Les declaracions de Sánchez a TVE ahir han fet esclatar simultàniament la crisi que ja patia amb Israel, més una nova que ha obert amb Itàlia. Més en tan poc temps, impossible.
En aquestes declaracions Sánchez va reiterar el seu punt de vista ja conegut i que ja havia provocat l’inici de la crisi quan en el seu viatge a Israel, Palestina i Egipte, junt amb el ministre Alexander De Croo, va qualificar l’acció d’Israel de “matança indiscriminada de civils innocents“. I va deixar oberta la porta al reconeixement de Palestina com a estat fins i tot sense consens amb la UE, tot i que el viatge dels dos primers ministres era en funció del seu actual i futur càrrec de presidents de torn de la UE.
Ara a TVE ha aprofundit aquests conceptes declarant que “tinc seriosos dubtes que estiguin complint amb el dret humanitari internacional“. Si la primera reacció del govern israelià va ser cridar l’ambaixador espanyol per transmetre-li una dura reprimenda, ara el ministre d’afers exteriors d’aquell país, Eli Cohen, ha cridat a consultes a Jerusalem amb la seva ambaixadora a Espanya Rodica Radian-Gordon. És el segon episodi de retirada d’ambaixadors que es produeix en el govern Sánchez. L’anterior va ser el d’Algèria, que després de quasi dos anys d’absència ja ha retornat.
Però, per si no n’hi hagués prou, en aquestes mateixes declaracions va explicar que una onada reaccionària estava recorrent Europa, impulsada per la seva dreta i els populismes. I va posar com un dels exemples el govern italià i Meloni, a qui va equiparar a Javier Milei, guanyador de les eleccions a Argentina.
Aquestes declaracions en relació amb el govern d’un país amb el qual necessàriament necessitem mantenir bones relacions han provocat la immediata resposta a través d’X (abans Twitter) del vicepresident del Consell de ministres d’Itàlia, Antoni Tajani, membre destacat del Partit Popular Europeu (PPE), qui ha respost que a Espanya governa l’extrema esquerra, mentre que a Itàlia l’han derrotat: “Nosaltres respectem l’estat de dret. Passa el mateix a Madrid? A Italia governa el PPE, a Espanya els secessionistes”.
Amb els plantejaments fets a TVE, al que s’hi afegeix la crisi amb Israel, l’actual president, el que fa és atiar la divisió interna dins de la Unió Europea com si ja no hi haguessin prou dificultats. Amb el seu discurs, Sánchez sembla com si volgués exportar la seva concepció estratègica del “mur” que li permet governar a Espanya. Els seus plantejaments són totalment contradictoris amb la forma de procedir de la UE, que ha buscat sempre, fins a vegades arribar a l’esterilitat, el consens. Sánchez xoca frontalment contra aquesta forma de procedir. Ja ho ha fet abans a Espanya, liquidant tots els consensos de la tradició, substituint-los pel “mur” i ara sembla que vulgui exportar el procediment a Europa. És clar que també pot ser que el que estigui fent és alimentant la confrontació interna, sacrificant per aquell motiu elements de política exterior perquè considera que polaritzant al màxim és la millor forma d’afiançar la seva heterogènia majoria al Congrés.
El problema de tot plegat és que el posicionament internacional d’Espanya comença a patir fatiga de materials per aquestes contínues tensions que també afecten negativament els equilibris dins la UE que, des de la seva fundació, s’ha basat sobre els grans acords entre la socialdemocràcia i, abans, la democràcia cristiana, avui PPE.
El que sí que és clar és que el possible bon cartell de Sánchez en l’àmbit internacional ha desaparegut. A hores d’ara ningú el veu com una persona que pugui suscitar els suficients acords transversals per ocupar càrrecs de rellevància en l’àmbit europeu i internacional.
Loading ...
