Un cop més, el govern xinès de Xi Jinping ha demostrat el seu sentit pràctic. Després de dubtar a autoritzar la missió d’investigació de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) sobre els orígens de la Covid-19, l’ha acabat acceptant i presentant els resultats a favor seu.
En efecte, els resultats preliminars no haurien de sorprendre ningú. Després d’un mes de treball (i menys de dues setmanes sobre el terreny), els experts pensen que és “extremadament improbable” que el virus sortís d’un laboratori. Per tant, abandonen aquesta via i continuaran investigant les altres.
Pequín ha insistit a assenyalar que ha cooperat plenament amb la missió de l’OMS. Però al mateix temps, i com no podia ser d’altra manera, les autoritats xineses l’han mantinguda en tot moment sota una vigilància estricta.
Pequín ha fixat els límits del que els experts internacionals podien i no podien fer de diverses maneres. D’entrada, imposant horaris estrictes per a la recerca sobre el terreny.
D’altra banda, ha aconseguit retardar l’arribada de l’equip de l’OMS més d’un any després de la descoberta del virus. La quantitat de proves útils que es puguin recollir tan tard sembla molt petita, sense mencionar les oportunitats per amagar informació o, pensant en el pitjor dels casos, fabricar fets.
Per descomptat, els experts de l’OMS han seguit el paper que Pequín els ha assignat. En realitat, no tenien cap altra opció. S’han “plantejat totes les preguntes que han de ser respostes”, assegurava als periodistes internacionals Peter Daszak, un dels membres de l’equip.
Richard Ebright, professor de biologia química a la Universitat de Rutgers, consultat pel Financial Times, s’ha referit a la missió de l’OMS com una “farsa”. Segons ell, és impossible que l’OMS accedeix-hi a res de rellevant, ni dugui a terme cap recerca seriosa.
Des que la Covid-19 s’estengué arreu del món, l’estratègia de Pequín ha consistit en negar qualsevol responsabilitat per la propagació del virus i pel seu impacte devastador en l’economia mundial.
A més, Pequín ha dedicat temps i recursos a propagar un seguit d’hipòtesis imaginatives però sense relació entre elles. Segons ha fet circular, la malaltia hauria arribat per una delegació militar dels Estats Units, o a través de menjar congelat.
No obstant, Pequín ha procurat al mateix temps polir la seva imatge esdevenint indispensable en la campanya mundial de vacunació.
Nombroses peces sense encaixar
El fet que l’Institut de Virologia de Wuhan estigués especialitzat en la recerca de coronavirus no ajuda al govern xinès.
Segons Shi Zhengli, la seva viròloga líder, els virus estudiats en aquestes instal·lacions són genèticament massa diferents de la Covid-19 com per ser-ne el seu antecessor directe.
La tesi més probable de l’origen del virus segueix sent que s’originés en ratpenats i evolucionés cap a una forma més perillosa abans de passar als humans, probablement a través d’un altre animal.
Però això no ofereix massa pistes per respondre a la pregunta de per què el resultat d’aquestes mutacions es transmeté als humans en primer lloc a Wuhan, almenys de forma massiva. Ni del possible paper d’un laboratori almenys en un punt d’aquesta cadena.
La comunitat científica sap que la captura i reproducció de patògens animals és en sí mateixa una activitat d’elevat risc per als humans. “Hi ha una llarga història de fuites accidentals inclús dels laboratoris més avançats i sofisticats del món”, explica Piers Millett, antic subdirector de la unitat de suport científic de la Convenció de les Nacions Unides sobre les armes biològiques.
A la Xina, el debat sobre els orígens de la Covid-19 no es fa en públic. Els mitjans xinesos pràcticament no s’han fet ressò de la visita de la delegació de l’OMS, i l’equip d’experts s’allotja aïllat de la societat civil xinesa en la zona especialment privatitzada d’un hotel.
Tot plegat, no ha ajudat gens a la credibilitat dels resultats de la investigació de l’OMS, una organització que ha estat totalment incapaç de contribuir a frenar l’avanç de la Covid-19.
Més informació sobre el coronavirus a ESPECIAL CORONAVIRUS