macroeconòmiques, persisteixen seriosos riscos estructurals: baixa productivitat, manca d’inversió, pressió migratòria i un mercat immobiliari en crisi. Si no s’aconsegueix transformar l’estructura econòmica amb fons europeus, aquests problemes podrien desencadenar una crisi futura. Com als “idus de març”, el perill aguaita després d’una aparent calma.
PARTICIPA A LA I CONFERÈNCIA CÍVICA D’ACCIÓ POLÍTICA. INFORMACIÓ I INSCRIPCIÓ
Loading ...
