Estan retornant els joves a la fe catòlica?

Durant el 2025 s’ha registrat als mitjans espanyols un notable augment de l’interès i el retorn al catolicisme per part dels joves, fenomen reflectit en diversos articles, enquestes i esdeveniments recents.

Segons dades publicades per mitjans com El Confidencial i El País , el percentatge de joves entre 18 i 24 anys que s’identifiquen com a catòlics va pujar del 33,9% el 2021 al 38,5% el 2025, un increment que no es veia des dels anys noranta. El segment de 25 a 34 anys també ha experimentat un creixement similar, assolint el 37,9% el 2025, la qual cosa frena la tendència de caiguda i secularització observada en el conjunt de la població creient a Espanya.

Aquest fenomen s’acompanya d’una visibilitat i normalització més gran de la identitat catòlica entre els joves, que mostren menys recel a declarar-se creients. Molts es recolzen en xarxes socials, música cristiana i esdeveniments multitudinaris com la III Festa de la Resurrecció a Madrid, que va reunir més de 85.000 joves. El grup musical cristià Hakuna destaca pel seu èxit a Spotify i la seva capacitat per omplir grans recintes, servint d’exemple del renovat dinamisme juvenil dins l’entorn catòlic.

Entre les causes esmentades pels mitjans i enquestes destaquen el buit existencial postpandèmia, la recerca de comunitat i pertinença, la resistència contracultural davant del clima secular i la influència de famílies immigrants més religioses. Internet i les xarxes socials han amplificat l’oferta pastoral i han facilitat el contacte entre joves creients, que comparteixen continguts, recessos i esdeveniments catòlics de manera contínua.

En l’àmbit cultural, s’ha observat un ressorgiment de referències religioses a la joventut. Durant la presentació de l’últim disc de Rosalía, per exemple, diversos artistes van debatre sobre la influència de l’espiritualitat i els valors cristians a la cultura pop. Aquest moviment s’interpreta tant com un signe de canvi social, com una resposta existencial davant de l’individualisme i el buit modern. No es tracta només de l’augment de catòlics nominals, sinó del creixement del nombre de joves practicants i compromesos, cosa que resulta més significativa.

Tot i que les dades generals mostren encara una majoria de joves no religiosos, es constata una recuperació visible de la cultura catòlica juvenil a Espanya, especialment entre els més joves i en noves formes d’expressió i pertinença religiosa.

Els articles i reportatges sobre aquest retorn al catolicisme citen principalment enquestes i dades estadístiques del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) i de diversos estudis demoscòpics publicats a la premsa generalista. Aquests informes fan servir sèries nacionals, dades de pastoral juvenil i estudis sociològics sobre identitat religiosa, així com comparatives interanuals que confirmen la tendència ascendent de joves catòlics a Espanya.

Diferències d’enfocament entre les fonts acadèmiques i la premsa generalista

En comparar els resultats presentats per les fonts acadèmiques i els mitjans generalistes, s’observen diferències notables en enfocament i profunditat.

Fonts acadèmiques

• Ofereixen anàlisis més detallades i metodològicament rigoroses, citant investigacions prèvies i emprant referències formals.
• Utilitzen dades d’estudis longitudinals i enquestes oficials (com el CIS), analitzant el fenomen dins un context sociohistòric.
• Interpreten els resultats amb cautela, indicant marges d’error i limitacions, i solen matisar les tendències amb explicacions estructurals (educació, cultura, economia, socialització).

Premsa generalista

• Utilitza dades d’enquestes recents, però emfatitza titulars i tendències cridaneres per atraure el públic.
• Recorre a casos exemplars, testimonis i esdeveniments massius —com la música de Rosalia o l’auge de Hakuna— per il·lustrar el fenomen i donar-hi dimensió social.
• Sovint no té anàlisi longitudinal i pot no contextualitzar les fonts amb prou profunditat.

Convergències i divergències

• Tots dos coincideixen en l’essencial: el repunt de la identificació catòlica entre els joves.
• Les divergències apareixen al grau de profunditat: l’acadèmia analitza causes i contextos; la premsa ressalta l’impacte immediat.
• La premsa tendeix a sobredimensionar la “moda” religiosa, mentre que l’acadèmia la situa dins de cicles socials i culturals més amplis.

Conclusió

S’ha mogut una cosa important —i s’està movent— entre els joves. No és senzill determinar si és un fenomen passatger o una tendència de fons. En gran manera, dependrà de la capacitat dels mitjans catòlics i de les comunitats per consolidar aquesta atracció, acompanyar-la i transformar-la en una renovació duradora de la fe.