El diagnòstic que Illa, com a president de la Generalitat, abusa de les promeses de futur mentre escriu fracassos en la seva gestió del present es fa, una vegada més, realitat amb l’escàndol continuat per les grans deficiències del servei de Rodalies de RENFE, que en lloc de millorar, encara que sigui poc i lentament, empitjoren a ulls vista.
Els problemes als trens de Rodalies de Renfe a Barcelona han estat recurrents i han afectat significativament la vida i el treball de centenars de milers de persones cada setmana.
La darrera setmana s’han produït múltiples incidències que han generat caos en el servei ferroviari de Catalunya. Per exemple, el 7 de març de 2025, una avaria en la catenària va deixar sense tensió el tram entre les estacions de Bellvitge-Gornal i Gavà, fet que va obligar a evacuar uns 900 passatgers que van haver de caminar per les vies. Aquesta incidència va causar retards significatius en diverses línies, afectant milers d’usuaris.
A més, el 8 de març de 2025, una fallada en la catenària va obligar a evacuar 400 passatgers d’un tren d’alta velocitat en un túnel a prop de l’estació de Sants, interrompent el trànsit ferroviari d’alta velocitat durant hores.
Causes principals:
- Infraestructura obsoleta: La xarxa pateix una manca de manteniment i modernització. Moltes línies operen amb via única, fet que limita la capacitat i augmenta les possibilitats de retards. Els problemes tècnics freqüents, com fallades en les catenàries i els sistemes elèctrics, són comuns fins i tot després d’obres recents. Una causa principal és el fet que la majoria de les decisions d’inversió pública a Espanya no s’adopten per criteris econòmics, sinó polítics. Primer s’estableix la decisió i després es justifica econòmicament. Aquest ha estat el motor de l’extensió de l’AVE, per exemple.
- Deficiències en la infraestructura, vigilància i manteniment insuficient: La manca d’inversió i manteniment en la xarxa ferroviària ha portat a un deteriorament de les infraestructures, provocant avaries freqüents. Per exemple, el robatori de cablejat de coure a Montcada el maig del 2024 va causar una interrupció total del servei de Rodalies a Barcelona.
- Obres i gestió de projectes: Les obres de millora, encara que necessàries, han generat interrupcions i retards en el servei. La recent reobertura del servei entre Tarragona i Sant Vicenç de Calders, després de cinc mesos d’obres, no ha estat adequada, i s’han produït incidències que han afectat els usuaris.
- Conflictes laborals: La conflictivitat laboral entre els sindicats i la direcció de Renfe i Adif ha contribuït a les alteracions del servei. Els sindicats han convocat vagues en protesta pel traspàs de Rodalies a la Generalitat de Catalunya, fet que ha afectat la regularitat del servei.
- Manca de personal i recursos: L’escassetat de personal per revisar vies i instal·lacions i atendre els passatgers ha estat un factor que ha agreujat les incidències. Després d’una setmana de fallades greus en el servei ferroviari, s’ha decidit augmentar el personal per millorar l’atenció als usuaris i el manteniment de les infraestructures. Com sempre, tard i malament.
- Problemes en la gestió i coordinació: La manca de coordinació entre les diferents entitats responsables del servei ferroviari ha dificultat la resposta ràpida i efectiva a les incidències. S’ha reconegut la necessitat de millorar la coordinació i el servei ferroviari a Catalunya, implementant mesures urgents com la creació d’una oficina tècnica de seguiment.
- Manca de comunicació efectiva amb els usuaris durant les incidències, fet que agreuja la frustració.
- Problemes estructurals històrics: La xarxa ferroviària catalana ha estat tradicionalment infrafinançada en comparació amb altres regions espanyoles, fet que ha portat a un deteriorament acumulatiu.
- Referències incomprensibles: Si la qualitat es mesura per la puntualitat del servei, Rodalies funciona francament bé: a Barcelona té un índex de puntualitat del 94%. Aquest dada és qüestionada pels usuaris a causa de la freqüència dels retards. A Madrid, l’índex és inferior (90%). És evident que aquest indicador, tal com està plantejat, no respon a la finalitat de mostrar la situació del servei i la seva evolució.
- Una opció estructural de l’Estat: La preferència per motius polítics, i no econòmics, per l’AVE en matèria d’inversió en ferrocarrils, deixant en un segon pla Rodalies, està en les causes profundes del problema, com mostra aquest vídeo.
El govern espanyol i el de la Generalitat recorren contínuament a la idea de recuperació de la normalitat a Catalunya. Això és cert en referència als tumults i manifestacions que va generar el període àlgid del “Procés”, però la vida quotidiana de la majoria de catalans, que han d’utilitzar les infraestructures de transport, està lluny de la normalitat, amb un gran perjudici per a la seva economia, la del propi país, la seva vida laboral i la seva salut.
Rodalies és un desastre continu que ja ha esgotat tots els qualificatius, però el mal s’estén a l’àmbit regional per les deficients comunicacions amb el sud del país i per l’estat decimonònic de l’eix Barcelona-Puigcerdà. Però és que l’obra emblemàtica per a la circulació viària, via dorsal de Catalunya, l’AP-7, s’ha transformat en una perillosa trampa plena d’accidents, col·lapses i congestió contínua, per imprevisió i per manca de mesures.
L’aeroport de Barcelona, el segon en importància d’Espanya, està saturat i continua sense existir un acord sobre quin model seguir i el camí per assolir-lo. La línia d’AVE Barcelona-Madrid, l’única que es justifica des del punt de vista de la inversió i que va començar com un servei modèlic i segur, s’ha transformat, com tot el sistema ferroviari, en una pràctica arriscada.
Finalment, Barcelona, capital de Catalunya i centre metropolità, que va decidir dificultar al màxim la circulació de vehicles privats malgrat l’estat del transport públic per accedir a la ciutat en el període de Colau, continua per la mateixa via amb qui va ser el seu segon, l’actual alcalde Jaume Collboni.
Els costos de tot aquest col·lapse en termes econòmics, laborals, de qualitat de vida i de salut per a centenars de milers de ciutadans són brutals, però les seves causes ni tan sols són a l’agenda del govern en termes resolutius. Ja és hora que Illa aterri, deixi d’explicar-nos com de bé estarem el 2030 i resolgui i alleugereixi els problemes de l’ara mateix.
Els costos de tot aquest col·lapse en termes econòmics, laborals, de qualitat de vida i de salut per a centenars de milers de ciutadans són brutals Share on X
Loading ...
