Les informacions dels baròmetres del Centre d’Estudis d’Opinió de la Generalitat permeten disposar d’una visió de les principals característiques que tenen els simpatitzants dels principals partits. Un resultat que aporta algunes sorpreses.
Per exemple, els dos partits més feministes de tots, la CUP i Comuns, els primers fins a l’extrem d’utilitzar incorrectament el femení gramatical per accentuar el seu feminisme, resulta que són amb diferència els que tenen menys dones com a simpatitzants; sobretot la CUP, que es revela com un partit de mascles, ja que el 61% ho són (la xifra més elevada de tots i amb diferència), només un 39% dels simpatitzants són dones.
El que el segueix, els Comuns, té un 54,5% de simpatitzants masculins, per només un 45,5% de dones. Aplicant la paritat radical en les seves llistes, el resultat és que les dones d’aquests partits tenen una prima perquè estadísticament tenen més possibilitats de formar part d’una d’elles. Malgrat aquest avantatge, l’atractiu perquè les dones el vegin com un partit proper, la seva presència és inferior a la de tots els altres. Els més femenins, que no feministes, són clarament destacats el PDeCAT amb un 58% de dones, seguit a distància del PSC que senzillament s’acosta a la paritat amb un 53%.
I els joves? Quins són els partits que tenen més joves? Doncs els més radicals, i aquí el número 1 del rànquing l’ocupa Vox, seguit de la CUP. Les persones de 18 a 24 anys representen el 14% dels simpatitzants de Vox, pràcticament el mateix en xifres rodones que la CUP. I una cosa semblant passa amb els altres segments, el de 25 a 34 anys que obtenen entre el 20 i el 21%, encara que en aquest cas els Comuns presenten un percentatge més gran, el 22,5%. Aquest partit també està molt a prop de la primera posició en el grup més jove perquè un 13% dels seus simpatitzants té entre 18 i 24 anys. Aquestes tres forces també destaquen en l’interval següent de 39 a 49 anys, en percentatges que oscil·len des del 38% de la CUP al 32% dels Comuns, passant pel 35% de Vox i Cs. Vox, CUP i Comuns tenen, per tant, un electorat bàsicament jove, que supera clarament el 50%.
Fora d’aquests, si bé també en menor mesura, Cs expressa aquesta estructura. Els partits que presenten una més gran participació de població de 50 anys en endavant, són clarament i en major mesura, el primer de tots, el PDeCAT, també JxCat, el PP i el PSC. Els dos partits tradicionals a Espanya i la força de l’independentisme de JxCat tenen l’electorat més envellit. Hi ha, per tant, un cert biaix generacional en cadascuna d’aquestes formacions, sobretot pel que fa a Vox i la CUP.
Com també està molt present en un altre capítol: el de la creença o religió. Els partits amb més catòlics són el PP (80%), el PDeCAT (71,5%) i Cs (70%). A l’altre extrem, el partit amb més ateus, amb una diferència extraordinària sobre la resta, correspon a la CUP, ja que el 47% dels seus simpatitzants es declara així, els Comuns, amb un 41%, i ja a distància ERC amb un 27%. Tots els altres se situen en xifres molt menors. Crida l’atenció que en contra de la impressió general, Vox concentra un gran nombre d’ateus, el més gran després d’ERC amb un 24%, i presenta després dels tres grups més menja capellans (CUP, Comuns i ERC), el percentatge més baix de catòlics, un 59%.
Finalment, qui són els que disposen de millor renda? Si considerem els dos trams superiors que dóna l’enquesta, entre 3.000 i 4.000 euros mensuals i més de 4.000, com a ingressos a la llar, el primer grup amb diferència és la CUP. El 29% dels seus simpatitzants ingressen per sobre dels 3.000 euros. Aquesta és una poderosa paradoxa: els més antisistema de tots són els que tenen una proporció més alta de simpatitzants benestants. Si aquest fet el lliguem amb que són majoritàriament gent més jove, l’equació ens porta a una conclusió viable: entre l’elector de la CUP hi ha un percentatge molt alt de fills de casa bona. A la inversa, i aquí també hi ha sorpreses aparents, els partits que concentren les persones de menors ingressos, per sota dels 1.200 euros al mes, són el PSC amb el 29%, el PP amb el 25% i Vox amb el 24%. La dreta, almenys a Catalunya, no guarda relació amb la seva situació benestant. Aquesta impressió s’accentua si es contempla el gruix de població que ingressa menys de 900 euros al mes. Aquí el primer lloc se l’enduen, amb el 13% dels seus simpatitzants, Vox i PP. Si els més rics són els antisistema, i els més pobres la dreta i l’extrema dreta, és que el món s’ha capgirat?
Loading ...
