La manipulació de la nostra ment i dels nostres sentiments és una tasca fonamental de la presidència del govern, tant que el seu organigrama apareix reflectit al BOE. La direcció del gabinet de la presidència del govern disposa de: Un Departament de discurs i missatge, una unitat de missatge tema unitat de coordinació, una unitat de rendició de comptes amb funcions de seguiment i control del programa.
Aquesta organització ens retrotrau a la coneguda obra d’Orwell “1984”. George Orwell va ser un escriptor britànic, especialment famós per la seva novel·la “1984”. Nascut com a Eric Arthur Blair el 1903, Orwell va viure en una època de tensions polítiques i socials, incloent els esdeveniments que van portar a la Segona Guerra Mundial i la Guerra Freda.
«1984» és una novel·la distòpica publicada el 1949, que descriu un futur totalitari i opressiu. L’obra es desenvolupa en un estat fictici anomenat Oceania, governat per un partit liderat per l’omnipresent Gran Germà. La novel·la explora temes com la manipulació del llenguatge, la vigilància extrema, la repressió del pensament independent i la realitat subjectiva.
El protagonista, Winston Smith, treballa per al Ministeri de la Veritat, on la seva tasca és reescriure la història perquè coincideixi amb la narrativa del partit. Winston comença a qüestionar la veritat imposada i es rebel·la en la seva pròpia cerca de llibertat intel·lectual i emocional.
L’obra ha estat interpretada com una advertència sobre els perills del totalitarisme, la manipulació de la informació i la pèrdua de llibertats individuals. 1984 ha deixat una empremta duradora en la literatura i la cultura popular, i conceptes com Gran Hermano i habitació 101 s’han convertit en part del llenguatge quotidià per descriure situacions de vigilància extrema i control governamental.
El concepte de relat en la comunicació política es refereix a la manera com els actors polítics construeixen i presenten històries coherents i persuasives per donar forma a la percepció pública, influir en les opinions i mobilitzar el suport. Un relat polític efectiu va més enllà de transmetre informació; busca connectar emocionalment amb l’audiència, establir una identitat política i presentar una visió del món que ressoni amb els valors i les aspiracions del públic.
Aquí hi ha alguns aspectes clau del concepte de relat a la concepció política:
- Narrativa coherent. El relat polític implica la construcció d’una narrativa coherent i consistent. Això implica seleccionar esdeveniments, idees o polítiques i enllaçar-los de manera lògica per crear una història que tingui sentit per a l’audiència.
- Identitat política. El relat polític ajuda a definir la identitat de l’actor polític, ja sigui un partit, un candidat o un moviment. Selecciona elements que ressalten els valors i els principis fonamentals, contribuint a la formació d’una imatge distintiva.
- Emocions i connexió. Els relats polítics efectius busquen despertar emocions i connectar emocionalment amb l’audiència. En fer-ho, es cerca que la gent s’identifiqui amb la història presentada i se senti motivada a donar suport a la causa.
- Persuasió. El relat polític és una eina persuasiva. Busca influir en les percepcions i les actituds del públic, convencent-ho de la validesa i la importància d’una perspectiva política particular.
- Construcció de la realitat. Els relats polítics contribueixen a la construcció de la realitat política en enfocar l’atenció en certs temes, interpretacions d’esdeveniments i solucions proposades. Poden influir en la manera com la gent percep i comprèn els problemes polítics.
- Mobilització. A més d’informar i persuadir, el relat polític sovint té com a objectiu mobilitzar l’audiència perquè prengui acció, ja sigui votant, participant en activitats polítiques o donant suport financer a una causa.
En resum, el relat a la concepció política és una eina estratègica que va més enllà de la simple comunicació de fets. Implica la creació d’una narrativa poderosa que modela la percepció pública, construeix identitat política i busca mobilitzar l’audiència cap a una direcció determinada.
La relació entre el relat i la comunicació política és un tema àmpliament explorat a la literatura acadèmica i a obres d’experts al camp.
Aquí et presento alguns llibres i autors rellevants que aborden aquesta temàtica:
- El llenguatge de la política de George Lakoff: Lakoff és un lingüista cognitiu que ha investigat com el llenguatge influeix en la percepció política. En aquest llibre, explora com els relats i les metàfores modelen la comunicació política.
- «L’art de la política: Històries de líders que van canviar la història» de Philip Collins: Collins, exredactor en cap de discursos de Tony Blair, examina la importància d’explicar històries en la política. Analitza com els líders efectius utilitzen el relat per comunicar els missatges de manera persuasiva.
- «Paraules que canvien el món: Entendre el poder dels discursos per canviar vides» de Frank Luntz: Luntz és un estrateg de comunicació política i en aquest llibre explora com les paraules i els relats poden tenir un impacte significatiu en la percepció pública i la presa de decisions.
- El conte de l’escorpí: La narrativa en la comunicació política d’Antonio Núñez: Núñez és un expert en comunicació política i en aquest llibre analitza com la narrativa i el relat són elements fonamentals en la construcció de missatges polítics efectius.
- «El missatge dels mitjans de comunicació: Construcció, utilització i eficàcia de les notícies» de Daniel Hallin: Hallin explora la relació entre els mitjans de comunicació i la política, examinant com es construeixen els relats polítics en els mitjans i com això afecta la percepció pública.
- «Històries que canvien el món: Com la narrativa crea i transforma la cultura» de Mauk Mulder: Mulder examina la importància de les històries i narratives en la construcció de la cultura, inclosa la cultura política, i com aquestes històries poden influir en l’opinió pública.
Aquests llibres ofereixen valuoses perspectives sobre la connexió entre el relat i la comunicació política, des d’enfocaments que van des de la lingüística fins a l’estratègia de missatges i la construcció de discursos.