En tota la història de la nostra democràcia, que es remunta a més de 40 anys enrere, no hi ha hagut mai un govern que vulnerés de manera tan sistemàtica la constitucionalitat i ho fes amb plena consciència de l’acte que cometia.
Hi ha dos casos espectaculars, que la memòria de peix que caracteritza a la societat i als mitjans de comunicació actuals semblen haver oblidat, malgrat que són precedents terribles per a la democràcia. És el cas de la inconstitucionalitat flagrant de l’establiment de l’estat d’alarma durant la covid que va representar empresonar-nos als nostres domicilis i que la policia es dediqués a perseguir la gent que podia trobar pel carrer, i a sancionar-la, és clar. El TC va anul·lar tot això i és un escàndol insòlit en el marc de les democràcies occidentals.
Per si no fos prou, el govern també es va permetre el luxe inconstitucional de suspendre l’activitat del parlament. Tot això va ser molt greu, però ha passat sense pena ni glòria. De fet, la mesura que ha adoptat ara al TC, amb un criteri cautelar i no de resolució, a posteriori és un bon precedent per evitar que en el futur es produeixin abusos d’aquella magnitud que encarrilen la nostra democràcia cap a una ficció.
Després hi ha hagut una allau de lleis que estan recorregudes o ho seran quan s’aprovin el TC i no són de temes menors. Es tracta de la norma sobre l’eutanàsia i el suïcidi assistit, la que regula per enèsima vegada l’educació, la de la protecció de la infància que es passa notablement pel forro la pàtria potestat. I darrere d’aquestes en venen altres que estan en tràmit com la llei trans, una altra que liquida la pàtria potestat, la de la família, que destrueix el concepte de família nombrosa i la capacitat constitucional dels pares de decidir sobre l’educació moral i religiosa dels seus fills i la de l’avortament que empitjora l’anterior llei que estava recorreguda des de feia 11 anys al TC.
Com es pot veure tot aquest paquet legislatiu va d’un mateix pal, aquell que canvia els fonaments antropològics, culturals i morals de la societat. Els aspectes institucionals d’aquests textos són molt evidents perquè no són fruit d’alambinades reflexions jurídiques sinó que ataquen frontalment articles concrets de la Constitució.
Però, és clar, el dret és un art dotat d’una gran capacitat interpretativa, i si resulta que el TC està format per persones que venen de l’estricta disciplina política del govern, el resultat estarà cantat. Per això Sánchez té tant interès en la transformació del TC i proposa candidats tan poc recomanables com un exministre seu o una exdirectora de serveis de la mateixa Moncloa. La idea és que el TC hi hagin progressistes, conservadors o criadors de canaris, però que tots els membres disposin sòlid currículum jurídic ha passat a la història perquè aquí es tracta només de convertir la instància garant de la constitucionalitat en un instrument més al servei del govern de Sánchez.
Loading ...
