El cop de força de JxCat ha despertat a Sánchez de la seva ficció de que governava una coalició estable. Ara ja té clar que no és així i ràpidament ha reordenat la seva estratègia de govern. Es tracta de seguir sigui com sigui. Finalitat a la qual lògicament l’acompanyen com un sol home tots els seus ministres.
El nou argumentari parteix d’una sèrie d’afirmacions
La primera i més important és que les lleis que eren decisives i fonamentals ja han estat aprovades en l’anterior legislatura i el que pogués faltar ho van resoldre amb els dos decrets llei aprovats a principis de gener. Amb aquest bagatge, segueix l’argumentari, no és important portar noves lleis al Parlament, sinó desenvolupar tot el que està legislat, és a dir, militar l’acció executiva dels decrets, deixant en un tercer pla noves lleis. Només portarien aquelles que disposessin d’un clar consens amb tota la seva heterogènia coalició de govern i tinguessin la garantia que Junts no els pot fer trontollar. En definitiva, una legislatura de vol gallinaci en matèria legislativa congelant d’aquesta manera el Congrés un cop resolta la cada vegada més penosa assignatura de l’amnistia. És clar que aquesta li pot comportar noves lleis perquè el camí de pacte amb Junts passa per aquesta via. No modificar el contingut del que està acordat, però canviar el Codi Penal perquè no es pugui aplicar en termes desfavorables a les persones vinculades al procés i que estan amenaçades per procediments judicials relacionats amb el terrorisme i la traïció que, d’altra banda, cal acabar de veure com queden, donat que hi ha raons jurídiques per dubtar de la solidesa d’aquestes qualificacions penals.
Repetiria així el que ja va fer en relació amb les figures penals de malversació, si bé és necessari recordar que al final el que també prevaldrà en aquests casos, com ja ha passat amb la malversació, és la interpretació dels jutges.
Tot pinta que es vol trobar una sortida formal perquè JxCat rectifiqui, llençant la pilota endavant amb aquelles modificacions penals sense importar massa si realment aquesta via és eficaç o no. Es tracta només de construir una coartada a la qual Junts s’hi pugui acollir.
Aquest enfocament, més les pressions extraordinàries que reben aquest partit i Puigdemont, i les diferències de criteri dins la pròpia organització, fan pensar a Sánchez que seran suficients per resoldre la papereta en una nova votació de la llei de l’amnistia.
En tot aquest plantejament de congelació legislativa, hi ha un factor molt important que balla: són els pressupostos, una llei que necessàriament ha de ser aprovada cada any si bé, com passa ja ara, poden prorrogar-se i previsiblement aquesta serà la situació del 2024, que provocarà nombroses distorsions sobretot perquè caldrà incorporar les partides noves dels fons Next Generation. És evident, però, que la pròrroga de la pròrroga no es pot anar allargant any rere any i, per tant, aquí hi ha un punt molt delicat, que Sánchez, com en altres ocasions, pensa resoldre fent les concessions que calgui als seus socis, que sempre tindran, per a aquells que en són sensibles, l’argument que “si no, vindrà a governar la dreta”.
Precisament, aquesta ve a ser la carta més forta de Sánchez, no hi ha una majoria parlamentària alternativa. Una moció de censura impulsada pel PP no tindria els vots necessaris perquè ni el PNB ni JxCat votarien en el mateix sentit que Vox, donat que són incompatibles. Per tant, aquesta via queda bloquejada.
A diferència d’altres països de l’entorn, en els que en determinats casos el cap de l’estat té facultat per convocar eleccions, a Espanya aquesta és una potestat reservada al president del govern i, en conseqüència, pot aguantar el que consideri pertinent fins a exhaurir els 4 anys.
Una vegada més es posa en relleu que només trastocant fortament l’actual correlació és possible que un govern tant en minoria com el del PSOE es vegi obligat a convocar eleccions. I aquest trastocament només es pot produir si a Catalunya es produeixen eleccions anticipades que donin lloc a un conflicte d’interessos entre els socis per la disputa de la presidència de la Generalitat i aprofundeixin les seves contradiccions.