Tercera cimera de la Comunitat Política Europea (CPE)
La Comunitat Política Europea (CPE) és una idea llançada pel president francès, Emmanuel Macron, per reunir tots els països europeus -amb l’excepció de Rússia i Bielorússia- com una mena d’alternativa a l’ampliació de la UE, que ha estat congelada durant anys i reactivada després de la invasió russa d’Ucraïna.
A Granada ha reunit 47 líders europeus, més la UE com a institució.
Des del punt de vista d’assistència ha estat un èxit, tot i que hi ha hagut absències destacades. Han estat les dels presidents de Turquia, Erdogan, i d’Azerbaidjan, Alíyec, dos dels líders europeus més propers a Putin. Han faltat per evitar seure a taula amb el primer ministre d’Armènia, Pashinián, per tractar del conflicte del territori fins ara armeni Nagorno Karabakh, que acaba de ser envaït per tropes àzeris amb el suport de Turquia, amb la consegüent neteja ètnica d’armenis. Els dos països es reuniran pròximament a Brussel·les per tractar sobre el conflicte.
El projecte de la CPE és un desafiament a Putin i una fórmula per a crear una plataforma de coordinació de polítiques per a tots els països del continent i fomentar el diàleg polític.
És una constel·lació europea destinada a trobar solucions a les profundes divisions al continent, per exemple, sobre migració, seguretat o energia, i tractar d’enfortir la seguretat, l’estabilitat i la prosperitat del continent europeu.
La CPE es va reunir per primera vegada a Praga l’octubre del 2022 en una cimera que va comptar amb 44 països europeus. La segona cimera es va celebrar el juny del 2023 a Moldàvia, allà es van incorporar Andorra, Mònaco i San Marino, elevant el nombre de països participants a 47.
Els temes centrals d’aquesta tercera cimera de la CPE eren el desenvolupament del concepte d’”autonomia estratègica oberta” per a la UE i la nova gran ampliació de la UE a l’Est, incloent-hi Ucraïna, fins a arribar a una UE de 37 membres, juntament amb la política d’immigració.
La immigració no era a l’agenda inicial de la cimera, però la primera ministra italiana, Giorgia Meloni, va exigir que es debatés davant de les onades d’immigrants que arriben a les costes italianes, principalment dirigides a l’illa de Lampedusa.
Pel que fa a la necessitat d’una “autonomia estratègica oberta” per a la UE en un món de gegants dominat pels Estats Units i la Xina, es van constatar perilloses dependències de la UE a, almenys, quatre àrees clau: la militar, l’energètica, la de recursos estratègics i la de tecnologies revolucionàries.
La UE és partidària que la seva autonomia estratègica sigui “oberta” per una qüestió de valors, de visió del món i també perquè és pragmàtic que sigui així. Els qui proclamen el desig d’una UE amb posició pròpia en un món d’interessos descarnats i principis prims han d’activar els músculs a les quatre àrees clau esmentades. La propera cimera de la CPE tindrà lloc a Londres.
El president d’Ucraïna, Zelenski, ha estat l’estrella de la cimera.
Va advertir que Rússia està intentant “congelar” el conflicte i restaurar mentrestant les seves capacitats per a després d’un lustre, dirigir l’afany imperialista contra altres països europeus. El Kremlin, a més, “busca fracturar el front comú d’Occident”.
La declaració final de la cimera ha estat decebedora, en no incloure un dels objectius més importants de la reunió: definir una política comuna davant de la immigració.
Polònia i Hongria es van oposar a l’esborrany de declaració comú sobre aquest tema. Els líders dels dos països van llançar una andanada pública furiosa contra el que anomenen el “dictat de Berlín i Brussel·les”. Orban va arribar a declarar: “Hem estat violats, forçats legalment a acceptar una cosa que no volem“.
Fa anys que la Comissió Europea intenta en va que els 27 adoptin un Pacte Migratori o futura arquitectura institucional del sistema d’asil de la UE, trencat des del 2015 arran de la crisi desencadenada per l’arribada d’1,8 milions de migrants i l’enuig dels països de l’Est per la decisió unilateral de la cancellera Angela Merkel d’obrir les fronteres alemanyes a aquella gran onada de migrants.
Charles Michel, president del Consell Europeu, va optar per una declaració per separat sobre immigració, un text que insta a explorar acords com el que s’ha aconseguit amb Tunísia: facilitar-li fons a canvi que el país magribí ajudi a gestionar els fluxos migratoris i tanqui les portes cap al territori comunitari.
De totes maneres, la declaració no era necessària, els líders no havien d’aprovar res a la reunió informal de Granada, però el que ha passat és un senyal de l’existència d’una important divisió d’opinions entre els 27.
Cimera informal del Consell Europeu de la UE
La segona cimera del divendres 6 d’octubre es va centrar en la gran ampliació de la UE cap a l’Est, que suposaria passar d’una UE de 27 membres a una altra de 37 membres.
Els 27 van evitar acordar un compromís ambiciós i precís per a la propera ampliació. El que s’ha decidit és que la Comissió Europea, l’òrgan executiu de la UE, prepari una sèrie de propostes (“idees” se’ls anomena al text final acceptat) sobre les reformes necessàries perquè la propera ampliació sigui un èxit.
Les “idees” es presentaran durant el primer semestre del 2024. A més, la presidenta de la Comissió Europea, l’alemanya Úrsula Von der Leyen, ha encarregat un estudi d’estimació de costos que prengui com a paràmetre la pròxima dècada.
En qualsevol cas, la nova data de referència a la història de la UE ha quedat establerta: any 2030. És el nou horitzó del qual tothom ha parlat i donat per fet.
El debat de Granada sobre ampliació de la UE és una cosa recurrent en la història de la UE. Es tracta del famós trípode: consolidació o terminació (achèvement), ampliació (élargissement) i aprofundiment (approfondissement), tres termes francesos que es van fer famosos a la cimera de la Haia de desembre de 1969, moment decisiu a la vida de la UE, quan es disposava a adoptar la primera ampliació amb l’entrada del Regne Unit, Irlanda i Dinamarca.
La cimera de Granada ha acabat amb un sabor agredolç.
Va ser presentada com un pòrtic dels debats que establirien les bases de l’agenda estratègica per a la legislatura vinent europea 2024-2029, que s’obrirà amb les properes eleccions al Parlament Europeu del juny del 2024, però no ha aconseguit concretar propòsits.
El paràgraf dedicat a la política migratòria va ser eliminat a última hora, l’ampliació ha quedat albirada, però no definida, i “l’autonomia estratègica oberta” només reconeguda com a necessària.
Però ja se sap, les cimeres de la UE es caracteritzen per passos endavant, dubtes, frenades i fins i tot algun pas enrere. El moment present no és diferent de molts altres anteriors.
Avui, almenys, és clara la ferma decisió de determinats països que, com França i Alemanya, actuen de motors del procés d’integració, de fer un salt endavant cap al que podria ser la Unió definitiva, amb una reforma necessària dels Tractats i estenent les seves fronteres per la zona balcànica, incloent-hi Ucraïna, fins a Rússia.
Al Post anterior comentàvem precisament la proposta francoalemanya de la creació d’una UE de quatre cercles concèntrics, el tercer dedicat a països simplement associats i el quart format pels països membres de la CPE.
Tot i els alts i baixos de les dues cimeres de Granada, el rumb de futur de la UE s’ha perfilat i ha quedat establerta una visió per a l’any 2030. La voluntat de ser de la UE és més ambiciosa que la que hi havia abans de la invasió russa d’Ucraïna.
La UE té ara entre les prioritats l’ampliació, dinamitzar la presa de decisions i disposar dels recursos pressupostaris que calguin. La UE continua fent camí cap a la seva configuració definitiva, que s’entreveu per a finals de la present dècada.
El paràgraf dedicat a la política migratòria va ser eliminat a última hora, l'ampliació ha quedat albirada, però no definida, i l'autonomia estratègica oberta només reconeguda com a necessària Share on X
Loading ...
Víctor Pou és doctor en dret i llicenciat en ciències econòmiques per la Universitat de Barcelona,