La imatge habitual del PSOE no és la que correspon a la seva realitat històrica de quasi 150 anys de durada, marcada per una orientació fortament insurreccional i contrària a la pràctica de la democràcia liberal.
Sánchez està recuperant aquesta tradició. Ho ha fet al llarg del seu mandat i ho ha accentuat ara, després del seu retorn del “punt i a part”.
Les seves declaracions sobre el law fare i contra els jutges i els mitjans de comunicació hostils en són un exemple que encara es fa més evident en la forma en què està participant en la campanya electoral a Catalunya i com ha agitat als sindicats UGT i CCOO aquest 1 de maig, que han convertit les tradicionals manifestacions en un acte polític de suport a Sánchez. Tampoc és tan estrany, ambdós sindicats depenen d’una forma decisiva de les transferències de l’estat i Sánchez s’ha encarregat que aquestes siguin ben satisfactòries.
La Transició espanyola, primer, i el govern de Felipe González, després, han fet oblidar que la trajectòria històrica del PSOE i de la UGT havien estat ben diferents.
Al llarg del franquisme ambdues organitzacions van estar gairebé desaparegudes i el paper hegemònic de l’esquerra va ser ocupat pel partit comunista i més tard l’afegit de CCOO.
No va ser fins a la Transició quan el grup andalús del PSOE, liderat per Felipe González i Alfonso Guerra, van aconseguir guanyar protagonisme superant les intromissions dels exiliats i amb un fort ajut econòmic i polític de la socialdemocràcia alemanya, que veia en aquells joves socialistes el millor antídot per a una victòria comunista com la que, de fet, s’estava produint a Portugal el 1974 amb la Revolució dels Clavells.
El resultat és ben conegut. Franco va morir el 1975 i el 1982 ja governava Felipe González i ho va fer ininterrompudament al llarg de 14 anys.
Va liderar tres grans transformacions:
Una, l’acceptació de la monarquia com a règim perquè el PSOE al llarg de tota la seva història havia estat virulentament republicà.
La segona transformació va ser l’exclusió del marxisme dels principis que informaven el socialisme espanyol. Seguir així els passos de la social democràcia alemanya i l’anomenat programa de Godesberg del 1959.
El tercer gran canvi va ser la plena assumpció de l’OTAN i l’entrada d’Espanya en aquesta organització militar.
Aquests grans canvis van transmutar el PSOE històric i el van homologar a la socialdemocràcia centreeuropea, molt més que la francesa. A més, si Suárez i la UCD van fer possible la democràcia, simplificant molt el fet, Felipe González i el PSOE la van consolidar i dotar de dimensió social i racionalitat econòmica. Tot plegat explica els 14 anys de govern de González fins a la derrota de 1996 i el triomf per la mínima d’Aznar que va governar gràcies al pacte amb Jordi Pujol.
Però aquesta actuació marcada pel lideratge de González és una excepció, un cop aquell partit es va desfer del factor de moderació que també tenia el seu fundador, Pablo Iglesias, sobretot a partir de la primera i segona dècada del segle XX, va assumir els vents revolucionaris que corrien per Europa i emmirallar l’èxit de la revolució bolxevic a Rússia. En el terreny sindical la competència amb la CNT també fa influint en el desenvolupament d’una concepció insurreccional.
Hi ha dues dates que marquen profundes crisis en la política espanyola perquè van destruir les condicions per a una democràcia estable a Espanya. Totes dues són protagonitzades pel PSOE i la UGT.
La primera és la de 1917 i l’intent d’una vaga general revolucionària per acabar amb el règim monàrquic d’Alfons XIII amb el suport de la CNT. El resultat va ser el fracàs, però va deixar molt deteriorat aquest règim constitucional i la inestabilitat dels anys següents i el “trienni bolxevic” va obrir la porta a la dictadura de Primo de Rivera.
La segona gran etxagullada del PSOE i UGT fou la revolució de 1934 o la vaga general revolucionària que va tenir com a focus Catalunya i sobretot Astúries on l’enfrontament armat va ser terrible i cruent. Els socialistes van comptar amb el suport de l’aleshores minúscul Partit Comunista i com en el 1917 de la CNT i ara també de la FAI. Aquest fet que va ser una insurrecció contra el govern democràtic de la República format pel partit radical i la CEDA i va significar un cop demolidor per a la credibilitat democràtica de la Segona República, de la que precisament el PSOE havia estat un dels principals impulsors i va accentuar la polarització preparant les condicions per la insurrecció militar posterior i la Guerra Civil.
Tornem al present.
El govern de Rodríguez Zapatero no va ser un desplegament de la visió de la socialdemocràcia de González i Pérez Rubalcaba, sinó que ja va introduir elements de ruptura que ara Sánchez ha portat a les últimes conseqüències, fins i tot emulant el pacte republicà de San Sebastián contra la monarquia amb els partits catalanistes d’esquerres, però ara més radicalitzat amb la presència de Bildu.
Aquesta visió il·liberal de la democràcia i de l’estat de dret demana entendre que les seves obligacions i deures només poden jugar en favor de les seves visions polítiques i interessos com a partit que, com ha explicat Sánchez, són els que representen a la immensa majoria del poble espanyol contra els de dalt, recuperant així la formulació que va llençar a l’èxit a Pablo Iglesias i Podemos.
No és endebades que els assistents al míting de Sant Boi de Llobregat de Pedro Sánchez tinguessin com a crit aclamatori “sí se puede”. Una nova transmutació històrica del PSOE està en marxa.
No és endebades que els assistents al míting de Sant Boi de Llobregat de Pedro Sánchez tinguessin com a crit aclamatori Sí Se Puede. Una nova transmutació històrica del PSOE està en marxa Share on XRecorda
Xerrada-Conferència per Zoom sobre la “Situació i perspectives polítiques de Catalunya. Eleccions del 12 de maig” del dimecres 8 de maig a les 19 h. a càrrec del Sr. Jordi Alberich, economista, exdirector del Cercle d’Economia i col·laborador d’El Periódico. La presentació anirà a càrrec del Sr. Josep Miró i Ardèvol.
Dia: Dimecres, 8 de maig de 2024
Hora: 19h.
Pots accedir a la sessió mitjançant aquest enllaç Zoom:
https://us02web.zoom.us/j/6304386212?pwd=QUtSaDd4RTUzOUNrTzg4am9XbFdYZz09
ID de reunió: 630 438 6212
Codi d’accés: 592345
