L’excepció és una vegada més el CIS de Tezanos, que discrepa de totes les empreses que fan enquestes. Les informacions publicades sobre les causes d’aquesta anomalia són ja ben conegudes. Es tracta senzillament que les mostres de Tezanos sobrerepresenten descaradament aquells votants del PSOE en el passat i subrepresenten als votants del PP.
De fet una enquesta pot dir el que t’interessa a força d’ajustar la mostra a aquells subgrups de població que opinen allò que t’interessa posar en relleu. Per això és tan important considerar la trajectòria de les entitats que es dediquen a aquesta activitat i el seu grau d’encert. En el cas del CIS s’ha perdut la credibilitat per dues raons. La primera, pel seu desencert extremat en la majoria de resultats electorals previstos sota la direcció de Tezanos. L’altra, molt evident, per la seva discrepància del vot estimat pel conjunt d’empreses de sondejos.
El passat 16 d’octubre l’especialista d’El País, Kiko Llaneras, publicava els resultats mitjans de les enquestes dutes a terme des del 2020 fins a l’11 d’octubre d’enguany. La font no és sospitosa de ser favorable al PP i el resultat era clar. El PP amb el 27,4% dels vots se situava en aquella data i des de feia alguns mesos per sobre del PSOE que assolia el 25,8%. Vox per la seva banda, amb fluctuacions, es mantenia per sobre del 15% dels vots, mentre que Podemos se situava entre el 10 i l’11%. Mas País i Cs confluïen en el 3,5%. Tot això estava a molta distància de l’establert en l’últim CIS de Tezanos que li atorgava el 28,5% al PSOE i el 22,1% al PP.
I si acudim a les últimes enquestes realitzades a partir de l’11 d’octubre, podem constatar amb claredat que el PP és clarament la primera força i junt amb Vox assoleix la majoria absoluta. L’última enquesta del 18 d’octubre d’NC Report li atorga 128 escons al PP per 102 al PSOE, 48 a Vox per 23 a UP, i 7 a Más País.
Molt semblant, pel que fa als dos grans partits, és la de GAD 3 de Michavila, que està sent l’empresa que més encert enregistra amb les seves previsions. En aquest cas el PP assoleix 125 escons i 103 el PSOE, Vox arriba als 51 i UP als 24. La tercera enquesta, que com la de GAD 3 és del 16 d’octubre, és d’Invymark. El seu resultat assenyala 121 diputats per al PP, 101 per al PSOE, 55 per a Vox, 20 per a UP, i 8 per a Más País. Per la seva part, Cs es mou entre els 8 d’Invymark, 2 de GAD 3, i 1 de NC Report.
Els partits catalans, ERC i JxCat, es mantenen estables amb 13 i 8 escons respectivament.
Com es pot veure les fluctuacions són petites, sobretot entre el PSOE i el PP, i encara ho són menys si el càlcul es fa per blocs. PP i VOX en aquest supòsit es mouen entre 175 i 177 escons, una coincidència pràcticament total. Mentre que PSOE i UP fluctua més entre 121 i 127 escons, però si a aquesta xifra se li afegeix Más País, aleshores la fluctuació també es veu sensiblement reduïda i oscil·la entre 129 i 132. La coincidència per tant, malgrat la diferència de fonts, és evident.
Però encara n’hi ha més, perquè com assenyala Kiko Llaneras, si el 3% de vots de Cs, que ara obtenen un resultat electoral tendent a 0, s’agreguessin al PP, aquest podria superar per si sol els 130 escons.