La situació que Rússia ha viscut entre el 23 i el 24 de juny resulta surrealista i alhora previsible per a qualsevol que hagi seguit amb certa assiduïtat l’evolució de la guerra a Ucraïna i les decisions preses pel Kremlin al respecte.
Yevgeny Prigozhin
L’actuació de Yevgeny Prigozhin, empresari del sector de la restauració esdevingut líder de l‘empresa militar privada Wagner, ha posat en evidència les contradiccions de la política del president rus Vladímir Putin i la feblesa de l’aparell estatal i militar on reposa el seu poder.
Putin coneixia perfectament el menyspreu de Prigozhin envers la cúpula militar russa, i no s’estava d’insultar públicament el ministre de defensa, Sergei Shoigu, i el cap d’estat major de les forces armades, Valery Gerasimov.
Després d’anys intervenint amb cert èxit en l’estranger en pro dels interessos de la política estrangera russa a Orient Mitjà i Àfrica, Prigozhin considerava sens dubte que la seva organització privada era més capaç que les forces armades convencionals del país.
De fet, hi ha analistes que apunten que la decisió de Putin de confiar a Wagner operacions de gran importància com la presa de Bakhmut aquesta primavera s’explica per la intenció del president de generar un clima de competició entre Prigozhin i Shoigu, entre Wagner i l’exèrcit regular, que motivés un major grau de professionalisme en el si de les forces armades.
Era sens dubte una tècnica arriscada i un pèl desesperada, i Putin n’està ja començant a pagar el preu.
Repassem els sonats esdeveniments dels darrers dies:
Després de patir una gran quantitat de baixes en l’ofensiva de Bakhmut, les forces de Wagner es retiraren cap a posicions de rereguarda a partir del mes de maig.
El 23 de juny, tropes de Wagner recolzades per vehicles blindats penetraren en la ciutat de Rostov del Don i aconseguiren el control del quarter general del districte militar del sud de Rússia. La resistència de les autoritats civils i militars fou del tot insignificant.
El paral·lelisme entre aquests fets i la presa militar de Crimea l’any 2014 per tropes russes sense insígnies, durant la qual tampoc hi hagué cap resistència ucraïnesa digna d’aquest nom, resulta xocant.
Possiblement encoratjats per aquesta victòria fàcil, diversos combois de Wagner iniciarien el dia 24 el camí cap a Moscou, sempre sense trobar cap resistència rellevant, fins que el mateix Prigozhin ordenà de sobte fer mitja volta i anuncià haver acceptat un exili a Bielorússia a canvi de la retirada dels càrrecs criminals contra la seva persona.
Entre aquests dos esdeveniments, Putin s’havia hagut de dirigir a la nació i Moscou es trobava pràcticament en estat de setge.
Qualsevol grup armat i amb un líder clar pot esdevenir una amenaça pel poder central rus
Els dos dies de bogeria protagonitzats per Wagner condueixen a tres conclusions.
La primera i més important és la feblesa del govern de Vladímir Putin i de les institucions públiques russes. Aquestes s’han demostrat incapaces de reaccionar davant una gravíssima violació de l’ordre legal del país, deixant entreveure que el domini de Putin sobre Rússia podria ser un gegant amb peus de fang: qualsevol grup armat i dotat d’un líder determinat pot esdevenir una amenaça pel poder central.
La segona conclusió important és la dependència del Kremlin en les unitats militars que es troben desplegades al front ucraïnès, ja que els vehicles de Wagner pogueren realitzar diversos centenars de quilòmetres per autopista sense ser pràcticament destorbats.
Aquest fet deixa també en evidència que les crítiques de Prigozhin a l’aparell militar rus estaven plenament justificades: és tracta d’un exèrcit que dista no ja de la imatge de poder que intenta projectar en les magnífiques desfilades a la Plaça Roja de Moscou, sinó de disposar del mínim de competència que s’espera d’unes forces armades regulars.
La tercera conclusió és que l’acció de Wagner podria incitar a altres faccions russes descontentes amb la situació del país des de l’inici de la invasió d’Ucraïna. Tot el que necessiten són armes i voluntat.
En definitiva, el caòtic cap de setmana rus del 24 de juny ha introduït els dubtes més importants sobre la capacitat de Vladímir Putin per mantenir el control del país des de l’inici de l’ofensiva contra Ucraïna el febrer del 2022. És evident que el president rus desencadenà llavors un cicle d’esdeveniments dels quals està a poc a poc perdent el control.
Els dos dies de bogeria protagonitzats per Wagner condueixen a tres conclusions Share on X
Loading ...
