És evident que la gran majoria dels governs europeus, independentment de la seva orientació política, han adoptat avui dia una postura crítica i restrictiva envers la immigració. En això coincideixen tant els partits de dreta i l’alternativa, com el Partit Popular Europeu i la socialdemocràcia, reflectit en el gir radical del govern alemany i la ferma política migratòria de la socialdemocràcia danesa. Aquestes polítiques són sovint igual d’estrictes que les adoptades per països com Hongria.
En aquest context contrasta la postura del president espanyol Pedro Sánchez, obertament favorable a la immigració, de la qual només en destaca avantatges. Això, malgrat que Espanya ha enregistrat en els últims anys un volum significatiu d’immigrants, majoritàriament per vies irregulars. Actualment, l’ingrés il·legal no es limita tant a les pasteres i caiucs, sinó que també es produeix a través d’aeroports, on l’absència de control resulta alarmant.
El president de la Generalitat, Salvador Illa, també manté una postura favorable envers la immigració, alineant-se amb Sánchez. Illa sosté que la immigració enriqueix culturalment el país, cosa que, tot i ser certa en part, no ha d’ignorar l’amenaça que representa per a la llengua i la cultura catalana.
A Catalunya, les dades de l’educació primària revelen que la immigració africana ja supera la llatinoamericana: el 41% dels alumnes immigrants provenen d’Àfrica, en comparació amb un 24% d’Amèrica Llatina i un 14% d’Àsia.
Malgrat la manca de controls als aeroports i l’abundància de residents il·legals, el govern espanyol procedirà a regularitzar la situació de 900.000 immigrants, facilitant els requisits per obtenir la residència legal. Aquesta mesura inclou reduir de tres a dos anys el temps necessari per acreditar l’estada al territori espanyol i així regularitzar la seva situació.
Aquestes decisions presenten importants inconvenients, com l’anomenat “efecte crida“: el missatge que es transmet és que, si algú viatja a Espanya, tard o d’hora podrà regularitzar la seva situació. A més, aquestes mesures no aborden el problema del bucle burocràtic en què es troben molts immigrants: sense residència no poden buscar feina, i sense feina no poden obtenir la residència.
Una política migratòria lògica i raonable hauria d’enfocar-se a controlar els fluxos migratoris, frenar l’entrada massiva d’immigrants il·legals i ser més diligent en les devolucions. També s’hauria de permetre als immigrants treballar perquè, amb el temps, puguin obtenir la residència. Addicionalment, per preservar l’equilibri social, seria adequat fomentar el reagrupament familiar dels nuclis més propers, sempre mantenint un control efectiu de les fronteres.
La ministra d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, Elma Sainz, ha afirmat que Espanya necessita 300.000 nous immigrants l’any, xifra que ha estat superada en els últims temps. Això significa que, en una dècada, el país sumarà tres milions de nous residents. Mentrestant, el govern de Sánchez i el d’Illa semblen ignorar dos problemes fonamentals: el descens continuat dels naixements i la elevada taxa d’envelliment de la població. Amb una taxa de fecunditat de només 1,1 fills per dona, el país està lluny de mantenir un equilibri demogràfic.
A Catalunya, la situació és preocupant. La immigració representa ja una proporció significativa de la població activa. En paral·lel, l’atur estructural continua sent elevat, amb taxes de l’11% a Espanya i del 9,5% a Catalunya, cosa que indica el fracàs de les polítiques d’ocupació, especialment entre els joves.
No es pot obviar l’impacte de la immigració en l’habitatge a les grans ciutats, on es concentra la majoria dels immigrants en situació irregular, competint amb la població autòctona pels lloguers més baixos. Això se suma a la pressió del turisme massiu i l’auge dels pisos turístics. També hi ha una gran càrrega sobre el sistema educatiu públic, que ja de per si afronta problemes per oferir una educació de qualitat.
La baixa productivitat també és un problema derivat de l’actual política migratòria. Tot i que el PIB creixi, la renda per càpita amb prou feines ho fa, a causa de l’augment de la població. Entre 2019 i 2024, la renda per càpita només ha crescut un 1,4%, mentre que el cost de vida ha augmentat significativament, amb una inflació del 47% en els preus de la cistella de la compra i un increment dels lloguers. Això significa que les condicions de vida de molts ciutadans han empitjorat.
Els salaris baixos, especialment en sectors com l’hostaleria, també tenen un efecte negatiu sobre la sostenibilitat de l’estat del benestar. Salaris inferiors als 23.000 euros anuals generen un balanç negatiu entre el que s’aporta i el que es rep del sistema públic. Tot i que no es pot generalitzar que els immigrants rebin més ajudes que els autòctons, la realitat és que molts immigrants ocupen feines de baixa productivitat que no contribueixen prou al sistema.
No podem continuar en aquesta situació: rebent 300.000 immigrants l’any mentre la natalitat continua caient, amb problemes d’accés a l’habitatge i un sistema educatiu deficient. Aquesta política migratòria, combinada amb una productivitat tan baixa, ens condueix cap a un camí de decadència.
A Catalunya, la situació s’agreuja per tres factors addicionals. Primer, per la magnitud de la immigració: el 30% dels qui viuen a Barcelona són estrangers i més del 40% dels naixements són de pares immigrants. Segon, per la importància del turisme i l’hostaleria en l’economia catalana, sectors que accentuen els problemes esmentats. I tercer, per l’impacte sobre la llengua i cultura catalanes. El català ja és la llengua principal només per a un terç dels habitants de la capital, cosa que revela la gravetat del problema.
Ni Sánchez ni el president de la Generalitat estan assumint la seva responsabilitat. En lloc de cantar les excel·lències de la immigració, haurien d’abordar els problemes que aquesta està ocasionant i treballar en benefici dels ciutadans, les seves famílies, el sistema públic de benestar, la capacitat educativa de les escoles i el futur del país. Tenen el deure de controlar de manera estricta l’entrada d’immigrants i oferir solucions als dèficits i deficiències actuals, començant per donar suport a les famílies i fomentar la natalitat.
Loading ...
