La primera cosa que hem de saber és una obvietat: no totes les renovables són iguals. La catàstrofe elèctrica del 28 d’abril de 2025, la major apagada registrada a Europa amb zero energia durant gran part del dia, ho posa en relleu. D’una banda, hi ha les renovables la font de les quals és el vent o el sol; de l’altra, la hidroelèctrica, que depèn de l’aigua i el seu moviment.
En el cas de l’eòlica i la solar, la gran dificultat rau en el fet que la seva producció és inflexible: generen electricitat quan hi ha sol o vent, però no poden modular-se segons la demanda. Aquest problema podria mitigar-se amb mecanismes d’emmagatzematge, com grans bateries, però a Espanya, malgrat la inversió massiva en aquestes energies en els últims anys, amb prou feines s’ha destinat pressupost a aquest factor de seguretat.
En canvi, la hidroelèctrica és modulable, adaptable a la demanda, i permet emmagatzemar excedents bombant aigua a punts més alts per generar electricitat posteriorment en alliberar l’aigua.
Aquesta falta de flexibilitat fa més difícil per complex quadrar a cada instant la producció d’energia amb la demanda que s’està produint, que és la base del funcionament del sistema elèctric i el que va fallar en grau extrem el 28 d’abril.
La segona qüestió clau és que, si les renovables tenen una presència molt gran en el mix elèctric, poden generar problemes.
Això és precisament el que va passar el 28 d’abril. El president Pedro Sánchez està interessat a desviar aquest focus, ja que se’l responsabilitza directament per no haver pres mesures per mitigar el risc. Encara que està per determinar si les renovables van ser l’única causa de l’apagada, és evident que van jugar un paper principal, una cosa que el Govern nega, mentint descaradament segons crítics. Informes tècnics realitzats durant anys han advertit d’aquest risc i han assenyalat la necessitat d’invertir en mesures per estabilitzar la producció renovable, com l’emmagatzematge.
Un informe de Red Eléctrica, enviat al Govern el 24 de gener de 2025, alertava que la gran proporció d’energia eòlica i solar abocada a la xarxa dificultava la gestió i augmentava el risc d’accidents. Se sol·licitava un nou protocol, que existeix, però no s’ha aplicat. Per tant, el Govern, encara que la ministra Aagesen ho nega, tenia coneixement directe d’aquest risc a través de Red Eléctrica, empresa gestionada per l’Estat i dirigida per Beatriz Corredor, exministra socialista de Rodríguez Zapatero. Malgrat aquests advertiments, no es van prendre mesures.
Aquesta informació està aflorant als mitjans, de manera més confusa als afins al Govern, com El País o La Vanguardia, i més clara als independents o alineats amb l’oposició. No obstant això, un aspecte que no s’ha destacat prou és que, encara que les renovables redueixen el preu final de l’electricitat per al consumidor, també comporten un cost addicional: estan subvencionades. Hi contribuïm no només a través de la factura elèctrica, sinó també amb subvencions públiques.
Les subvencions de les renovables
Les renovables reben subvencions tant a Espanya com en el conjunt de la UE, mitjançant diversos mecanismes de suport a la inversió inicial i a la producció d’energia. A Espanya, les ajudes es canalitzen principalment via subvencions a la inversió (per exemple, fons per a instal·lacions solars, eòliques, autoconsum, etc.) i primes o pagaments per producció (règim retributiu especial per a renovables). Aquestes segones, pel seu caràcter continuat, resulten especialment oneroses quan es produeixen.
El 2023, Espanya va desplegar un volum sense precedents d’ajudes a la inversió gràcies al Pla de Recuperació (fons Next Generation EU): fins a l’octubre de 2023 estaven en execució 4.020 milions d’euros per a projectes de generació renovable (incloent préstecs), destacant autoconsum (1.281 M€) i renovables tèrmiques (214,8 M€), entre altres programes.
Aquest impuls inversor ha estat finançat majoritàriament amb transferències del pressupost comunitari de la UE a través del Mecanisme de Recuperació i Resiliència (PRTR), administrat per l’IDAE i el MITECO. De fet, el Govern estima que prop del 40% de les inversions del PRTR es destinen a transició ecològica, incloent-hi renovables. El 2024 continua aquesta tendència: l’IDAE ha llançat un nou pla inversor amb 100 milions d’euros inicials (combinant Pressupostos Generals de l’Estat i fons PRTR) per coinvertir en projectes innovadors de transició energètica.
Pel que fa a subsidis a la producció, Espanya manté un règim de primes o retribució regulada per a instal·lacions renovables, cogeneració i residus (RECORE). A causa dels alts preus de l’electricitat de 2022-2023, aquestes primes es van reduir (moltes plantes no van necessitar complement econòmic). Per a 2023, el Govern va pressupostar uns 5.138 milions d’euros per retribuir a les tecnologies RECORE, un 13% menys que el 2022. Aquesta xifra reflecteix les primes previstes a pagar als generadors renovables per sobre dels ingressos de mercat.
En la pràctica, amb un preu elèctric mitjà estimat de 207 €/MWh per a 2023, es va eliminar la prima a l’eòlica (que el 2022 havia suposat 583,5 M€) i es van retallar les d’altres tecnologies, ja que moltes van cobrir els seus costos amb el mercat. Com a resultat, el desemborsament real de primes el 2023 va rondar els 4.400-5.100 M€ (enfront de 5.900 M€ el 2022). Aquesta és la xifra que, en condicions òptimes de mercat, paguem de la nostra butxaca a les renovables.
Aquests pagaments tenen una lectura concreta:
Per generalitzar el seu ús hem de fer una aportació extra de diners, que no es considera quan s’afirma que són molt més econòmiques que altres tipus d’energia. Poden ser-ho en determinades condicions, ho seran, però la realitat és que en aquest moment no s’ha donat, i això malgrat que no han invertit en emmagatzematge.
Resoldre aquest “forat negre” i evitar el risc que comporta és una prioritat ara, i previsiblement es resoldrà augmentant les subvencions, és a dir, pagant més de la nostra butxaca. Tot això no suprimeix els avantatges d’aquest tipus d’energia, però els acota i delimita. En qualsevol cas, el que no pot ser és que resulti una dada oculta del que ens explica el Govern, només perquè les ministres del ram, l’actual i la predecessora, siguin fans ideològiques d’elles. No necessitem discursos políticament orientats, sinó realitats i dades.
Per a 2024, amb la baixada de preus majoristes (s’estimava 129,7 €/MWh), és previsible que algunes primes tornin (p. ex. a l’eòlica), però amb límits. En tot cas, aquestes ajudes a la producció a Espanya es financen principalment via càrrecs a la factura elèctrica i partides pressupostàries estatals, amb autorització sota normativa UE d’ajudes d’estat.
En l’àmbit de la Unió Europea, també existeixen subvencions tant a la inversió com a la generació renovable.
El pressupost comunitari dona suport a les renovables mitjançant programes com el mencionat Mecanisme de Recuperació (que el 2023 va desemborsar milers de milions als Estats membres per a renovables), els fons estructurals (FEDER, etc., per a projectes verds), l’Innovation Fund (suport a renovables innovadores) o el Mecanisme de Finançament d’Energies Renovables de la UE (que el 2023 va adjudicar fons a projectes solars transfronterers).
En termes agregats, les subvencions públiques a les renovables a la UE van assolir el seu màxim el 2020-2021 i després van disminuir amb la pujada dels preus elèctrics: la Comissió Europea informa que les ajudes a l’energia renovable a la UE van ascendir a 83.000 milions € el 2021, van baixar a 68.000 M€ el 2022 i a 61.000 M€ el 2023.
Aquesta caiguda es deu al fet que els mecanismes de suport dinàmics van requerir menys pagaments gràcies als alts preus de mercat, senyal de l’augment de competitivitat renovable. Tanmateix, el 2023 les renovables van continuar rebent al voltant del 17% del total de subsidis energètics de la UE.
D’altra banda, la UE ha mobilitzat recursos sense precedents per a inversions verdes: per exemple, gairebé 40.000 M€ del PRTR espanyol 2021-2026 estan dedicats a transició ecològica, i el BEI i altres instruments europeus cofinancen grans parcs eòlics/solars (un cas: préstec BEI de 243 M€ a ERG per a renovables a Itàlia).
En definitiva, tant Espanya com la UE subvencionen les renovables mitjançant ajudes a la instal·lació (capital) i a la producció, amb imports molt elevats el 2023-24 gràcies als fons europeus de recuperació i amb un suport a la producció modulable segons el mercat.
Un informe de Red Eléctrica, enviat al Govern el 24 de gener de 2025, alertava que la gran proporció d’energia eòlica i solar abocada a la xarxa dificultava la gestió i augmentava el risc d’accidents Share on X
Loading ...
