Les forces armades de Rússia comptaran amb 170.000 militars addicionals, número que s’afegeix als 1,32 milions de soldats dels quals Moscou disposa actualment, almenys sobre el paper.
El decret presidencial que Vladímir Putin signà el passat divendres 1 de desembre i que formalitza aquesta decisió ve motivat per “l’increment de les amenaces al nostre país en relació amb l’operació militar especial [eufemisme emprat a Rússia per referir-se a la guerra d’Ucraïna] i la contínua expansió de l’OTAN”, segons el ministeri de defensa rus.
El ministeri afegí que aquest increment no tindria cap impacte sobre la mobilització obligatòria. Recordem que Rússia se serví al setembre de l’any passat d’aquesta mesura extrema per afegir ràpidament 300.000 homes a les files per compensar les baixes de l’exèrcit professional durant els primers mesos de la campanya ucraïnesa.
Es rumoreja a més que un article reservat del decret de mobilització permetria incrementar aquesta xifra fins als 1,2 milions de reclutes forçats, una afirmació que el govern rus desmentí i que, en cas d’existir, encara no s’ha utilitzat.
En qualsevol cas, la tècnica emprada per expandir les forces armades russes no consisteix en bastons, sinó en pastanagues. Efectivament, durant els darrers mesos, l’exèrcit rus s’ha focalitzat en oferir avantatges financers substancials per als nous reclutes voluntaris. Una manera d’engruixir les files que ja no té res a veure amb les mesures desesperades que veiérem l’any passat, com servir-se de presos i malalts psíquics.
Una economia que creix a pesar de la guerra i les sancions
Cal apuntar que Rússia es pot permetre el luxe d’incrementar les seves forces armades sense recórrer a l’allistament forçat gràcies a una economia que està resistint molt millor del previst, els embats de la guerra i de les sancions imposades pel bloc occidental.
Segons dades publicades pel banc nord-americà JP Morgan, poc sospitós de complaença envers el Kremlin, l’economia russa creixerà enguany més d’un 3%, i ho farà un 1,8% el 2024. Això vol dir que aquest any el creixement del PIB rus triplicarà el de la Unió Europea, i continuarà sent superior l’any que ve.
Un escenari que no té res a veure amb les previsions catastrofistes que els analistes occidentals havien fet de les perspectives econòmiques russes al començament de la invasió d’Ucraïna.
No sols el PIB de Rússia no patí un desgavell l’any passat (perdé de fet únicament entorn dels dos punts percentuals en comptes dels deu que augurava el mateix Kremlin al començament del conflicte), sinó que la recuperació ha estat d’una rapidesa extraordinària i el país tancarà l’any actual més ric que abans d’iniciar la invasió d’Ucraïna.
Com Converses ja ha explicat, aquesta bonança s’explica, d’una banda, perquè Rússia ha aconseguit recol·locar còmodament la major part de la seva producció de gas i petroli a pesar de les sancions. Però a més, la guerra està nodrint el mercat laboral i ha de fet contribuït a reduir l’atur a mínims històrics entorn del 3%.
De fet, a Rússia hi ha una penúria d’oferta de treball que està disparant els sous dels treballadors, fins al punt de fer incrementar la inflació més del que el Banc Central del país havia previst, i que l’ha obligat a incrementar els tipus d’interès.
El sector productiu rus s’ha bolcat en l’esforç de guerra i segons analistes independents estaria assolint produir (reparacions incloses) més material del que es perd en les operacions a Ucraïna. Una mala notícia per a Kíev, que depèn d’una producció occidental que està demostrant no estar a l’altura de les circumstàncies.
El sector productiu rus s'ha bolcat en l'esforç de guerra i segons analistes independents estaria assolint produir (reparacions incloses) més material del que es perd en les operacions a Ucraïna Share on X
Loading ...
