Els danys als boscos són irreversibles i difícilment remeiables pel govern català, així i tot, sí que hauria d’haver actuat per evitar que les plagues, com la de la processionària, remetessin el mal estat dels boscos. Però, fa temps que també en aquest àmbit el govern de Catalunya fa el mínim i en alguns territoris senzillament no fa res.
Però, exceptuant els boscos, les dificultats que patiran les poblacions i les empreses són conseqüència no tant de la sequera com de la pèssima gestió dels qui governen Catalunya.
I amb tot això cal recordar que el consum urbà al nostre país és essencialment reduït i hi ha hagut un gran esforç i la veritat és que consumim poca aigua en comparació als estàndards de la resta d’Espanya. Però aquesta virtut no es reconeix, perquè encara accentua més la manca de previsió del govern. I no serà perquè no tingui competències. El decret legislatiu 3/2003, que té dues dècades d’existència, estableix que la Generalitat té competència per a la planificació hidrològica de les conques internes (Ter, Llobregat, etc.), a més participa en la planificació de les conques de l’Ebre, Garona i Júcar i li correspon la promoció i execució de les actuacions necessàries per pal·liar els dèficits i desequilibris que hi hagi.
Les previsions dels models de canvi climàtic fa anys que ens anuncies problemes de desequilibri hídric a Catalunya. El 2008 ja vam patir una forta sequera que va encendre totes les alertes, però que pocs anys després ja s’havien oblidat. Però, és que a més, el 2007 la mateixa Generalitat de Catalunya establia que les conques internes tenen un dèficit estructural de 212 hectòmetres cúbics l’any, 176 hm3 en el sistema Ter-Llobregat, 26 hm a la conca de la Muga i 10 hm3 a Tarragona. O sigui que avisats del problema, ho estem fa anys.
Tot això ho recorda l’expert Joan Gaya Fuertes, enginyer industrial i ex gerent del Consorci de Gestió Integral de l’Aigua. També aquest especialista ens recorda que quan la fal·lera independentista del govern, el Consell Assessor per la Transició Nacional va publicar un informe el 2014 referit a l’aigua i l’energia en el qual proposava la transformació del reg a manta dels regadius de l’Urgell, Aragó i Catalunya, Baix Ter, etc. que havia de facilitar majors disponibilitats d’aigua, entre 146 i 225 m. Si això es pensava per a la independència, és evident que disposant de les competències i sabent la nostra precària situació hídrica, han passat prou anys, quasi 10, per haver-ho dut a terme. De fet, quan la sequera del 2008, “correm-hi tots”, ja es va posar sobre la taula la connexió del Consorci de Tarragona amb Aigües del Ter-Llobregat, la construcció de noves dessaladores i l’impuls de la regeneració d’aigües. Però va ploure! I tot això va quedar oblidat. Fins ara.
S’ha fet tan poc que ni tan sols estan arribant a temps els ajuts que la Generalitat va prometre als municipis per al mes d’octubre. A hores d’ara ni 5 de calaix de les subvencions promeses, que no arribaran abans de primavera. Ni tan sols això saben gestionar amb un mínim de seriositat.
De fet, el govern és tan poca cosa que ni tan sols s’atreveix a plantejar la qüestió de l’Ebre i es dona la circumstància que mentre les disponibilitats en aquella conca estan situades només 2 punts per sota la mitjana de la dècada, amb un 62%, a les conques interiors estem a punt d’arribar a la xifra crítica del 16%.
Però, és que a més, l’aigua de l’Ebre que es porta a Tarragona no detreu per a res més aigua del riu. Senzillament, el que es va fer és millorar la conservació dels canals que va permetre guanyar 8 m³ per segon dels que 4 m³. Són els que s’han transvasat a Barcelona i que normalment a més no s’empellen totalment. Perquè aquesta és la via, millorar l’eficiència dels canals i regadius, utilitzar part de l’excedent que aleshores es produeix per a consum urbà i industrial, lliurant encara més aigua a les comunitats de regants per ampliar superfície o introduint plantacions més exigents en recursos hídrics. Tothom hi guanya a condició que el govern de Catalunya faci la feina que no ha fet.
El nostre país necessita un bon govern i el d’ara és simplement desastrós.
Loading ...
