La política agrària comuna (PAC) està en l’origen de la creació de la Unió Europea. Va ser instaurada el 30 de juliol de 1962 amb la finalitat de disposar d’aliments i recursos agraris suficients per a Europa i assegurar als agricultors uns ingressos adients. La PAC ha estat un èxit tan impressionant que ha estat causa de la seva crisi, perquè va fer possible un excedent generalitzat de productes agraris i això va obligar a una revisió des de la dècada dels 90, introduint nous criteris en els quals cada vegada han pesat més els ambientals. La PAC i els pagesos han garantit a la població europea aliments de qualitat a preus assequibles.
Però en el transcurs dels anys la finalitat última ha anat oblidant una de les seves parts substancials: la de garantir unes bones condicions de vida per a la pagesia.
La PAC ha estat i és un dels puntals de la Unió, de manera que quan el 1965 se signa el “tractat de fusió”, que uneix les diferents dimensions europees, la del carbó i l’acer, la Comunitat Econòmica i la Euratom, la política agrària és una peça central d’aquest conjunt i una de les que rep més recursos. I aquesta característica és un element més de contradicció.
En el període 2021-2027, la UE destina més de 50.000 milions anuals a la PAC dels quals un 10% tenen com a destí Espanya. Es distribueixen en diversos programes: ajudes directes a la renda per als agricultors, modernització, instal·lació de joves, ecorègims, programa mediambiental, etc.
L’ajut a l’agricultura no és una singularitat de la Unió. Tots els països la tenen en una mesura o altra perquè és un sector estratègic i té singularitats.
En recordem algunes:
- Depèn de les imprevisibles condicions climatològiques.
- És un sector d’estructura molt heterogènia pel que fa a dimensió i orientació productiva.
- Les condicions dels seus mercats són molt desfavorables per al productor perquè són la baula més feble davant la indústria i les grans empreses de distribució.
- La demanda d’aliments és molt inelàstica, però l’oferta resulta molt variable pels canvis metodològics i la volatilitat dels mercats.
- A més, els estats li atorguen una especial atenció per les seves conseqüències sobre la inflació en tractar-se de productes de primera necessitat, la salut, el medi ambient i els recursos naturals.
A diferència de les empreses industrials i terciàries, en les quals les mesures burocràtiques, a més de les de caràcter general, tenen en les sectorials un pes molt gran, en el sector agrari pràcticament tot va a petar sobre el tipus d’explotació que és vital mantenir: l’empresa familiar agrària (EFA), malgrat que cada vegada tenen més pes les produccions industrialitzades sota formes societàries mercantils.
Un aspecte gens menor és que s’exigeix a l’agricultura uns requeriments ambientals sense tenir en compte el que aporta en aquest terreny. I això és radicalment injust perquè no s’actua de la mateixa manera en altres sectors de fort impacte sobre altres sectors. És el cas del turisme. Les mesures que el regulen no tenen en compte per a res el fort impacte ambiental que genera i els mateixos estats només saben sumar el benefici, però no els costos socials que ocasiona.
La política europea cada vegada ha tingut menys en compte que es tracta de propiciar la vida de l’agricultor, l’EFA. La combinació de burocràcia, cosmopolitisme i enfocaments liberals, també per part de la socialdemocràcia, han anat portant a la pagesia a un cul-de-sac. És cert que hi ha pagesos que tenen dificultats per afrontar el desafiament de la innovació, però aquesta és una explicació àmpliament insuficient.
En realitat tant els estats membres, en el nostre cas les administracions autonòmiques, com sobretot la Comissió haurien d’haver mesurat fa temps quines eren les conseqüències reals de la gran despesa sobre el sector agrari i per què, malgrat elles, el malestar ha anat creixent fins a explotar de forma clamorosa.
Per entendre i aportar solucions a la revolta pagesa (II). Les seves causes
Per entendre i aportar solucions a la revolta pagesa (III). Solucions insuficients i respostes reals
COL·LABORA EN L’ENQUESTA DE CONVERSES SOBRE LA SITUACIÓ DE CATALUNYA:
