Una de les característiques necessàries per considerar totalitari un Estat és que aquest estigui al servei del partit que governa. Tot i que Espanya viu en democràcia, cada cop més presenta trets que avancen cap a la configuració d’un sistema totalitari, on tot gira al voltant del partit governant. Aquest funciona d’acord amb els seus interessos i no en raó de l’Estat de dret, que hauria de ser determinat per les lleis i la Constitució. Aquestes últimes es reorienten constantment per assegurar la consecució d’un fi: el predomini del partit per sobre de l’Estat.
En el nostre cas, això es produeix al voltant de la figura d’un hiperlideratge dins d’un partit feble: el de Sánchez i el PSOE. L’última mostra d’aquesta deriva es va produir amb la citació del fiscal general de l’Estat com a inculpat. Aquest fet històric transforma l’Estat de dret, ja que la Fiscalia, encarregada de perseguir delictes, té ara la seva màxima autoritat acusada. Això s’agreuja pel caràcter jeràrquic de la institució, on el fiscal general té una autoritat única i indiscutible sobre la resta de fiscals.
Tenir aquesta figura inculpada per filtrar notícies que afecten dades reservades d’un ciutadà –la parella d’Ayuso– per raons suposadament polítiques, segons la interlocutòria del Tribunal Suprem, apunta a una connexió directa amb la Moncloa. A més, dos estrets col·laboradors del fiscal també han estat inculpats, qüestionant l’objectivitat de l’Estat de dret en una de les seves àrees més sensibles: la capacitat de perseguir els ciutadans per presumptes delictes. Això reflecteix una situació incompatible amb el bon funcionament de la justícia.
És fonamental que Álvaro García Ortiz presenti la seva dimissió, o que el govern el destitueixi, per evitar que les seves declaracions i la seva defensa interfereixin en el funcionament de la Fiscalia General de l’Estat. Aquesta és una mesura elemental per preservar l’Estat de dret. Si es demostra la seva innocència, podria ser restituït, complint així amb dos principis: no donar-lo per culpable abans d’un judici i evitar que un presumpte delicte comprometi l’objectivitat i la imatge dels fiscals.
En aquestes circumstàncies, com poden dormir tranquils els ciutadans quan, a més, el ministre de Justícia, Bolaños, que es comporta més com un hooligan que com un ministre circumspecte que té a càrrec la Justícia, promou modificacions al procediment judicial que traslladarien la instrucció de les causes dels jutges als fiscals? Aquest canvi, juntament amb la situació del fiscal general, erosiona greument la confiança en la justícia espanyola.
El fiscal general ha de dimitir o ser destituït, altrament la falta de credibilitat del govern i de la fiscalia superarà tots els límits i demanarà a crits una intervenció de la Comissió Europea.
Mitjans de comunicació i col·laboració amb el poder
No només el govern i la Fiscalia estan al centre d’aquesta situació. També hi ha una clara contaminació per part dels mitjans de comunicació. La televisió pública, tant Televisió Espanyola com la televisió catalana, actua com un instrument de partit. A més, cadenes privades com La Sexta i diaris com El País i La Vanguardia adopten una postura esbiaixada.
Un exemple és el titular de La Vanguardia sobre la inculpació del fiscal general: “El jutge insisteix contra el fiscal general de l’Estat i fa el pas d’interrogar-lo”. Aquest titular pot portar al lector a pensar que el fiscal general només ha estat cridat a declarar, ocultant que es presenta com a inculpat. Quin lector pot deduir d’aquest titular que García Ortiz està inculpat i té data per anar a declarar? Aquest tipus de desinformació, que barreja informació i opinió sense distingir-les, contribueix al deteriorament del debat públic.
La manipulació de la informació no es limita a Espanya. Grans mitjans com The New York Times o The Washington Post als Estats Units també influeixen en la percepció pública mitjançant biaixos ideològics.
La nova Llei Orgànica i el seu impacte
El govern està promovent en aquesta mateixa línia una nova Llei Orgànica presentada de manera enganyosa com una proposició de llei del PSOE per evitar la seva revisió per instàncies com el Consell d’Estat i el Consell General del Poder Judicial. Titulada “Llei de garantia i protecció dels drets fonamentals davant de l’assetjament derivat d’accions judicials abusives”, inclou mesures preocupants:
- Limitar l’acusació popular: Prohibeix a partits polítics i associacions vinculades a ells exercir l’acusació popular, restringint la seva participació en la fase de judici oral i la formulació inicial de la querella. Això elimina un dels èxits de la democràcia, el que el ciutadà pugui intervenir directament i apel·lar a la justícia contra el poder. N’hi ha prou de recordar el cas Urdangarin per constatar-ho.
- Restringir denúncies basades en informació periodística: Estableix que no es podrà obrir un procés penal amb “simples retalls de premsa”. Això liquida una de les principals eines per combatre delictes des del poder: la investigació periodística. Els qualificats despectivament com a “retalls” poden ser el fruit de detallades investigacions per part dels diaris. No demostren res, però són un element indiciari de primer ordre.
- Apartar jutges que declaren a favor de partits polítics: Aquesta mesura retalla drets fonamentals dels jutges i, de fet, els converteix en militars en actiu. Millor seria prohibir d’una vegada les portes giratòries entre fiscals, jutges i política establint llargs períodes sabàtics per a qui hi incorregués. Per cert, Sánchez té dos jutges-ministres que, quan siguin destituïts, poden tornar al jutjat o a l’Audiència l’endemà. Això no ho toquen.
- Suprimir el delicte d’ofenses contra sentiments religiosos: Aquesta mesura es va aprovar sense diàleg previ amb les confessions religioses, vulnerant l’article 16.3 de la Constitució.
La proposició també estableix que s’aplicarà a causes en curs, amb l’objectiu de liquidar processos oberts contra familiars del president Sánchez. Aquestes mesures consoliden un camí cap a un Estat totalitari amb formes liberals i procediments bananers.
Loading ...
