La recent visita del president Pedro Sánchez a Andalusia, acompanyat per la vicepresidenta econòmica María Jesús Montero i la ministra de l’Habitatge Isabel Rodríguez, ha suscitat no poques crítiques a causa de la desconnexió aparent entre el seu discurs oficial i la realitat viscuda per milers de ciutadans espanyols.
L’acte, en què Sánchez va lliurar personalment les claus de 218 habitatges protegits a Andalusia juntament amb el president de la Junta, va anar acompanyat d’un desplegament polític i mediàtic inusual, donada la modesta dimensió de l’esdeveniment. L’escenificació del president, en presentar aquest lliurament com a model d’una lluita efectiva contra la crisi de l’habitatge, xoca frontalment amb les dades oficials publicades recentment i les conclusions d’experts independents.
La controvèrsia va augmentar encara més quan Sánchez va assenyalar com a exemple la política catalana en matèria d’habitatge, afirmant que les mesures aplicades a Catalunya, centrades especialment en el control governamental dels lloguers mitjançant decret estatal, havien suposat una baixada significativa de preus, especialment a Barcelona. Aquesta afirmació, acompanyada per la inusual roda de premsa conjunta entre la ministra Isabel Rodríguez, la consellera catalana Paneque i l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, contrasta fortament amb el coneixement pràctic del mercat immobiliari local.
Les agències immobiliàries de Catalunya i, en especial, de Barcelona informen, de fet, que la situació no només no ha millorat, sinó que ha empitjorat considerablement. Les dades recents proporcionades pel servei d’estudis de CaixaBank indiquen precisament el contrari del que ha afirmat Sánchez. La variació interanual del preu de l’habitatge en el quart trimestre de 2024 revela un preocupant augment del 10% a Barcelona capital respecte a l’any anterior. Aquesta dinàmica, a més, s’està estenent ràpidament cap a les poblacions adjacents, a causa de l’expulsió econòmica dels ciutadans que busquen alternatives més assequibles.
L’informe és contundent: en localitats situades a menys de 17 quilòmetres del centre barceloní, els preus van créixer un 6,4% i s’espera que durant aquest any augmentin un altre 8%. Més lluny, entre 17 i 24 quilòmetres, el creixement és fins i tot superior, arribant al 6,7%, i es preveu un augment similar o més gran. La situació s’agreuja encara més en localitats com Martorell, Vilafranca del Penedès, Manresa i Igualada, on els preus van augmentar fins a un 15% i es projecta un increment addicional del 9% per a aquest any.
Aquestes dades contradiuen rotundament la narrativa oficial, deixant la ciutadania en una situació crítica: incapaç d’accedir a un habitatge en propietat a causa dels alts preus, i sense poder llogar per l’escassetat creixent derivada d’una normativa que, encara que aparentment beneficiosa, ha provocat una reducció dràstica de l’oferta immobiliària. A Barcelona, aquesta caiguda ja arriba al 80% en l’oferta d’habitatges disponibles per a lloguer, mentre que a la resta de Catalunya la reducció voreja el 60%.
Amb aquests números sobre la taula, el discurs del president Sánchez no només sembla fora de lloc, sinó que planteja dubtes seriosos sobre el seu rigor i la veracitat de la informació que maneja el Govern. La pregunta sorgeix inevitablement: desconeix Pedro Sánchez la gravetat real del problema de l’habitatge a Catalunya i altres regions espanyoles o, encara pitjor, està intentant deliberadament oferir una versió edulcorada i poc realista per obtenir rèdits polítics?
Sigui quina sigui la resposta, ambdues opcions resulten altament preocupants. La ciutadania mereix un govern capaç de reconèixer la gravetat de la crisi habitacional, afrontar-la amb polítiques efectives i rigorosament informades, i evitar utilitzar actes institucionals com a mers instruments de propaganda que generen més frustració que solucions reals.
Pedro Sánchez hauria d’enfrontar-se al mirall de la realitat i assumir que les mesures adoptades fins ara no només no han solucionat el problema, sinó que l’han empitjorat. Ignorar els fets no resoldrà una crisi que amenaça de cronificar-se i deixar enrere, definitivament, aquells que més ho necessiten.
Desconeix Pedro Sánchez la gravetat real del problema de l'habitatge a Catalunya i altres regions espanyoles o, encara pitjor, està intentant deliberadament oferir una versió edulcorada i poc realista per obtenir rèdits polítics? Share on X
Loading ...
