Una característica que s’ha anat accentuant amb el pas del temps ha estat que les decisions de l’alcaldia tendeixen a fer més difícil la vida quotidiana de la gent en dipositar sobre ella la solució dels problemes, quan es pressuposa que aquesta és la missió que justifica l’existència d’un govern municipal.
El govern Colau es caracteritza per aportar solucions que prohibeixen, restringeixen, obliguen, sancionen les activitats necessàries i quotidianes dels ciutadans, sigui en circular amb un vehicle, anar caminant o desfer-se de les escombraries. Però, ai l’as! Al mateix temps, és generosa en infraccions i delictes, okupacions, invasions de voreres i alteracions greus a l’espai públic.
Primer Barcelona va ser l’empori del turisme de borratxera, i quan aquest no hi ha pogut acudir, s’ha convertit en la capital europea del botellot.
Un exemple paradigmàtic d’aquesta forma de procedir és el conflicte obert a Sant Andreu per la recollida porta a porta de les escombraries. No ha servit de res l’experiència malgirbada d’aquest procediment a Sarrià, i l’aplicació a Sant Andreu ha multiplicat els problemes. Colau parteix del criteri que el ciutadà no té altra ocupació que encarregar-se dels afers que ella li delega, com si fos un funcionari municipal i, aleshores, crea solucions màgiques domesticades per la burocràcia.
La finalitat que cal millorar, la recollida selectiva de la brossa, no està en qüestió. La diferència entre fer-ho bé i malament no radica en el què, sinó en el com, i aquest com, en mans de Colau, passa per atorgar totes les responsabilitats, horaris, triatge, emmagatzematge de brossa a la llar dels mateixos ciutadans. La revolta de Sant Andreu és perfectament lògica i justificada, i de fet va més enllà de les escombraries, perquè significa dir que ja n’hi ha prou que la feina que ha de fer l’Ajuntament l’hagin de fer els ciutadans. Una cosa és complir amb els deures cívics que són de caràcter general i comuns a tots, i una altra anar imposant obligacions específiques derivades de noves normatives municipals. Si la solució Colau és que ho fem nosaltres, ella sobra.
El problema de la recollida de la brossa a Sant Andreu es pot estendre i multiplicar perquè Horta i el barri de Sant Antoni estan en la cartera dels nous territoris que patiran aquesta experiència. Tot seria diferent si quan s’aconsegueix una fi s’identifiqués amb claredat com es pot resoldre per mitjà dels mateixos recursos municipals. Només així tindrem un Ajuntament que es dediqui a fer allò que ens convé: fer-nos més fàcil la dura vida quotidiana.
Un exemple paradigmàtic d’aquesta forma de procedir és el conflicte obert a Sant Andreu per la recollida porta a porta de les escombraries Share on X
Loading ...
