La llei orgànica 10/2022, que ja va ser polèmica durant el seu debat i aprovació, és la coneguda en termes més popular com la llei del “Sí és sí“. Ara, un cop en aplicació, es fa palès que està servint per rebaixar les penes a persones condemnades per delictes sexuals. Ja s’han produït els dos primers casos als jutjats de Madrid. En concret un ha donat lloc, fins i tot, a l’excarceració per la rebaixa produïda de 8 a 6 anys, i en un segon s’ha aconseguit disminuir la pena de 6 a 4 anys.
Però el més gruixut de tot està per arribar, perquè els ambients judicials consideren que vindrà una allau de demandes de revisió de condemna basada en aquesta llei i tot el principi que sempre s’ha d’aplicar al culpable: la legislació vigent més favorable. Molts advocats defensors estan preparant ja el corresponent recurs. Però, a més, hi haurà jutges que ho faran directament d’ofici. La moguda és tan important que s’ha convocat una reunió el pròxim 25 de novembre de tots els jutges de Madrid a fi d’unificar criteris.
És un fet extraordinari, que posa en relleu l’anomalia que aquesta llei significa en l’àmbit judicial.
Pensada per endurir les penes contra els abusos sexuals, i empesa pel vent a favor de l’impacte que va produir el cas de violació col·lectiva conegut com el de “la manada”, està donant lloc a tot el contrari. La raó és que la ministra Irene Montero, que és la responsable del gran embolic judicial, va voler unificar els dos grans tipus de delictes que hi havia en l’àmbit de la criminalitat sexual en un de sol. En fer-ho d’aquesta manera es va situar el ventall de pena màxima i mínima en una major amplitud i és a aquesta rebaixa per la banda de mínims a la qual s’acullen alguns dels acusats.
En realitat, no es tracta de cap sorpresa, perquè en la seva tramitació, tant les instàncies consultives com el Consell d’Estat ja van indicar aquesta possibilitat. Però la ministra Montero es va negar a revisar-ho. El resultat provoca una forta tensió al govern, perquè mentre el PSOE és partidari de la revisió, els d’UP afirmen que no cal i que tot és culpa d’una “justícia masclista“. Aquest va ser el terme que va utilitzar Mª Victoria Rosell, jutgessa en excedència, delegada del Govern contra la Violència de Gènere i candidata per part d’aquesta formació política al Tribunal Constitucional. Aquesta jutgessa considera que la llei és immillorable i que el problema està en els jutges.
Però, no és l’únic embolic que hi ha en la legislació que promou aquest govern, que és evident que li manca un important control de qualitat de les seves obres jurídiques. L’altre afer és amb el projecte de modificar l’article de malversació, que ja ha despertat resistències per totes bandes i no només en l’oposició. UP ja ha anunciat que és una qüestió a estudiar amb atenció deixant malparat el seu portaveu, Jaume Asens, que el dia abans havia defensat la bondat de la mesura. Un altre soci del govern, Compromís, veu difícil tirar endavant aquesta modificació de la malversació perquè no veuen com diferenciar uns casos, els dels independentistes, d’altres comesos per polítics del PP, com el cas Kitchen, on tampoc hi va haver enriquiment personal. A ERC no li agrada que a remolc del canvi es justifiqui que Griñán no entrarà a la presó. I és que, en definitiva, quan es violenta tant la legislació, el resultat és el que és.
I per si no fos prou, un nou cas que demostra la frivolitat en com es presenten i aproven les lleis es dona amb una de les conseqüències de la llei de memòria democràtica, que fa possible una àmplia nacionalització dels descendents de les persones que, amb motiu de la Guerra Civil i per formar part del bàndol perdedor, van emigrar. La llei permet la nacionalització de manera automàtica i un conjunt d’ajuts econòmics i sanitaris, incloses les pensions i les prestacions no contributives, així com tractaments mèdics a Espanya. També contempla poder pagar el cost del trasllat o els subsidis a qui no tinguin lloc de treball. El fet escandalós rau en que la memòria obligatòria que es va presentar com a acompanyament de la llei no estableix cap mena de cost per a l’Estat. Era una llei que sortia gratis tota,l quan és evident i ara ja es veuen les conseqüències, que tindrà un cost important i acumulatiu.
No són els únics casos, són únicament els que han esclatat ara, però en cartera ve la llei de famílies, la llei trans i la dels pressupostos, que incorpora un PIB que és més del doble del que amb posterioritat ha estat establert com a PIB de consens per totes les instàncies internacionals, inclosa la UE.
Loading ...
