Quan es parla de l’amenaça de Rússia sobre Europa, el debat públic sovint queda impregnat de dramatismes geopolítics i d’escenaris de guerra total. Però si observem fredament les dades econòmiques i militars, el contrast entre Rússia i els països europeus de l’OTAN (sense comptar-hi els Estats Units) dibuixa un panorama molt menys inquietant del que alguns voldrien fer creure.
El PIB i el poder econòmic
El producte interior brut nominal de Rússia ronda els 2 bilions de dòlars (2023-2024). En canvi, el conjunt dels països de l’OTAN sense Washington suma prop de 24 bilions de dòlars, és a dir, unes dotze vegades més.
La diferència és encara més clara si mirem la riquesa per habitant: el PIB per càpita rus se situa al voltant dels 14.000 dòlars, mentre que la mitjana dels estats europeus de l’Aliança Atlàntica supera els 38.000 dòlars.
En països concrets la distància és abismal: Alemanya frega els 53.000 dòlars per càpita, França els 46.000 i el Regne Unit els 49.000. Dit planerament: la societat russa és tres vegades menys pròspera que la mitjana europea i la seva economia és minúscula davant la suma continental.
Despesa militar: un esforç desigual
Moscou ha augmentat de manera accelerada el pressupost de defensa arran de la guerra d’Ucraïna. El 2024 la despesa militar russa es va enfilar fins als 146.000 milions de dòlars, l’equivalent a un 6,7% del PIB nacional. Una proporció altíssima que posa de manifest fins a quin punt el Kremlin ha militaritzat la seva economia.
Tot i això, la despesa combinada dels països europeus de l’OTAN arriba als 457.000 milions de dòlars, gairebé tres vegades més que Rússia. Si afegim el Canadà i altres aliats no americans, la xifra supera amb escreix els 500.000 milions anuals. En conjunt, l’OTAN destina prop del 55% de tota la despesa militar mundial, mentre que Rússia tot just arriba al 4%.
Forces armades i efectius
El nombre de militars en servei actiu a Rússia és d’uns 1 milió de soldats, amb plans de Moscou per arribar als 1,5 milions en els pròxims anys. En canvi, els estats de l’OTAN sense els Estats Units reuneixen més de 2 milions d’efectius actius; és a dir, el doble que Rússia. Si es compta tota l’aliança, incloent-hi Washington, la xifra supera els 3,5 milions de soldats. Turquia aporta uns 450.000 efectius, França uns 200.000, i altres països mantenen forces significatives. El contrast, doncs, és inapel·lable: Rússia equival a poc més d’un terç del personal militar total de l’OTAN.
Les lliçons d’Ucraïna
A més, la guerra ha posat en relleu les febleses estructurals de l’exèrcit rus: corrupció sistèmica, logística deficient, comandaments rígids, entrenament irregular i equipament obsolet. Les pèrdues de material i de tropes en el front ucraïnès han reduït encara més la capacitat de Moscou de projectar poder més enllà de la seva frontera occidental. En un conflicte convencional de desgast amb Europa, Rússia quedaria en una posició de clara inferioritat, sense reserves econòmiques ni demogràfiques per sostenir l’esforç.
El factor nuclear: l’arsenal atòmic
L’únic àmbit on Rússia continua essent una superpotència és en l’arsenal atòmic. El seu inventari de caps nuclears és comparable al dels Estats Units i molt superior al de qualsevol altre país. Aquesta és la carta que permet al Kremlin seure a la taula dels grans. Però si excloem el factor nuclear, Rússia és objectivament una potència mitjana, amb una economia feble i un exèrcit inferior al dels seus adversaris.
Per què, doncs, el rearmament europeu?
Davant d’aquestes dades, sorprèn que països com Alemanya anunciïn plans d’augmentar en 80.000 soldats el seu exèrcit fins a arribar als 250.000 efectius, o que la majoria d’estats europeus multipliquin la despesa militar.
Més que un problema de volum, Europa pateix una fragmentació estructural: exèrcits nacionals duplicats, cadenes de comandament paral·leles, sistemes d’armes incompatibles. Si l’OTAN europea vol convertir la seva superioritat potencial en eficàcia real, el repte no és gastar més sinó integrar millor. Coordinació, interoperabilitat i una política comuna de defensa són els veritables punts febles a resoldre.
En definitiva, les xifres són clares: Rússia no té capacitat convencional per atacar i derrotar Europa. El seu pes econòmic és petit, la seva despesa militar queda molt per sota de la suma europea i els seus efectius són menys nombrosos i menys ben preparats. L’únic que equilibra el tauler és la dissuasió nuclear, un terreny on la lògica ja no és la de la guerra convencional sinó la del risc existencial.
Potser la pregunta que caldria fer-se a Brussel·les i a Berlín no és quant gastar, sinó com fer servir millor el que ja es té.
Comparativa Rússia vs. OTAN sense els EUA (2023-2024)
| Indicador | Rússia | OTAN sense EUA (Europa + Canadà) | Subconjunt: Alemanya | França | Itàlia |
| PIB total | 2,0 bilions USD | 24 bilions USD | 4,4 bilions USD | 3,0 bilions USD | 2,3 bilions USD |
| PIB per càpita | 14.000 USD | 38.000 USD (mitjana) | 53.000 USD | 46.000 USD | 38.000 USD |
| Despesa militar anual | 146.000 M USD | 457.000 M USD | 66.000 M USD | 59.000 M USD | 32.000 M USD |
| % del PIB en defensa | 6,7 % | 2,0–2,5 % (mitjana) | 1,7–2,0 % | 2,1 % | 1,8 % |
| Efectius militars actius | 1.000.000 | 2.000.000 | 185.000 | 205.000 | 170.000 |
| Reserves (estimació) | 2.000.000 | 1.700.000 | 30.000 | 35.000 | 20.000 |
- Europa multiplica per 12 el PIB rus,
- gasta 3 vegades més en defensa,
- i té el doble de soldats en actiu.
