França és sens dubte el malalt d’Europa pel seguit de crisis socials que pateix i que en altres països amb motius semblants no desencadenen la fúria social d’un dels estats que gasta més diners en despesa social.
Només cal fer una repassada breu de com han anat els últims anys per constatar-ho.
Ara hem vist al llarg de més d’una setmana la violència dels adolescents de la banlieue cremant cotxes, atacant edificis municipals i estatals i enfrontar-se durament a la policia, però cal recordar que el 2005 ja es van produir uns incidents d’una intensitat semblant. Les principals diferències, però, eren que els participants eren joves de més edat i que el conflicte va durar més dies, si bé segurament no amb la mateixa intensitat violenta.
Però és que abans, entre el 2018 i el 2019, hi va haver els enfrontaments a París, sobretot, no obstant això també els altres indrets del moviment de les armilles grogues, que va començar el novembre del 2018 com una protesta del món rural per l’augment dels impostos sobre el combustible i la disminució del poder adquisitiu. Va ser una revolta d’una perifèria diferent de la de la banlieue, la de les petites poblacions de França, contra el que elles consideraven les elits cosmopolites que les governaven. En aquest cas també la violència va ser intensíssima.
Abans, entre el 2016 i 2017, governant el president socialista François Hollande, i com a protesta per les reformes laborals que volien flexibilitzar el mercat laboral, els sindicats van enllaçar grans vagues i protestes que van causar forts estralls econòmics al país.
El 2013 va esclatar un altre conflicte, més ordenat però amb manifestacions massives i fins i tot amb enfrontaments dels manifestants amb la policia. En aquest cas el motiu va ser la llei del matrimoni homosexual que en la França laica i republicana va tenir un refús molt més fort i ampli que, posem per cas, quan aquesta legislació es va produir a Espanya.
Els estudiants també han dut a terme grans protestes el 2006 i el 2018. En el primer cas, contra la reforma del contracte de treball per a joves, conegut com el contracte de la primera ocupació. En el 2018 contra la reforma educativa d’Emmanuel Macron.
L’última important, també contra Macron, entre 2019 i 2020 han estat les protestes i vagues massives contra la reforma de les pensions que bàsicament el que feien és retardar dos anys l’edat de jubilació.
Es fàcil constatar que els moviments que generen la disconformitat són extraordinàriament potents
Potser una mirada poc informada podria pensar que aquest fet és degut a l’existència de profundes desigualtats socials que atien el conflicte. Però res més lluny de la veritat. França és, junt amb Suècia i Hongria, un dels països amb menys diferències de la UE, que vol dir del món. La proporció d’ingressos entre els grups més rics i més pobres ja abans d’impostos, o sigui sense la redistribució posterior, així ho indiquen.
Si aquest examen el féssim un cop aplicada la redistribució fiscal, les diferències serien encara menors, però aquesta mirada en brut ens diu molt del funcionament de la desigualtat com a estructura social. A França el 10% de la població de més ingressos no arriba al 32%. És una xifra comparativament baixa. A Alemanya, per exemple, és del 38% i ja no diguem als EUA que és del 46%. Al mateix temps, el 50% de menors ingressos de la població ingressa el 23% del total, en aquest cas és un dels resultats més elevats. A Suècia és del 24%, i a Espanya queda per sota, però no molt malament en termes comparatius, és del 21%. I enmig el 40% de la població que podríem dir que és la classe mitjana ingressa un 45% (46% a Suècia, 44% a Espanya).
Per tant, en el que és la realitat de les xifres la situació de la desigualtat d’ingressos a França no explica absolutament res del conflicte. Al contrari, des d’aquest punt de vista i comparant amb la resta de la UE hauria de ser una bassa d’oli. I és que al capdavall, si bé els diners i les necessitats són molt importants, a partir d’un determinat nivell hi ha altres qüestions que passen a primer terme. I això és el que passa a França que mostra una societat esquinçada i dividida entre diversos sectors i conflictes.
Loading ...
