La notícia amb prou feines ha tingut ressò a Espanya. El president francès Emmanuel Macron va anunciar dijous passat que posaria fi a l’Operació Barkhane, que manté més de 5.000 soldats desplegats en cinc països de la riba sud del Sàhara.
Es tracta d’un canvi importantíssim en l’estratègia francesa a la regió. Després de més de vuit anys d’intervenció, París s’ha atipat de la incapacitat deL govern de Mali, aL quI va rescatar al començament del 2013 d’una ofensiva gihadista.
Macron va criticar la manca de voluntat de tots els governs de la regió de Sahel per treballar en pro de la seguretat de la seva població
De fet, en el seu anunci Macron va criticar la manca de voluntat de tots els governs de la regió de Sahel per treballar en pro de la seguretat de la seva població, administrar el seu territori i evitar l’avançament de l’islamisme.
La gota que ha fet vessar el got de la paciència de l’Elisi ha estat el recent cop d’estat a Mali. Després d’aquest, la junta militar colpista va iniciar negociacions amb els terroristes jihadistes que han estès la seva amenaça a dos terços del territori malià.
Acusat repetidament a Mali de neocolonialisme per la seva perllongada presència militar, el president francès va recordar també que “no és el paper de França substituir per sempre els estats de la regió “.
Macron no va precisar el calendari de retirada de les seves tropes, però sí que va deixar clar que França mantindria una presència militar a la zona. De fet, va deixar un esbós de la nova estratègia del seu país, que constarà de dos pilars.
El primer, la continuació de la campanya militar però amb un objectiu més reduït: lluitar juntament amb els seus aliats europeus contra els grups islamistes a través d’una força especial que ja existeix, batejada Takuba.
El segon consisteix a donar suport als exèrcits dels països de Sahel. Per a això París donarà més suport a la Unió Europea i en concret a la missió de formació EUTM Mali, de la qual Espanya exerceix actualment el comandament.
Què implica aquest canvi de rumb per a Espanya?
És ben sabut que la presència permanent del contingent militar francès de Barkhane és l’única cosa que aportava una mica d’estabilitat a la regió de Sahel.
L’operació de les Nacions Unides a Mali, la MINUSMA, s’ha mostrat totalment incapaç d’aconseguir avanços per a la pau i la seguretat.
A mesura que França es retiri de la regió, és esperable que la porositat de les fronteres augmenti encara més. Això es traduirà en un increment del contraban i de la immigració irregular que arriba des de l’Àfrica subsahariana.
Per a Espanya, la retirada francesa significarà nous increments de la pressió que ja pateix des de Marroc. Què farà Madrid per contrarestar aquest efecte en un context ja molt tens amb Rabat?
Espanya està massa acostumada (igual que la resta de països europeus) al fet que França faci tota la feina bruta al Sàhara
El silenci que arriba des de la Moncloa no és un bon senyal. Espanya està massa acostumada (igual que la resta de països europeus) al fet que França faci tota la feina bruta al Sàhara.
Ara que París ha dit prou, és hora que Espanya assumeixi la responsabilitat que li correspon per assegurar la seva pròpia seguretat.
Espanya és ja el país que més homes ha desplegat per a la missió d’entrenament EUTM Mali, amb uns 500 soldats. No obstant això, les seves activitats es limiten a la formació de les forces armades malianes, un treball que després de 8 anys ha recollit escassos fruits.
Dins del primer pilar de la nova estratègia de França al Sahel, Takuba, Macron ha anunciat que França seguirà sent la seva columna vertebral, amb diversos centenars de soldats desplegats.
Cap altre país europeu està més exposat que Espanya a les conseqüències del desastre en què s’ha convertit el Sahel
És hora que Espanya faci un pas al front i es converteixi en el segon país que amb més forces contribueix a Takuba, que a diferència de EUTM, té un paper ofensiu. Per què? Doncs perquè som els principals interessats: cap altre país europeu està més exposat que Espanya a les conseqüències del desastre en què s’ha convertit el Sahel.