Bernie Sanders, el candidat més a l’esquerra i el segon amb més vots a les primàries del Partit Demòcrata nord-americà rere el centrista Joe Biden, ha anunciat el dimecres 8 d’abril renunciar a prosseguir la cursa.
La notícia arriba en un moment en que matemàticament, Sanders no tenia possibilitats de guanyar. Però també enmig d’un context d’emergència sanitària als Estats Units i arreu del món que afavoria les seves tesis d’un estat generós amb els serveis socials.
En el moment en que Sanders treu la bandera blanca, Demòcrates i Republicans aproven un pla d’urgència per intervenir l’economia nacional de més de 2 bilions de dòlars ideat per un president sovint considerat neoliberal. Donald Trump i la speaker Demòcrata Nancy Pelosi discuteixen un altre pla multimilionari de rellançament de les infraestructures dels Estats Units per quan acabi la pandèmia.
El «socialista» Bernie Sanders s’havia atrevit a posar sobre la taula la possibilitat d’universitats gratuïtes, la cancel·lació del deute dels estudiants o mesures dràstiques per combatre l’enorme desigualtat de renda.
Però potser el canvi polític més radical que Sanders proposava, i que la crisi del coronavirus propulsa actualment, sigui la possibilitat d’un autèntic sistema públic de salut. Un tabú tant per a Demòcrates com Republicans a pesar de pèrdues humanes i econòmiques enormes degut al mercat oligopòlic de les assegurances i la sanitat privada.
A mesura que la crisi del coronavirus avança sobre sòl nord-americà, diverses enquestes mostren ja que els nord-americans s’estan plantejant la idea d’un sistema universal de salut. A banda i banda de l’espectre polític, la sanitat pública esdevé una idea recorrent.
A mesura que la crisi del coronavirus avança sobre sòl nord-americà, diverses enquestes mostren ja que els nord-americans s’estan plantejant la idea d’un sistema universal de salut Click To Tweet
Per la seva banda, Joe Biden, que ja és segur l’home que s’enfrontarà a Donald Trump en les properes eleccions, ha admès la importància de Sanders al introduir un seguit de temes en l’agenda política del país que eren fins fa poc insospitables de tractar.
Els activistes del Partit Demòcrata esperen que Biden aconsegueixi el que Hillary Clinton no feu al 2016: convèncer als seus electors més progressistes que segueix sent el seu candidat. Però Biden, considerat per l’ala progressista del partit com el representant més pur del establishment de Washington, haurà de fer mans i mànigues per capgirar la seva reputació.
Als seus 78 anys, sembla evident que la retirada de Sanders de les primàries Demòcrates marca també la fi de l’etapa més activa de la seva vida política. Malgrat que no haurà aconseguit el seu objectiu de representar el partit a les eleccions presidencials del 2016 ni del 2020, la seva influència estarà durant la campanya d’enguany més viva que mai.
