A les 4 d’aquesta matinada, Putin ha anunciat de manera insospitada la intervenció russa sobre Ucraïna qualificada d'”operació militar especial”. La seva finalitat, pel que es va veient, és controlar tota la regió del Donbass i no només la part que ocupen avui els dos petits territoris prorussos que s’han declarat independentistes i que fa poc Moscou va reconèixer com a tals.
A les 7 hores locals, les 8 hora espanyola, les sirenes han sonat a Kíev. L’alarma ha estat causada pels bombardejos a les bases militars i al seu entorn i també al seu aeroport. Rússia ha anunciat que els atacs de gran precisió estan limitats a bases aèries, defensa antiaèria i altres emplaçaments militars. De fet, la informació russa anuncia que ja ha destruït tot el sistema de defensa aèria d’Ucraïna. En tot cas manifesta un especial interès a assenyalar que només està atacant objectius estrictament militars.
Al mateix temps, l’exercit de terra ha entrat massivament a les repúbliques prosoviètiques d’Ucraïna i a l’hora de transmetre aquesta crònica, les 10 del matí, no queda clar si s’han estès en la seva penetració més enllà, cap a Khàrkiv i Odessa. A les 9 hores del matí el president ucraïnès ha anunciat que declararia la llei marcial, i que havia intentat parlar amb Putin i que el president rus s’hi havia negat. És visible la marxa de població de Kíev cap a territoris més occidentals que la població ucraïnesa considera més segurs. També les estacions de metro de la capital s’han convertit en refugis pel temor a bombardejos sobre la ciutat, que no sembla que es produiran. El gran interrogant en aquest moment és fins on es produirà la penetració terrestre després dels atacs aeris sobre les bases militars ucraïneses. De moment no s’ha produït cap reacció per part de l’exèrcit d’aquest país.
La presidenta de la CE, Ursula von der Leyen, ha anunciat amb un to enèrgic l’adopció de grans sancions contra Rússia que castigaran poderosament la seva economia. Josep Borrell, l’alt representant per les relacions internacionals de la UE, també ha fet unes declaracions amb un to extraordinàriament dramàtic, assenyalant que era el fet més greu que s’havia produït des de la II Guerra Mundial. També el president Biden ha anunciat sancions massives contra l’economia soviètica i està previst per aquesta tarda una reunió de l’OTAN.
Després de l’anunci de Putin de la intervenció militar, la borsa de Moscou ha caigut en picat (40%) i el ruble ha baixat un 8%. Però, l’efecte, si no tan acusat sí important, també es produeix a les altres borses en les quals les conseqüències econòmiques de les sancions no es limitaran només a Rússia sinó que en part tindran un efecte bumerang sobre l’economia dels països membres. L’Ibex queia aquest matí més d’un 2%. El petroli assoleix els 100 dòlars i pot encara incrementar més el seu preu. Està per veure què passarà amb el gas que Rússia exporta a Europa. La seva reducció, ja no diguem el seu bloqueig, tindrien uns efectes traumàtics sobre l’economia sobretot d’Alemanya i Italià i de retruc sobre totes les altres.
També hi ha entrada de tropes i vehicles militars cap a Ucraïna des de Bielorússia.
Les reaccions internacionals també impliquen al secretari general de Nacions Unides que demana el cessament immediat de les hostilitats. Ja no hi ha tràfic aeri ni civil sobre Ucraïna ni en l’entorn fronterer rus.
La qüestió ara és veure si el conflicte queda bloquejat o s’estén amb el risc de provocar un greu enfrontament bèl·lic. Cal recordar en aquest sentit el que l’historiador Eric Hobsbawm escrivia a La era del Imperio, 1875-1914: “Però el seu esclat no s’esperava realment. Fins i tot durant els últims dies de la crisi internacional del juliol del 1914, quan la situació ja era desesperada, els estadistes, que estaven fent passos fatals, no creien realment que estiguessin iniciant una guerra mundial”.