Tot i ser molt greu, el problema determinant de la invasió d’Ucraïna és el risc d’una guerra nuclear perquè aquest seria un cop definitiu per a la humanitat.
Les conseqüències serien devastadores i globals. L’explosió de diversos artefactes nuclears tindria conseqüències que costa d’imaginar. En primer lloc, l’ona de xoc i la calor de la detonació d’una arma nuclear podria posar fi a la vida de milions de persones a l’entorn on impactés. Però, aquest no seria l’únic efecte, perquè les seves conseqüències s’entendrien per tot el món.
La primera d’aquestes conseqüències és la pluja radioactiva nuclear. La pols radioactiva de les bombes s’eleva a l’atmosfera i es distribueix a grans zones del món, caient posteriorment i causant víctimes mortals per la radiació a curt i llarg termini, com a petita escala es va veure a Hiroshima i Nagasaki. Però, hi ha una segona conseqüència global tant o més devastadora. És l’anomenat “hivern nuclear“. Les altes temperatures que es donen en els llocs on hi ha hagut explosions d’aquests enginys fan que corrents d’aire calent d’aquelles zones ascendeixin cap a l’atmosfera fins a l’estratosfera i aquí s’estenen per tot el planeta a gran alçada molt per sobre dels núvols i, per tant, la pluja no pot arrossegar aquestes partícules. El resultat és que romanen en suspensió durant anys i bloquegen la llum del sol, enfosquint el cel i refredant el planeta. Es calcula que una guerra nuclear a gran escala pot conduir a una disminució de 20 o fins i tot 30 graus centígrads. El resultat és que durant anys els vegetals no es poden produir i la producció mundial d’aliments col•lapsa. La conseqüència és que milers de milions de persones moren de fam.
Aquest és l’escenari d’una guerra nuclear. Destrucció directa a les zones on reben els impactes, pluja radioactiva estesa arreu, hivern nuclear i manca d’aliments al conjunt del món. La possibilitat és terrorífica, i el risc és real. La catàstrofe es pot produir per una acció deliberada, però el risc més important obeeix a que, en situacions de tensió bèl•lica es poden produir accidents i errors que enviïn senyals equivocats a l’adversari, que doni per exemple per iniciat un atac nuclear quan aquest no s’ha produït o perquè s’interpretin incorrectament senyals en el mateix sentit.
El problema de fons en el cas de la invasió d’Ucraïna és que mentre Rússia posseeix un exèrcit convencional que no el converteix en una gran potencia, és molt inferior al de l’OTAN i fins i tot al dels països europeus sense els EUA, en contrapartida, és la primera potència nuclear amb 4.477 caps d’aquesta mena el 2022. Els EUA disposa de 3708 caps nuclears, la Xina de 350, França de 290, Pakistan de 165, Índia de 160, Israel de 90 i Corea del Nord de 20.
Evidentment per provocar una catàstrofe global sobren enginys nuclears per totes bandes, i un sol d’aquests països, ja no diguem Rússia o els EUA, podria provocar una desfeta per a la humanitat.
En el cas de Rússia és important evitar que el seu complex de país agredit arribi a l’extrem de trobar-se ancorat en una situació que cregui sense sortida, o més probable, que es produeixi l’error humà que tots els experts consideren que és la causa més probable d’una guerra nuclear. La guerra d’Ucraïna no hauria de servir només per recuperar la pau i cercar la reconciliació, sinó també per abordar d’una vegada per totes la desnuclearització de tota la terra. I això només és possible si els EUA, Rússia i la Xina es posen d’acord per forçar la mà al conjunt de països.