Seduïts per la mort és el títol d’un llibre molt recomanable per a llegir i que, com es recull en el pròleg de l’edició de l’any 2020, suposa un material imprescindible per formar-se un criteri sobre l’eutanàsia tenint en compte l’experiència real d’altres països on l’eutanàsia està legalitzada, sobretot a Holanda, i que compta amb les reflexions tant amb el personal sanitari com de pacients i familiars d’aquests davant la realitat d’aquesta pràctica que suposa posar fi a la vida d’algú, desmuntant falsos arguments que se sostenen en aquest moment per part de la societat espanyola, quan s’està tramitant la llei de l’eutanàsia.
El títol d’aquest llibre reflecteix molt bé l’atractiu que presenta per a part de la nostra societat l’existència d’un dret a morir, perquè sense cap mena de dubte aquesta llei suposarà provocar la mort mèdicament assistida, el que comportarà una cobertura jurídica de l’assistència mèdica a aquelles persones que sol·licitin que s’acabi amb la seva vida i compleixin amb els requisits que es fixin en la llei.
Aquesta llei quan s’aprovi suposarà per als seus partidaris, que Espanya passarà a ser el cinquè país del món amb la legislació més avançada en aquesta matèria després d’Holanda, Bèlgica, Luxemburg i Canadà, formant part de les prestacions públiques del nostre sistema sanitari, en un no voler assumir que la vida humana no és un bé a disposició de ningú.
Per un altra part de la nostra societat, Espanya passarà a formar part dels països al capdavant en apostar per la cultura de la mort, que opta per invertir en mort en lloc d’invertir en cures pal·liatives de qualitat per a tots, evidentment de major cost econòmic que alleujarien el patiment fins al moment de la mort natural.
La seducció i la caiguda en la mateixa és clara: primer legislem per matar, després ja veurem com i quan legislem sobre medicina pal·liativa.
El títol d'aquest llibre reflecteix molt bé l'atractiu que presenta per a part de la nostra societat l'existència d'un dret a morir Share on X
Loading ...
2 comentaris. Leave new
Morir no és un dret, és un deure, el que sí és un deure és morir dignament. Personalment penso que la dignitat li posa la persona, no la llei, perrquè moltes persones han mort amb una gran dignitat malgrat la forma material criminal. La llei ha de respectar la dignitat de la persona que és qui té el dret a decidir morir per raons racionals de dignitat humana. És el que demanava l’autor de CARTAS DES DE EL INFIERNO. Decidir el moment de la mort pet esdevenir un acte místic d’amor de Déu i aquest acte només el pot exercir la persona, no la llei.
Morir no és un dret, és un deure, el que sí és un dret és poder morir dignament. Personalment penso que la digbnitat li posa la persona no la llei, perquè moltes persones han mort amb una bgran dignitat m algrat la forma criminal amb que han estat assessinades. La llei ha de respectar la voluntat de la persona que és qui té el dret a decidir per raons racionals humanes el dia i moment.És el que demanava l’autor del llibre CARTAS DESDE EL INFIERNO, RAIMON SAMPEDRO. Decidir el moment de morir pot esdevenir un acte d’amor místic.