El que en teoria és una gran benedicció, una mena de nou Pla Marshall per a Espanya, en la pràctica s’està convertint en una maledicció que anirà aflorant dia a dia per la incapacitat del govern Sánchez de realitzar els fons europeus.
Cal dir que no és una sorpresa perquè l’administració espanyola mai ha complert amb l’objectiu de realitzar els fons ordinaris procedents de la UE. Per tant, encara és més difícil que ho fes si s’hi afegien un altre tipus de fons, els Next Generation, de magnitud molt superior. Però sempre queda espai per a l’esperança. És clar que el fet que Sánchez, no creés una instància executiva independent que centralitzés la gestió els fons en la mateixa Moncloa per gaudir del seu control absolut, tampoc feia presagiar res de bo.
El resultat és aquest. Han arribat 31.000 milions d’euros a fons perdut dels 70.000 milions previstos. D’aquests, administrativament se n’han concedit 28.800 milions; és a dir, hi ha una tramitació iniciada que assenyala on aniran a parar, però els diners no s’ha mogut de lloc. D’aquesta xifra, 12.945 milions signifiquen ja obligacions netes, però en aquesta fase tampoc els diners s’ha mogut d’on eren perquè en realitat només s’han efectuat pagaments per valor de 6.347 milions dels 28.800 milions que es tenen assignats, malgrat estar a finals dels 2022.
Però, en realitat, poc més d’aquesta xifra ha arribat a les empreses perquè una gran part d’aquests pagaments s’han efectuat a les comunitats autònomes, 1.515 milions, per a la construcció d’habitatges de lloguer social, rehabilitació d’edifici públics i plans de sostenibilitat turística. Uns altres 549 milions han anat a parar al SEPE i uns altres 420 milions a ADIF. Als ajuntaments han arribat 457 milions per a la seva modernització, per a mercats municipals i zones comercials i per a mobilitat sostenible i fer ZBE. En total quasi 3.000 milions que representen més del 45% dels pagaments efectuats.
Amb aquestes xifres s’entenen perfectament les queixes del món empresarial assenyalant que no arriben els fons. I succeeix tal cosa perquè la major part dels diners no s’han mogut de l’administració central i de l’escadussera xifra que sí que ha circulat cap a les finalitats preteses que en una gran proporció, com hem vist, van a petar a instàncies públiques.