No és que sigui una mala notícia, ni una mala decisió el que Sánchez ha declarat a la SER de rebaixar l’IVA del gas del 21% al 5%. El que passa és que posa en evidència una vegada més, i això demostra que patim un mal estructural, que el president del govern actua al marge de les institucions exercint un poder omnívor basat en l’arbitrarietat i la improvisació.
Recordem els fets:
Fa molt pocs dies aquest mateix govern ha portat un decret llei sobre l’energia al Congrés per ser debatut i aprovat. En realitat, i tal com ja vam apuntar a Converses , es tracta d’un veritable calaix de sastre. A més, i per aconseguir els vots necessaris, al final el govern es va haver de comprometre, a canvi de l’aprovació, que tot seguit seria tramitat el projecte de llei per poder introduir esmenes.
Al llarg de tots aquests dies que ha durat aquest debat, en cap moment es va formular una qüestió tan transcendent com era la reducció de l’IVA del gas. És més, s’hi van tancar de banda perquè, recordem-ho, aquesta era una de les condicions que demanava el PP per donar suport al decret llei. D’haver-se acceptat s’hauria facilitat el necessari consens parlamentari.
No va ser així, tot va ser presidit pel no i ara pocs dies després el mateix president rectifica radicalment i oblidant-se a tot el debat i tot el text aprovat, diu que reduirà l’IVA.
Ho fa a més fora de tot àmbit institucional. Ho va ometre en el debat al Congrés, i ara que té un nou debat sobre la matèria al Senat, en lloc d’esperar-se a la formalitat de l’àmbit per manifestar-ho, es precipita a dir-ho en una vulgar entrevista amb l’emissora del règim, la SER.
El menysteniment del president del govern per les institucions representatives d’aquest país està fent un dany extraordinari als fonaments de la democràcia, perquè si és el mateix Sánchez el que es passa pel forro les formes institucionals, ja em direu què ha de fer el ciutadà comú i corrent.
La mesura sobtada de Sánchez no té altre sentit que treure un argument, parcialment, a Núñez Feijóo en el seu debat, però sobretot el que fa és demostrar la inutilitat de les mesures adoptades fins ara per reduir el preu de l’energia.
La famosa excepció ibèrica i presentar-se com a líder europeu de la nova política energètica no ha servit de res o de molt poc, com tractarem demà, mesurat des de la butxaca dels ciutadans i de la situació de les empreses.
Posats a fixar-nos en l’àmbit europeu, ens anirien millor les coses si en lloc de les improvisacions del govern de coalició, aquests es limitessin a copiar les mesures de França, que no només aconsegueix haver posat límit a l’increment de l’energia elèctrica, sinó que a més presenta un nivell d’inflació extraordinàriament més baix que l’espanyol, poc menys de 6 punts d’increment a l’agost per més de 10 – i és el tercer més consecutiu dels 2 dígits- de la situació espanyola.
Un país no pot estar a l’albor dels acudits d’un sol home, més quan aquest presenta tantes deficiències com a governant, publicitat sobre la seva persona al marge, com ve demostrant amb la seva trajectòria. Només cal recordar un altre canvi radical amb relació a la política del Sàhara que ha tingut com a conseqüència qüestionar en un moment tan delicat la provisió de gas d’Algèria i obrir la porta als nostres altres competidors europeus, com són França i Itàlia.
Pocs dies després el mateix president rectifica radicalment i oblidant-se a tot el debat i tot el text aprovat, diu que reduirà l'IVA Share on X
Loading ...
