Les últimes enquestes no deixen lloc a dubte, el PP registra un fort increment i es distancia clarament del PSOE, alhora que Vox baixa molt poc i UP continua el seu procés de reducció.
En concret, l’enquesta de Celeste-Tel per a Onda Cero del 23 de juny dóna al PP 130 diputats per només 98 del PSOE, 49 a Vox i 21 a UP. Cs només assoliria 1 escó. Aquest resultat significa que la dreta superaria la majoria absoluta amb 179 escons, mentre que l’actual coalició de govern només disposaria de 119 escons. Hi ha uns altres 52 escons que es distribueixen entre diverses minories que no canviarien el resultat final encara que s’inclinessin en bloc pel govern, cosa que no es donaria en tots els casos. En aquest col·lectiu minoritari, el grup més important l’aporten els catalans, amb 12 diputats d’ERC i 8 de JxCat.
Una segona enquesta, la de DYM, també del dia 23, dóna un resultat semblant, però més favorable als socialistes. El bloc majoritari de la dreta obté 178 escons, per 125 la coalició de govern, 2 per a Cs i 47 per a les restants forces polítiques. En aquest cas no hi ha una base suficient per donar els resultats de les minories.
La tercera enquesta, la de Sigma Dos, és del dia 21, atorga la majoria a les dretes 180 escons, dels quals 132 són pel PP, i 123 als partits de l’actual govern Sánchez, 1 a Cs i 47 a la resta de partits.
Com es pot constatar, el PP es mou entorn al 30% dels vots, mentre que el PSOE ho fa al voltant del 25%. Vox se situa com a ordre de magnitud en el 15%, i UP en un migrat 10%.
Aquestes enquestes no enregistren encara a fons la reacció a la concessió dels indults, però si que recullen en bona part els inicis d’aquest gran canvi. Naturalment el fet que no hi hagi eleccions en perspectiva relativitza el significat pràctic d’aquests resultats, perquè si les eleccions són d’aquí a dos anys l’escenari pot haver canviat molt. Amb tot, sí que hi ha un factor polític que pot tenir importància: l’actual Congrés, pel que fa al joc de govern i oposició, no representa bé l’estat d’opinió que impera a la societat espanyola i aquest pot ser un factor de desgast continuat per al govern.
En una perspectiva a curt termini, és molt important com evolucioni la pandèmia després d’haver declarat que estàvem a la porta de la normalitat i, una vegada més, ja ho va fer l’estiu passat, que Sánchez hagi sortit presentant un panorama optimista sense matisos. La vacunació pot contribuir a que realment acabi sent així, però la variant índia del virus unida a un cert retard en les previsions de vacunació pot tornar a complicar la història de cara a la tardor.
En definitiva, Sánchez de moment perd clarament el partit però a l’octubre en comença un de nou, quan no serà aliena la dinàmica que es produeixi en l’independentisme. Tot serà molt diferent si li fan fàcil l’argumentació utilitzada per Sánchez, d’obrir camí cap al diàleg i la concòrdia, o bé l’independentisme, o almenys bona part d’ell, decideix augmentar la pressió sobre l’estat perquè interpreta els indults com una mostra clara de feblesa.