El fracàs de l’estratègia llampec de Rússia contra Ucraïna el passat febrer ha empès el Kremlin a una guerra de desgast. A pesar de què aquesta exigeix molts més recursos humans, el president rus Vladimir Putin s’ha mostrat reticent a recórrer a la mobilització general.
De fet, tot i que el contingent que combat al Donbàs ha rebut aquest mes de juny importants reserves (fins a 70 batallons), la mobilització segueix sent únicament parcial, i Rússia intenta atreure voluntaris d’allà on pot, en comptes de mobilitzar la joventut al complet.
La raó immediata d’això radica en el cost polític que la mobilització general tindria per a Putin al seu país. Però, segons apunta la demògrafa Norma Cohen, hi ha també una raó de fons: Rússia pateix una forta crisi demogràfica des del col·lapse de la Unió Soviètica, sent incapaç de mantenir estable la seva població.
El declivi demogràfic d’un país no només té devastadores implicacions econòmiques i socials, com Converses apunta amb freqüència, sinó que en temps de tensions geopolítiques implica greus problemes militars: sense homes suficients és impossible que un exèrcit es pugui projectar i assumir riscos.
Segons dades del Banc Mundial, la taxa de fecunditat de les dones russes se situava el 2019 en 1,5 fills. Lluny dels 2,1 que els demògrafs consideren necessària per a garantir l’estabilitat no tan sols demogràfica, sinó també social i econòmica de qualsevol país.
La xifra és certament millor que l’espanyola, que se situava el mateix any en un catastròfic 1,24. Però no deixa de ser clarament insuficient, sobretot per un país com Rússia que té aspiracions geopolítiques mundials.
Rússia intenta des del 2007 incrementar la seva natalitat amb bonificacions financeres a les parelles que tenen fills. Unes polítiques que han tingut un cert efecte, però que s’han mostrat insuficients per invertir la tendència.
Les males dades demogràfiques s’han convertit en una preocupació per a l’exèrcit rus. El tinent-general Vladimir Shamanov, llavors comandant de les forces aerotransportades, afirmà el 2010 que la baixa fertilitat havia esdevingut “un greu perill que no podem ignorar més”.
Segons dades de l’agència de investigació en defensa de Finlàndia, el 2035 el nombre d’homes d’entre 30 i 35 es reduirà en un 50% respecte les xifres actuals, mentre que el número de joves d’entre 20 i 24 anys, l’edat de l’enllistament, va tocar sostre el 2015 i es troba en descens des del 2020.
Que l’exèrcit s’enfronta a un problema demogràfic ho demostra el fet que Putin ha abolit aquest any el topall d’edat per allistar-se a les forces armades, que se situava en els 40 anys. A més, des del 2015 els immigrants d’entre 18 i 30 anys poden servir a l’exèrcit rus.
Ucraïna es troba en una situació pitjor
Tot i que a curt termini Ucraïna gaudeix de la voluntat de lluita de la seva població i de l’entusiasme amb que aquesta reaccionà a la mobilització general per fer front a l’atac rus, a llarg termini el panorama és desolador: el 2019, la taxa de fecunditat d’Ucraïna era del 1,23, inclús inferior a l’espanyola.
La qüestió no acaba aquí: a causa de l’emigració cap a Europa central i occidental, Ucraïna perd població a un ritme molt més ràpid que Rússia: el 1992, just després de la dissolució de la Unió Soviètica, Ucraïna tenia 52 milions d’habitants. Abans de la guerra només en quedaven ja 43. Durant el mateix període, Rússia ha passat, en canvi, d’uns 148 a 144 milions, un descens molt més suau.
Als comentaristes europeus i nord-americans els hi agrada molt parlar del problema demogràfic rus, però inexplicablement el comparen molt poc amb la situació dels seus països i aliats, com Ucraïna, que és sovint pitjor.
Als comentaristes europeus i nord-americans els hi agrada molt parlar del problema demogràfic rus, però inexplicablement el comparen molt poc amb la situació dels seus països i aliats, com Ucraïna, que és sovint pitjor Share on X
Loading ...
